Vés al contingut

Val Canale

(S'ha redirigit des de: Val Cjanâl)
Plantilla:Infotaula indretVal Canale
Tipusvall Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFriül - Venècia Júlia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 46° 30′ 07″ N, 13° 22′ 53″ E / 46.50206°N,13.38152°E / 46.50206; 13.38152
Banyat perFella Modifica el valor a Wikidata
SerraladaEastern Carnic Alps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cases muntanyenques a Tarvisio

Val Canale (friülès Val Cjanâl, alemany Kanaltal, eslovè Kanalska dolina) és una vall dels Alps que s'estén entre la província d'Udine (Friül-Venècia Júlia) i Caríntia (Àustria), entre Pontebba i Arnoldstein amb direcció Oest-Est. És travessada pel riu Fella, afluent del Tagliamento, i pel riu Slizza; la sella de Camporosso divideix les dues xarxes hidrogràfiques.

La Val Canale separa els Alps Càrnics, a l'oest, dels Alps Julians. a l'est. Els centres principals de la vall són Tarvisio, Pontebba i Malborghetto Valbruna a Friül-Venècia Júlia, i Arnoldstein a Caríntia.

Lingüísticament la vall és única a Europa, ja que hi ha elements lingüístics de quatre llengües: italià, friülès, eslovè i alemany. És fronterera entre tots aquests països. Endemés, les minories lingüístiques estan protegides per la llei italiana 482/99.

Topònims en les quatre llengües

[modifica]
Italià Friülà Eslovè Alemany
Bagni di Lusnizza Lusnìts Lužnica Lusnitz
Camporosso Cjampros Žabnice Saifnitz
Cucco Cuc Kuk Kuk
Malborghetto Valbruna Malborghèt-Valbrune Naborjet-Ovčja vas Malburgeth-Wolfsbach
Pontebba Ponteibe Tablja Pontafel
Santa Caterina Sante Catarìne Šenkatríja Sankt Kathrein
San Leopoldo San Leopolt Lipalja vas Leopoldskirchen
Tarvisio Tarvis Trbiž Tarvis
Ugovizza Ugovize Ukve Uggowitz
Cave del Predil Gjavis Rabelj Raibl

Història

[modifica]

La vall havia format part antigament del ducat de Caríntia i des del segle xi del ducat de Carniola. Fou incorporada a Itàlia després del Tractat de Saint-Germain-en-Laye el 1919. Quan el 1939 se signà l'Acord d'Opció al Tirol del Sud, uns 5.600 alemanys (el 80% de la comunitat) i uns 100 eslovens van marxar cap a Àustria, dels quals només va tornar un 20%. Cap a l'any 2000 encara un 20% de la població de la vall parlava alemany o eslovè,