Víctor Cucurull i Miralles
(2011) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XX Rubí (Catalunya) |
Ideologia | Catalanisme |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en geografia i història |
Activitat | |
Ocupació | gestor cultural, activista |
Membre de | |
Participà en | |
26 gener 2020 | Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya |
11 setembre 2014 | Via Catalana 2014 |
Víctor Cucurull i Miralles és un gestor cultural i activista polític català, conegut com un dels membres més destacats de l'Institut Nova Història.
Nascut a Rubí, es va llicenciar en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[1] Expert en la gestió de recursos culturals ha tingut una carrera notable, sent entre altres, Director del Pla d'Acció Cultural de “La Caixa” des de 1977 fins a 1994, director de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca[2] o director del programa Invitació a la Música Live Music Now.[3]
En l'àmbit polític, va ser un dels organitzadors de la manifestació de l'11 de setembre de 2014,[4] en la qual, amb més de dos milions de manifestants, es va formar una 'V' a Barcelona reclamant el dret a decidir del poble de Catalunya. El gener de 2016 va ser el promotor d'una tancada de 24 hores en dejuni duta a terme per una sèrie de membres de l'ANC a títol personal —l'entitat no els va donar suport— a l'Escola Pia al Carrer de la Diputació, com a acte de pressió per reivindicar l'entesa entre Junts pel Sí i la CUP.[5] Va ser un dels signants d'una denúncia contra la falta de transparència de l'associació en el procés d'elecció del nou secretari general, amb casos com els de les candidatures de Quim Torra i Jordi Calvís, que van ser rebutjades per incompatibilitats polítiques i posteriorment readmeses.[6] El gener de 2020 va ser un dels primers signants del manifest en suport al president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra titulat Manifest en suport al MHP Quim Torra i a les institucions de Catalunya, la redacció del qual proclamava que «el president no es toca».[7]
Teories pseudohistòriques
[modifica]Considerat com un pseudohistoriador,[8] s'autodefineix com a «expert en gestió de recursos culturals» i com «un apassionat per la història».[9] És un dels membres més destacats de l'Institut Nova Història,[10] Va cobrar notorietat per les seves aparicions en actes de l'ANC i per la seva participació com a ponent en diverses conferències sota el patrocini de l'INH, en les quals divulga les seves teories i la seva visió catalanista de la història, així com de la pretesa catalanitat de personatges històrics com Sant Ignasi de Loiola, Cristòfor Colom, Amerigo Vespucci («Aymerich Despuig»), Miguel de Cervantes i Santa Teresa de Jesús, entre altres.[11] A mès «Roma no hauria estat un imperi, de no haver estat pels catalans».[12]
En una de les seves conferències més cèlebres (per nombre de visualitzacions en Youtube), va defensar que la nació catalana «va ser la primera de les nacions del món», datant les seves arrels al segle VII aC. En la història convencional hi hauria més apropiacions de la història catalana: segons Cucurull va ser «Catalunya» qui va descobrir Amèrica;[13] Teresa de Jesús no seria d'Àvila, sinó catalana «de dalt a baix» per Cucurull.[13][14] També ha defensat que l'emperador Carles V no es va retirar al monestir de Yuste en les acaballes de la seva vida, sinó al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, justificant-se de la següent manera: «era l'amo del món. I com se li pot ocórrer anar al cul del món a morir-se d'avorriment?».[13] A més, ha advocat per la teoria de la identificació de la civilització de Tartessos amb la localitat tarragonina de Tortosa (en comptes d'amb un lloc al sud de la península Ibèrica).[15][16] També ha defensat la catalanitat d'Hernán Cortés, raonant: «Podia ser el fill d'un no ningú d'Extremadura com ens han explicat? No ho sembla. Aquest nivell tècnic, diplomàtic, marítim… era d'una família amb recursos i d'un nivell que només existia a la nació catalana”».[17]
Referències
[modifica]- ↑ Cucurull i Miralles, Victor. «Resum Curriculum Vitae». [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ REVENGA, Dani «La pluja no aigualeix la Fira de Música al Carrer de Vila-seca». Diari Ara, 09-05-2011 [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «'Invitación a la Música' destaca su promoción de conciertos de jóvenes». El Pais, 31-10-1984 [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ Cabús, 2014.
