Viquipèdia:Convencions tipogràfiques
 | Aquesta norma forma part del llibre d'estil de la Viquipèdia. És recomanable seguir-la ja que disposa del consens dels editors, excepte en casos ocasionals on no es pugui. Abans d'editar-la assegureu-vos que disposeu del suficient consens utilitzant la pàgina de discussió o la taverna. |
Això és una guia destinada a recollir les principals convencions tipogràfiques que utilitzem a la Viquipèdia, amb la finalitat d'assegurar una certa coherència entre els articles. Només són recomanacions a l'hora d'escriure un article. No són obligatòries, però penseu que altres viquipedistes poden modificar el vostre estil.
Negreta
[modifica]- La negreta s'usa per ressaltar el terme que dóna títol a l'article, en la definició inicial
- Si considereu que hi ha termes importants dins l'article, no useu la negreta per marcar-los, és preferible fer un enllaç intern que apunti cap a l'article corresponent
Cursiva
[modifica]Vegeu com se solen utilitzar a cursiva; pel que fa a qüestions tècniques, vegeu Ajuda:Com s'edita una_pàgina#Cursiva, negreta, subratllat i ratllat
Cometes
[modifica]- Vegeu també les normes d'estil a l'article Cometes
- Com que la Viquipèdia és una enciclopèdia, són preferibles les cometes baixes (« ») usuals en tipografia.
- Molts usuaris prefereixen la comoditat de les cometes mecanogràfiques (" "). En qualsevol cas, cal mantenir el mateix estil dins d'un article.
Apòstrof
[modifica]Existeixen dos tipus d'apòstrofs: el tipogràfic o rodó (’) i el mecanogràfic o recte (').
- És incorrecte utilitzar el símbol prima (′) o l'accent tancat (´).
- En català és un signe que s'utilitza sovint i hem optat per l'apòstrof mecanogràfic. Com que en edicions múltiples d'un mateix article és difícil mantenir la uniformitat d'un mateix tipus d'apòstrof, es desaconsella l'ús de l'apòstrof tipogràfic, especialment en enllaços ja que obliga a fer redireccions i provoca errades. Una dificultat afegida és que amb les fonts de pal sec no negreta de mida normal, no es distingeixen els apòstrofs tipogràfics i mecanogràfics. Si utilitzeu un editor de textos per preparar els vostres articles, deshabiliteu l'autocorrecció de cometes rectes a cometes tipogràfiques per evitar l'apòstrof tipogràfic.
En alguns casos estranys es poden produir col·lisions entre l'apòstrof recte i la codificació de negretes i cursives ('''negreta''', ''cursiva''). Això pot passar quan una cursiva va precedida d'un apòstrof i aquesta seqüència es repeteix en el mateix paràgraf. En aquest cas el programari MediaWiki ho pot interpretar com a negreta. Per evitar-ho es pot utilitzar l'apòstrof recte amb la plantilla {{'}}, també pot introduir-se entre les marques <nowiki>'</nowiki>, o bé l'apòstrof rodó seguit de les marques de cursiva: ’''.
En l'espai MediaWiki, com que no està subjecte a edicions múltiples, és recomanable utilitzar l'apòstrof rodó per evitar problemes de col·lisió amb les cometes simples utilitzades sovint en els llenguatges de programació.
Cal tenir en compte que en les Viquipèdies en alemany i en rus utilitzen els apòstrofs tipogràfics en els títols, normalment amb redireccions amb l'apòstrof recte. En altres llengües cal utilitzar el caràcter que correspongui, per exemple en tahitià la ’eta s'escriu com un apòstrof tipogràfic, i per escriure la ʻokina del hawaià es pot utilitzar la plantilla {{okina}}.
Nombres
[modifica]- Es recomana escriure els nombres d'una xifra en lletres. Per exemple «el Pentàgon té cinc façanes» i no «el Pentàgon té 5 façanes». Eviteu també, sempre que sigui possible, començar una frase per un nombre escrit en xifres.
- En els nombres cardinals cal separar els milers amb espais o punts (preferiblement punts) i els decimals amb comes.
Dates
[modifica]- Les abreviatures per als anys «abans de Crist» i «després de Crist» són, respectivament, aC i dC (sense punt al darrere).
- En els anys del primer segle després de Crist és recomanable indicar-ho: dC. En els anys posteriors només s'indicarà en cas que es presti a confusió.
Punt volat
[modifica]- La ela geminada es pot codificar informàticament de dues maneres diferents correctes. La més bona des del punt de vista estètic (però només si el tipus de lletra està ben definit) és fer servir el caràcter Unicode de "l amb punt volat català" (ŀ) seguit d'una altra ela (ĿL, ŀl). Tot i això, la dificultat d'obtenir fàcilment aquest caràcter en alguns sistemes operatius i els problemes que pot generar a alguns navegadors i indexadors fan que es desaconselli el seu ús. Per tant, es recomana fermament que feu servir la combinació del caràcter de punt volat (· que generalment s'obté amb les tecles Maj+3) entre dues eles, és a dir, L·L, l·l.
- Eviteu escriure la ela geminada amb altres caràcters de punt volat com el punt de multiplicació (⋅) o el punt separador de llistes (•). Tampoc no s'han de fer servir altres signes de puntuació, són per tant incorrectes les combinacions l.l, l-l, l•l.
- Quan s'edita el text que esteu fent en un processador de texts com el MS Word i després s'enganxa el text a la Viquipèdia, sovint els punts volats correctes que hi heu escrit solen eixir així: l•l. Si editeu texts amb programaris externs al quadre d'edició de la Viquipèdia, reviseu el text per si en trobeu "l•l" i corregiu-los a punts volats correctes.
Guionet
[modifica]El guionet s'utilitza per aglutinar termes compostos. Quan el segon element estigui format per més d'un mot, es deixa un espai davant i darrere del guionet. Exemples: "diccionari Alcover-Moll", "Castella - la Manxa", "rumb oest - sud-oest".
Mida de la lletra
[modifica]Els editors haurien d'evitar inserir manualment lletres tipogràfiques grans i petites en la prosa. L'augment i la disminució de la mida de la lletra s'han de produir principalment mitjançant instal·lacions automatitzades com ara encapçalaments o plantilles dissenyades amb cura. A més, les taules grans poden requerir una mida de lletra reduïda per cabre a la pantalla.
Les mides de lletra reduïdes o ampliades s'han d'utilitzar amb moderació, i normalment es fan amb elements de pàgina automatitzats, com ara encapçalaments, capçaleres de taules i plantilles estandarditzades. Els canvis de mida s'especifiquen com a percentatge de la mida de la lletra original i no com a mida absoluta en píxels o mida en punts. Això millora l'accessibilitat per als usuaris amb discapacitat visual que fan servir una mida de lletra predeterminada gran.
Eviteu fer servir mides de lletra més petites als elements de la pàgina que ja utilitzen una mida de lletra més petita, com ara la majoria del text dins d'infotaules, caixes de navegació i seccions de referències.[g] Això vol dir que les etiquetes ... i plantilles com ara com {{small}} i {{smaller}}, no s'haurien d'aplicar al text sense format dins d'aquests elements. En cap cas, la mida de la lletra resultant de qualsevol text no hauria de baixar per sota del 85% de la mida de la lletra predeterminada de la pàgina (és a dir, 11,9 px a l'aspecte vectorial o 10,8 px a Monobook). Tingueu en compte que l'etiqueta HTML ... té un significat semàntic de lletra petita; no l'utilitzeu per a canvis estilístics.