Classe Meteoro

Classe Meteoro
	Rayo (P-42)
Epònim	Meteoro
Nom curt	Meteoro
Autoritzat	1 juliol 2006
Constructors	Navantia
Cost	166.500.000 €
Període de construcció	2009 -
Període de servei	juliol 2011 –
Armada Espanyola
	← Classe Barceló
Unitats
Planificades	9
Completades	6
En actiu	6
Característiques tècniques
Tipus	patruller (classe de vaixell)
Desplaçament	2860 t (màxim)
Eslora	93,9 m
Mànega	14,2 m
Calat	4,2 m
Propulsió	2 motor dièsel (4.500 kW); 4 generador dièsel (660 kW); 2 motor elèctric (750 kW)
Velocitat	20.5 kn ; 10 kn (de creuer);
Autonomia	8700 mn a 10 kn ; 3500 mn a 15 kn
Tripulació	30 mariner
Capacitat	6; 10
Característiques militars
Tropes	2 pilot d'helicòpter; 8 comando; 10 infanteria de marina
Armament	1 OTO Melara 76 mm ; 2 M242 Bushmaster ; 2 M2 Browning ;
Aeronaus	1 NHIndustries NH90

La classe Meteoro o BAM (del castellà: Buque de Acción Marítima) és una classe de vaixell del tipus patruller. De disseny modular, està adaptada per a diferents propòsits sobre una base comuna que permet combinar versatilitat amb un alt rendiment. El BAM és fabricat per Navantia per a l'Armada Espanyola.^[1]

Antecedents

Ideat amb estreta col·laboració entre l'Armada i Navantia, el projecte dels BAM es va començar a gestar l'any 2002 com a concordança al nou teatre estratègic internacional, dissenyat sobretot com una unitat molt polivalent, aquest buc assumirà també les altres missions pròpies de la Força d'Acció Marítima de l'Armada.^[2]

El BAM és concebut com un vaixell que ha de permetre una màxima eficiència en la logística i una optimització dels recursos humans per dur a terme missions de control en el mar en escenaris de baixa intensitat, amb capacitat de dissuasió i reacció davant amenaces convencionals de poca envergadura, tot això especialment en escenaris oceànics o allunyats del territori nacional.^[3]

El buc disposarà d'una coberta de vol a popa de l'hangar (el qual estarà integrat en la superestructura), amb unes dimensions de 24,7 × 13,5 metres, que permetrà les operacions d'enlairament i abastament en vol estacionari i d'aprovisionament vertical d'helicòpters.

El BAM estarà dotat d'un alt nivell d'automatització, especialment mitjançant un sistema integrat de control de plataforma, que incorpora tots els avanços en aquest camp desenvolupats en els darrers anys per Navantia per als vaixells de l'Armada.

Habitabilitat i flexibilitat

Una característica rellevant del disseny és l'alt estàndard d'habitabilitat punt per a la dotació bàsica com per al personal de transport, incorporant els mitjans més actuals quant a confort, control mediambiental i disseny ergonòmic, de manera que es facilitin les condicions de vida a bord, permetent l'operació del buc en llocs allunyats de les bases durant períodes perllongats.

La previsió bàsica és que es construeixin en quantitat de 10+6 opcions, estant ja en servei les 4 primeres unitats, en construcció les 2 següents i ajornada la construcció de la resta. En principi, aniran substituint als patrullers de les classes Barceló, Anaga, Conejera, Toralla i Descubierta. També està previst que un BAM reemplaci al vaixell oceanogràfic Las Palmas (A-52), un altre, el vaixell d'intel·ligència Alerta (A-111) i un altre més a la nau de salvament i rescat Neptuno (A-20).

Perfil de la missió

Aspectes importants del desenvolupament són els relatius a les missions dins de l'àmbit de la interacció del BAM amb altres institucions de l'Estat col·laborant amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en les missions de policia marítima, de vigilància, de salvament i de lluita contra la contaminació marina amb la possible col·laboració en tasques de caràcter humanitari desplaçant equip mèdic i material de divers tipus per a catàstrofes humanitàries.

Un vaixell polivalent per a múltiples missions

Presència naval.
Protecció i escorta.
Rescat i salvament.
Ajuda humanitària i sanitària.
Vigilància i suport mediambiental.
Lluita contra catàstrofes mediambientals.
Nau de suport mèdic i logístic a vaixells menors.
Vaixell de comandament MCM.

Operacions contra el tràfic il·lícit

Substàncies estupefaents.
Armes i material il·legal.
Persones i òrgans.

Tipus de vaixell

Una de les característiques més importants del disseny del BAM des del moment de la seva concepció va ser una plataforma comuna per a missions molt variades, sobre la qual poder desenvolupar tota una família de tipus de buc que responguin a les diferents necessitats de l'Armada.

