Usuari:Redtrevius/Nòrdics
Els nòrdics foren un grup ètnic que parlaven diverses varietats de nòrdic antic i que habitaven a Escandinàvia durant els segles VIII i XI. El nòrdic antic és una llengua pertanyent a la branca germànica del nord de les llengües indoeuropees, i és l'embrió de les llengües escandinaves modernes.
Nòrdic o normand significa "home del nord" i s'aplica principalment a les tribus que vivien al sud i centre d'Escandinàvia. Històricament, "nòrdic" o "normand" podria definir qualsevol persona d'Escandinàvia de l'alta edat mitjana, tot i que, com avui en dia, Noruega, Dinamarca i Suècia eren considerades nacions diferents.
Els escandinaus van establir estats i assentaments a Anglaterra, Escòcia, Islàndia, Gal·les, les illes Fèroe, Finlàndia, Irlanda, Rússia, Groenlàndia, França, Bèlgica, Ucraïna, Estònia, Letònia, Lituània, Alemanya, Polònia, i Canadà[1][2] així com a Itàlia del sud.
Normands i Normandia
[modifica]En llegua frànquica, la paraula nortmann (home del nord) fou llatinitzada com a normanni i passà al francès antic com a normands. Actualment, el terme "normand" s'acostuma a aplicar quasi exclusivament als habitants de la regió francesa de Normandia (que nasqué com a Ducat de Normandia, un feu cedit als nòrdics que assolaven la costa francesa i dels quals prengué el nom).[3][4]
Altres noms
[modifica]A l'alta edat mitjana, igual que avui en dia, vikings era un terme comú per a denominar els nòrdics que atacaven utilitzant ràtzies i saquejos. Els nòrdics també eren anomenats ascomanni (homes del freixe) pels pobles germànics, lochlanach (nòrdics) pels goidèlics i dene (danesos) pels anglosaxons.[5]
Els vikings foren sobretot nòrdics que provenien del que avui són Dinamarca, Escània, Gotland, la costa occidental de Suècia, Noruega (fins a gairebé el paral·lel 70), de a costa bàltica sueca fins a al voltant de la latitud 60 i del llac Mälaren. La frontera entre els nòrdics i les tribus germàniques del sud, el Danevirke, es troba a aproximadament 50 quilòmetres al sud de l'actual frontera danesa amb Alemanya.
La part més septentrional de la Península Escandinava (a excepció de la costa noruega) estava gairebé despoblada, però hi havia diverses poblacions samis, les gents indígenes de Lapònia.
Per als eslaus, els àrabs i els romans d'Orient els nòrdics eren els Rus o Rhōs. Actualment es creu que els assentaments vikings en terres eslaves foren l'embrió de la Rus de Kíev, l'embrió de les actuals Rússia i Bielorrússia.
Els eslaus i els bizantins també els anomenaren varegs, del nòrdic antic væringjar (homes jurats). La guàrdia imperial bizantina era seleccionada entre els millors guerrers escandinaus i era anomenada Guàrdia Varega. El terme vareg s’aplicava indistintament tant als escandinaus com als francs.
Ús modern a Escandinàvia
[modifica]En nòrdic antic, el terme norrœnir menn (homes del nord), va ser utilitzat corresponentment al terme modern "nòrdic", referint-se a suecs, danesos, noruecs, feroesos, islandesos, etc.
Les llengües escandinaves modernes tenen una paraula comuna per als nòrdics: nordbo. S'utilitza per a denominar les persones, tant al passat com a l'actualitat, que habiten els països nòrdics i parlen les llengües germàniques escandinaves. Les persones d'avui en dia de Noruega, Suècia i Dinamarca no s'acostumen a definir com a skandinaver (escandinaus), sinó com a noruecs, suecs i danesos.
La paraula "vikings" no s'utilitza com a terme per a definir els nòrdics, ja que un viking és algú que es dedica a una activitat específica (el comerç i el saqueig), i no defineix un grup ètnic o demogràfic. Els vikings foren senzillament persones (de qualsevol etnicitat, o origen) que realitzaven l'ívíking (fer de viking).
A vegades Finlàndia també s'esmenta com a "país escandinau". El finès no és una llengua germànica i no té origen indoeuropeu, però Finlàndia va formar part de Suècia des del segle xii fins el 1809, i al voltant del 6% de la població finlandesa encara utilitza el suec com a primera llengua. A les illes Åland el suec és de bon tros la llengua dominant, però a arreu de Finlàndia la població de parla sueca ha estat decaient des de la independència de Finlàndia el 1917 després de la Revolució Russa. Islàndia, Groenlàndia, i les illes Fèroe es consideren geogràficament separades de la Península Escandinava. El terme Països Nòrdics s'utilitza per a agrupar els països escandinaus, Islàndia, Groenlàndia, les Fèroe i Finlàndia.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «The Vikings: A Memorable Visit to America» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2016].
- ↑ «Evidence of Viking Outpost Found in Canada». [Consulta: 19 juliol 2016].
- ↑ Michael Lerche Nielsen, Review of Rune Palm, Vikingarnas språk, 750–1100, Historisk Tidskrift 126.3 (2006) 584–86 (pdf pp. 10–11) (Swedish)
- ↑ Louis John Paetow, A Guide to the Study of Medieval History for Students, Teachers, and Libraries, Berkeley: University of California, 1917, OCLC 185267056, p. 150, citing Léopold Delisle, Littérature latine et histoire du moyen âge, París: Leroux, 1890, OCLC 490034651, p. 17.
- ↑ Adam of Bremen 2.29.
- ↑ «The Book of Arran». [Consulta: 19 juliol 2016].
[[Categoria:Grups germànics]] [[Categoria:Història de Groenlàndia]] [[Categoria:Història d'Islàndia]]