Vaga
Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.
Hi ha diferents tipus de vaga, segons la seva finalitat, àmbit, extensió, durada, etc. Alguns tipus de vaga són la vaga de fam, la vaga laboral o la vaga de consum. La vaga laboral, reconeguda en molts països com un dret de la classe treballadora, consisteix bàsicament a deixar de treballar amb l'objectiu d'obtenir avantatges laborals o socials. Tanmateix, es pot manifestar d'altres formes, com ara la vaga de zel o vaga a la japonesa Quan una vaga laboral o d'altre tipus s'estén a la major part dels estaments socials es denomina vaga general.
Termes relacionats amb la vaga són esquirol i piquet. Un esquirol és una persona que es nega a fer vaga; el terme té sentit despectiu. Un piquet és un grup de vaguistes que intenten que els altres facin vaga, tot pressionant la resta del col·lectiu, pacíficament o no. Als piquets pacífics se'ls sol denominar piquets informatius, ja que se suposa que tan sols informen del dret inherent de vaga.
Regulació
[modifica]Espanya
[modifica]La Constitució espanyola de 1978 és la primera constitució espanyola que recull el dret a vaga considerant-lo dret fonamental. Així, és regulat a l'art. 28.2.[1] Malgrat ser un dret fonamental que, per això mateix, hauria de ser regulada per una llei orgànica, ha estat regulat pel Reial Decret Llei 17/1977, de 4 de març, sobre Relacions de Treball (interpretat per la Sentència del Tribunal Constitucional 11/81. Aquesta llei no ha vist la llum perquè les organitzacions sindicals tenen por que siga restrictiva.[2]
França
[modifica]El dret a vaga està inclòs a la Constitució francesa de 1946.[1]
Itàlia
[modifica]El dret a vaga està inclòs a la Constitució italiana de 1947.[1]
Portugal
[modifica]El dret a vaga està inclòs a la Constitució portuguesa de 1976.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Vidal Marín, 2011, p. 68.
- ↑ Vidal Marín, 2011, p. 69.
Bibliografia
[modifica]- Vidal Marín, Tomás «Un derecho clásico pero de rabiosa actualidad : algunas consideraciones constitucionales sobre el derecho de huelga». Parlamento y Constitución. Anuario, 14, 2011, pàg. 67-96. ISSN: 1139-0026.
Vegeu també
[modifica]