BAM Hidro-Oceanogràfic

Coberta de vol per a helicòpter mitjà (Lynx) sense hangar.
Personal transportat a bord: 20 científics
Locals científics: laboratori biològic, electrònic, geològic, meteorològic i fotogràfic
Sala de dibuix, centre de dades, local d'equips electrònics, taller d'electrònica, sala de submarinisme amb càmara hiperbàrica, local de sondes i local de transductors.
Local de gravimetria, panyol de recanvis, sala d'oceanografia.
Hèlixs transversals a proa i a popa
Pescants: portal de popa per a oceanografia i sonar remolcat, pescant lateral, pescant lateral per extracció de plàncton
Possibilitat d'estiba de contenidors científics en la coberta
Sónar d'escombratge lateral VDS (Freqüència Mitjana/Alta) sónar i sonda paramètrica

BAM Col·lector d'Intel·ligència

Zona d'evacuació mèdica Medevac (sense coberta de vol ni hangar).
Personal de transport: 20 especialistes de missió
Dos grans locals SIGINT,
- Per a zones de treball (sala d'operadors, oficina, analistes i lingüistes, zona de control total OTAN).
- Zona de treball pels equips, immediatament superior comunicat directament amb la coberta.
Dos pals rígids per a antenes i ràdars i un pal per a telefonia mòbil a proa.
Capacitat de patrulla fins a 3 mesos
Possibilitat d'ancoratge de contenidors en la coberta.
Autonomia de queviures, aigua potable i combustible: mínim 8.000 milles a 10 nusos
UPS amb la seva refrigeració; Protecció NBQ; compartiment de radi aïllat.
Batimetre, termògraf i telèfon submarí; cabrestant potent per a remolc.
Disposició d'habitació aïllant personal per la tripulació i el personal d'intel·ligència.
Control de pas a zones restringides amb targetes magnètiques; sistema de televisió per satèl·lit; aula multimèdia;
Gran capacitat d'emmagatzematge de recanvis
Sonar lineal remolcat i sonar cilíndric.

BAM de Salvament i Rescat

Zona Vertrep (sense coberta de vol ni hangar).
Personal transportat a bord: 20 bussos
Hangar per a vehicle submarí tripulat de l'OTAN. Vehicle no tripulat.
Portal per als equips anteriors i pel sonar remolcat.
Dos equips ADS amb el seu pescant i gigre; telèfon submarí.
Contenidors estancs cilíndrics (POD) per a subministrament de provisions d'urgència.
Sala d'operacions (mini UCI), tres cambres hiperbàriques.
Sistema de combat SCOMBA desenvolupat per Navantia Sistemes per a l'Armada Espanyola.
Hèlixs transversals a proa i a popa.
Autonomia de combustible: mínim 8.000 milles a 10 nusos.
Sonar d'escombratge lateral VDS, sonar i sonda paramètrica

Capacitats

El seu port, similar al d'una corbeta, li permet disposar de capacitat per proporcionar una gran autonomia, allotjar a la dotació bàsica i al personal de transport amb un alt estàndard d'habitabilitat, operar amb helicòpters, romandre en el mar durant llargs períodes sense sotmetre al personal a fatigues excessives i de disposar d'un sistema de combat avançat basat en el nucli comú del SCOMBA, amb un alt grau d'interoperabilitat amb altres unitats de l'Armada per a teatres operacionals.

Unitats

Tot i que calia esperar a que les primeres unitats entressin en servei a partir del 2010, la primera unitat, no va entrar en servei fins a juliol de 2011. La seva construcció es va iniciar el 4 d'octubre de 2007 amb el tall de la primera planxa i es va col·locar sobre la grada el primer d'ells el 13 de març de 2009 en la drassana de San Fernando-Puerto Real. En juny de 2009, el Secretari d'Estat de Defensa va confirmar al Congrés l'inici del procediment per a la construcció d'una segona sèrie sense especificar el seu nombre, que l'Armada esperava que estigués formada per entre 4 i 8 unitats addicionals.

Mitjançant una esmena als pressupostos generals de l'estat, que va consignar una partida de 33 milions d'euros, necessari per al primer any d'obres, es va aprovar l'inici de la construcció de la segona sèrie de quatre naus, que podrien construir-se entre 2011 i 2015, ampliant-se posteriorment aquesta nova sèrie a 5 naus, dels quals, 3 serien vaixells del tipus patrullers d'altura, un vaixell oceanogràfic, i una nau de salvament i rescat, sent aquests dos darrers, cofinançats pels ministeris de Ciència i Innovació i pel Ministeri de Cultura respectivament, aquesta nova sèrie, a causa de la situació de crisi, es va decidir que fos retardada la seva construcció segons l'anunciat pel cap d'estat major de la defensa, l'almirall Fernando García Sánchez.

En juny de 2008 se'ls va assignar noms i numerals dels quatre primers el juny de 2008. Pel que fa a la segona sèrie d'aquests bucs, el 24 de maig de 2013, Pedro Argüelles, Secretari d'Estat de Defensa va declarar al Congrés dels Diputats que "no està rebutjada, només ajornada".

El 7 de maig de 2014 la SEPI va anunciar que s'havia aprovat la construcció de dues noves unitats, una d'elles a construir en les drassanes gaditanes de Puerto Real San Fernando i l'altre en el Ferrol. El primer tall de la planxa en aquests bucs, es va efectuar simultàniament en les drassanes de la badia de Cadis i les drassanes de la ria de Ferrol el 5 de desembre de 2014. En el Butlletí Oficial de l'Estat del 26 de juny de 2015 es va publicar l'Ordre DEF/1564/2015 que fixava els noms d'aquests dos bucs com a Audaz (P-45) i Furor (P-46)

Numeral	Buc	Drassana	Posada en la grada	Botat	Assignat
P-41	Meteoro	San Fernando-Puerto Real	13 de març de 2009	16 d'octubre de 2009	28 de juliol de 2011
P-42	Rayo	San Fernando-Puerto Real	3 de setembre de 2009	18 de maig de 2010	26 d'octubre de 2011
P-43	Relámpago	San Fernando-Puerto Real	17 de desembre de 2009	6 d'octubre de 2010	6 de febrer de 2012
P-44	Tornado	San Fernando-Puerto Real	5 de maig de 2010	21 de març de 2011	19 de juliol de 2012