Víctor Obiols Llandrich
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 maig 1960  (64 anys)Barcelona |
| Formació | Universitat de Southampton Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, professor, actor pornogràfic |
| Lloc web | victorbocanegra.com |
Víctor Obiols Llandrich, també conegut com a Víctor Bocanegra (Barcelona, 26 de maig de 1960)[1] és un escriptor i músic català.
Biografia
[modifica]Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on el 1985 es va llicenciar en filologia clàssica. El 1994 es va doctorar a la Universitat de Southampton, amb una tesi doctoral sobre l'obra poètica de Joan Ferraté.[2] Entre 1989 i 1992 va treballar com a lector de català a la Universitat de Bristol, i més endavant com a professor de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic (1996-2008). Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació fent crítica literària, i ha traduït diversos autors al català i al castellà, destacant Un mes al camp, de J.L.Carr (Columna, 1989), El fantasma de Canterville, d'Oscar Wilde, El senyor Peix, de Walter de la Mare (Alba editorial, 1998), La Doma de la fiera i Poemas, de William Shakespeare (Norma Editorial, Bogotá, 2001, reeditat per Random House Mondadori, Obra completa, 2013), Un cop de daus no abolirà mai l'atzar, de Stéphane Mallarmé (Revista Rels, 2002), Miles Davis y Kind of Blue: la creación de una obra maestra (Alba editorial, 2002), Mi música, mi vida, de Ravi Shankar (Alba editorial, 2009,), La filla de Robert Poste, de Stella Gibbons (Impedimenta Editorial), Mick Jagger. Biografía (Alba Editorial, 2012), Prince, de Matt Thorne (Alba editorial, 2013) i El mite de l'etern retorn, de Mircea Eliade (Fragmenta, 2014). També ha realitzat traduccions de caràcter científic. Entre 2004 i 2009 va dirigir el Festival Internacional de Poesia de Barcelona i ha treballat a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.[3]El curs 2020-2021 fou professor a l'IES Lluis Companys a Ripollet.
Obra
[modifica]Ha publicat diversos llibres de poemes, compilats en l'antologia Sol de lluna ple (Poesia 1974-1999) (Edicions Els Llums, 2015). Com a músic, és conegut com a Víctor Bocanegra i ha treballat com a compositor i intèrpret de cançó.[3]
Poesia
[modifica]- Opus Zero. Barcelona: Edicions 62, 1974.
- Carrer d'hivern. Barcelona: El Mall, 1983.
- Versos i contracants. Barcelona: Edicions 62, 1997.
- El croc de l'esfera. Barcelona: Umbra, 1999.
- Nòtules de misericòrdia per les criatures del goig. Vic: Emboscall, 2009.
- D'un juny dur. Barcelona: LaBreu, 2014.
- Sol de Lluna ple - Poesia 1974-1999. Barcelona: Els Llums, 2015.
- Dret al miracle. Barcelona: Proa, 2016.
Discografia
[modifica]- Bocanegra U. Barcelona: Onomaster,1986; Lleida: Quadrant Records, 2007.
- Bloc de lírica dura. Homenatge a Pepe Sales. Barcelona: Agharta Music, 2005.
- Fonografies. Barcelona: Agharta Music, 2008.
- Villon. Les balades. Barcelona: Nòmada 57, 2011.
- Cançons de l'Akídelara. Barcelona: Saurí Records, 2013.
- Cava de blues. Sant Joan Despí: TVC, 2015.
- Pom de petits hits [inèdit]. Estrenat al Casino de Granollers amb el JazzGranollers Ensemble, 2015.
- Sacrilegis. Barcelona: Víctor Bocanegra, 2017.[4]
- Poesies de Broadway. Lleida:Quadrant Records, 2019.
Premis i reconeixements
[modifica]- 57è Premi Carles Riba de poesia, 2015, atorgat per Òmnium Cultural[5]
- 1r Premi de poesia Màrius Torres, 1996[6]
- Premi Miquel de Palol de poesia, 1982[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Biografia | Víctor Bocanegra/Víctor Obiols» (en castellà). [Consulta: 1r desembre 2018].
- ↑ Obiols Llandrich, Victor. Cataleg general 1952-1981 : la intertextualitat en l'obra poetica de Joan Ferrate (Tesi) (en anglès). University of Southampton, 1994.
- ↑ 3,0 3,1 «Víctor Obiols». [Consulta: 1r desembre 2018].
- ↑ «Els sacrilegis de Víctor Obiols». Núvol.
- ↑ «Òmnium celebra una 65a Nit de Santa Llúcia dedicada a les Terres de l’Ebre». Òmnium Cultural. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ «Obres guanyadores del Premi de poesia Màrius Torres 1996 - 2021». La Paeria - Ajuntament de Lleida. Arxivat de l'original el 2023-09-26. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ «Edicions Anteriors - Premis Literaris de Girona 1982». Fundació Bertrana. [Consulta: 4 octubre 2022].