Víctor Manuel Escorial Merino
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1949  (75 anys)Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | jugador de bàsquet | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | basquetbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Aler | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1969 | Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1969 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Víctor Manuel Escorial Merino (Madrid, 27 de febrer de 1949) és un exjugador de bàsquet espanyol. El seu lloc natural a la pista era el d'aler. Els seus germans José Manuel i Carlos també van jugar al bàsquet.[1]
S'inicia en el món del bàsquet al Col·legi Chamberí dels germans Maristes, a Madrid, i juga al planter de l'Estudiantes i del Vallehermoso. Juga amb el Vallehermoso a Primera Divisió i després torna a l'Estudiantes, on juga les temporades 1968-1969 i 1969-1970, coincidint amb grans jugadors com José Luis Sagi-Vela, Gonzalo Sagi-Vela, Juan Antonio Martínez Arroyo, Miguel Ángel Estrada, i amb l'entrenador Ignacio Pinedo.
Després començaria la seva etapa en clubs catalans, que el faria jugar 11 temporades en 4 equips, sent el primer d'ells el Picadero Jockey Club, en el qual va jugar 3 anys fins que desapareix l'any 1973. Després jugaria tres anys al Joventut de Badalona, guanyant la Copa de l'any 1976 al Reial Madrid.[2] Un cop acabada la seva estada a Badalona jugaria al FC Barcelona per un espai de 2 anys, sent company de jugadors com Norman Carmichael, i jugadors que començaven com Chicho Sibilio, Ignacio Solozábal o Juan Antonio San Epifanio. El seu últim equip català seria el Bàsquet Manresa, en el qual també s'hi està dos anys fins que torna a l'Estudiantes, club en el qual es retira l'any 1984, amb 34 anys.[3]
Va ser internacional amb la selecció espanyola en 31 ocasions, participant en el Campionat d'Europa de bàsquet de 1969, en que la selecció va acabar en 5a posició.
Referències
[modifica]- ↑ Espín, Manuel «Mamá Escorial dió ejemplo». Mundo Deportivo, 18-09-1988 [Consulta: 18 maig 2018].
- ↑ «Víctor Manuel Escorial Merino». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Espín, Manuel «Nuestros Ases: Víctor Manuel Escorial». Mundo Deportivo, 18-09-1988 [Consulta: 18 maig 2018].