- ↑ Orriols, 2014.
- ↑ Sorrosal, 2016.
- ↑ «Què no té ressò en l'independentisme?». El Triangle, 06-02-2020.
- ↑ Campreciós 2014; Martín Ramos 2017; García Cárcel 2017; Ruiz Perea 2018
- ↑ Campreciós 2014; Martín Ramos 2017
- ↑ Segura, 2014.
- ↑ Campreciós 2014; Fernández 2014; Lillo 2014; Guil 2014; Martín Ramos 2017
- ↑ Ruiz Perea, 2018.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Guil, 2014.
- ↑ «Santa Teresa de Jesús "era catalana de arriba a abajo" para Víctor Cucurull, del Secretariado de la ANC». Crónica Global, 03-06-2016.[Enllaç no actiu]
- ↑ Lillo 2014; Rodríguez & Reyes 2015
- ↑ «Santa Teresa de Jesús "era catalana de arriba a abajo" para Víctor Cucurull, del Secretariado de la ANC». Crónica Global, 03-06-2016.[Enllaç no actiu]
- ↑ Lillo 2014; Rodríguez & Reyes 2015
Bibliografia
[modifica]- Alonso de la Torre, J.R. «Pizarro era de Cataluña». Hoy, 03-09-2014.
- Álvarez, Luciano «La historia "a lo bestia"». El País, 18-11-2017.
- Cabús, Rubén. «El rubinenc Víctor Cucurull és l'ideòleg de la V de la Diada, que ja té un tram reservat a Rubí». Rubí TV, 11-08-2014. Arxivat de l'original el 18 de juny de 2018. [Consulta: 26 setembre 2018].
- Campreciós, Xavier «De Duran Lleida, Susana Díaz, Eduardo Madina, Rasputin-Rubalcaba i Ada Colau». El Periódico, 11-06-2014.
- Cedeira, Brais «Los 'catedráticos' que se inventan la historia catalana a 400 € por conferencia». El Español, 27-10-2017.
- Fernández, Antonio «Las teorías independentistas que convierten en catalanes a personajes históricos». El Confidencial, 30-06-2014.
- García Cárcel, Ricardo «Nova Història». Crónica Global, 10-07-2017.[Enllaç no actiu]
- Guil, Janot «La Asamblea Nacional Catalana se apropia también de Santa Teresa de Jesús». ABC, 11-06-2014.
- Lillo, Jesús «Lo más normal del mundo». ABC, 11-06-2014.
- Orriols, Núria «S'acaba la tancada de 24 hores en dejuni per forçar un acord sobiranista». Ara, 03-01-2016.
- Rodríguez, Antonio; Reyes, Luis «Los diez mitos históricos del catalanismo». Tiempo, 1823, 18-09-2015. Arxivat de l'original el 2020-02-18. ISSN: 0213-1951 [Consulta: 18 febrer 2020]. Arxivat 2020-02-18 a Wayback Machine.
- Ruiz Perea, Fran «Delirio supremacista catalán o cuando Leonardo da Vinci era Lleonard de Vinçà». Crónica [Ciutat de Mèxic], 02-10-2018. Arxivat de l'original el 2020-03-02 [Consulta: 2 març 2020].
- Segura, Cristian «Un simposio defiende que Colón, Cervantes o Da Vinci eran catalanes». El País, 24-11-2014.
- Sorrosal, Ainhoa «Revuelta de miembros del secretariado de la ANC por la falta de transparencia». El Nacional, 13-05-2016.
- Villarino, Ángel «En clase de 'Nova Història': "Hernán Cortés era catalán y quería un reino independiente"». El Confidencial, 08-11-2017.