Vaccí contra l'encefalitis japonesa
 Vaccí encefalitis japonesa "ENCEVAC"  | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | vaccí |
| Codi ATC | J07BA02 i J07BA03 |
El vaccí contra l'encefalitis japonesa o vacuna contra l'encefalitis japonesa és una vacuna liofilitzada del virus de l'encefalitis japonesa inactivat o atenuat, que s'usa per ajudar a prevenir la infecció causada pel virus de la malaltia. L'encefalitis japonesa (EJ) es transmet per picades de mosquits que viuen en alguns indrets d'Àsia.[1][2]
El vaccí de l'EJ es recomana com a part de les vaccinacions rutinàries als països on l'encefalitis japonesa és un problema.[3] Les dosis s'administren amb injecció intramuscular o injecció subcutània. La seva eficàcia és molt elevada, però la seva efectivitat sembla disminuir amb el pas del temps.[4]
La incidència de la malaltia al Japó ha disminuït significativament des que es va introduir el requeriment de vacunació a mitjans dels anys seixanta.[5] Als països occidentals, el vaccí només es recomana als viatgers que pensin passar temps a l'aire lliure en zones on la malaltia és freqüent.[6] Aquestes zones inclouen el Sud-est asiàtic i l'Extrem Orient.
El vaccí de l'EJ es troba a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més segurs, eficaços i necessaris en un sistema sanitari.[7]
Història
[modifica]Des dels anys cinquanta hi ha disponibles dos tipus de vaccins contra l'encefalitis japonesa. El primer d'ells es va anomenar soca Nakayama o soca Beijing-1, era del tipus inactivat derivat del cervell del ratolí, i va ser comercialitzat per l'empresa Sanofi Pasteur amb la marca JE-VAX. Les proves controlades aleatòries del JE-VAX van demostrar que l'administració de dues dosis proporciona protecció durant un any. La producció d'aquest vaccí es va aturar el 2005.[8][9]
L'altre tipus es va anomenar soca Beijing-3, un vaccí inactivat obtingut de cultius cel·lulars renals de hàmster. La soca Beijing-3 va ser la principal variant de la vacuna utilitzada a la República Popular de la Xina des de 1968 fins a 2005.[8]
Tres vaccins de segona generació han entrat als mercats des de llavors: SA14-14-2, IC51 i ChimeriVax-JE.[8][10] La soca viva atenuada SA14-14-2 del virus JE obtinguda de cultius cel·lulars es va introduir a la Xina el 1988. S'ha demostrat que és molt més barata que altres vacunes alternatives i s'administra a uns 20 milions de nens xinesos cada any.[9]
El 2009 es va autoritzar un nou vaccí per a ser utilitzat als Estats Units, Austràlia i Europa. Un vaccí purificat, inactivat per la formalina, que es basa en la soca IC51 i es cultiva en cèl·lules Vero.[8]
L'últim vaccí és del tipus atenuat i es coneix com a ChimeriVax-JE. La seva comercialització està autoritzada a Austràlia des d'agost de 2010 i a Tailàndia des de desembre de 2012.[8]
Tots els aproximadament quinze vaccins utilitzats actualment (2015) es basen en soques del genotip 3.[11] Hi ha quatre classes diferents de vaccins en ús: vaccins inactivats derivats del cervell del ratolí, vaccins inactivats derivats de cèl·lules Vero, vaccins vius atenuats i vaccins vius recombinants.[12][13]
Referències
[modifica]- ↑ Organization, World Health «Japanese Encephalitis Vaccines : WHO position paper — febrer 2015 = Note de synthèse : position de l'OMS à propos des vaccins contre l'encéphalite japonaise — février 2015» (en anglès). Weekly Epidemiological Record = Relevé épidémiologique hebdomadaire, 90, 09, 2015, pàg. 69–88 [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Encefalitis japonesa» (en castellà). [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «23. Encefalitis japonesa | Comité Asesor de Vacunas de la AEP» (en castellà). [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Vacuna contra Encefalitis Japonesa: MedlinePlus medicinas» (en castellà). [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Vacunas contra la encefalitis japonesa» (pdf) (en castellà). WHO, 01-03-2008. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Encefalitis Japonesa (Información para el viajero)» (pdf) (en castellà). Ministerio de Sanidad. Arxivat de l'original el 26 de març 2020 [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Organization, World Health «World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019» (en anglès). WHO, 2019 [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Halstead, Scott B.; Thomas, Stephen J. «Japanese Encephalitis: New Options for Active Immunization» (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 50, 8, 15-04-2010, pàg. 1155–1164. DOI: 10.1086/651271. ISSN: 1058-4838 [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ 9,0 9,1 Schiøler, Karin L; Samuel, Miny; Wai, Khin Lay «Vaccines for preventing Japanese encephalitis» (en anglès). The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2007, 3, 18-07-2007. DOI: 10.1002/14651858.CD004263.pub2. ISSN: 1469-493X. PMC: 6532601. PMID: 17636750 [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Paulke-Korinek, Maria; Kollaritsch, Herwig «Japanese encephalitis and vaccines: past and future prospects» (en anglès). Wiener klinische Wochenschrift, 120, 4, 01-10-2008, pàg. 15–19. DOI: 10.1007/s00508-008-1071-9. ISSN: 1613-7671 [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Sridhar, Saranya; Brokstad, Karl; Cox, Rebecca «Influenza Vaccination Strategies: Comparing Inactivated and Live Attenuated Influenza Vaccines» (pdf) (en anglès). Vaccines, 3, 2, 24-04-2015, pàg. 73–74. DOI: 10.3390/vaccines3020373. ISSN: 2076-393X [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «[https://www.who.int/immunization/policy/position_papers/pp_je_feb2015_presentation.pdf WHO Position Paper on Vaccines against Japanese Encephalitis (JE)]» (pdf) (en anglès). WHO, 2-2015, pàg. 13 [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Vacunas Recombinantes» (en castellà). [Consulta: 25 març 2020].