Aglí
| |||||
| Tipus | riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 1230 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pirineus Orientals (França) | ||||
| Localització | Col de Limas, Corberes (Aude) | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Cantó de la Costa Salanquesa (Catalunya del Nord) | ||||
| Localització | El Barcarès | ||||
| Desembocadura | mar Mediterrània | ||||
| |||||
| Afluents | |||||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Aglí | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Dimensió | 81,7 ( ) km | ||||
| Travessa | Aude, Fenolhet i Rosselló | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.055 km² | ||||
L'Aglí (en occità Aglin) és un riu que neix a Occitània, a les Corberes, i desemboca a la Catalunya del Nord, al Rosselló.
Neix al Col de Limas, a la serralada nord-pirinenca de les Corberes, terme de Bugarag. Abandona les Corberes després de passar pel terme de Cubièra per entrar a la Fenolleda, on passa per Sant Pau de Fenollet, Ansinyà, i la Tor de Trinyac; llavors entra al Rosselló i passa per Estagell, Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Ribesaltes i Sant Llorenç de la Salanca, i finalment desemboca al Mediterrani al Barcarès, després d'un recorregut de 74 km. A la Fenolleda crea múltiples congosts, com les turístiques Gorges de Galamús, a Sant Pau de Fenollet.
Toponímia
[modifica]A l'Ora maritima, Aviè recull les informacions del Periple Massaliota del segle vi aC, i menciona, a la zona del Rosselló, un Sordus amnis[1] (que no és més que 'el riu dels sòrdons'), que es podria correspondre a l'Aglí. Plini el Vell l'anomena flumen Vernodubrum,[2] un topònim clarament cèltic i que avui en dia porta un afluent de l'Aglí, el Verdoble.
A l'edat mitjana el topònim es degué desplaçar per referir-se exclusivament al Verdoble, alhora que el riu principal prengué el nom d'Aquilinum 'relatiu a les àguiles', tal vegada un nom de persona, ja documentat el segle ix,[3] i que evolucionà fins a prendre la forma actual de Aglí.
Afluents principals
[modifica]Es tracta d'un riu de caràcter mediterrani, de gran irregularitat, amb períodes de sequera i grans crescudes. Una de les més destacables fou la del 17 d'octubre de 1940, amb 2.100 m³/s a Estagell.
Els seus principals afluents són el Verdoble, el Matassa, el Boulzane i el Maurí, situats així:[4]
- Riba esquerra:
- la Ribera de Maurí: 18,6 km
- el Verdoble: 46,8 km
- el Ròbol: 17,8 km
Referències
[modifica]
- ↑ Aviè, Ora maritima, v. 567.
- ↑ Plini, Naturalis Historia, III, 32.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aglí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Pirinees Occidentals». Consell General dels Pirineus Orientals.