Vall penjada
.jpg)
Una vall penjada o vall suspesa (geomorfologia) és una vall establerta en un relleu invertit d’un sinclinal modelat en roca dura i buidada per l’erosió, la qual domina topogràficament les combes adjacents.[1] Tipus de vall glacial originada per una glacera secundària que conflueix amb una vall glacial principal més important i de major profunditat sobre la qual en algun moment s'havia desplaçat o encara s'hi desplaça. És força freqüent als Alps, Península Escandinava, Rússia, Argentina, Alaska, Canadà, Xile, Nova Zelanda i les serralades asiàtiques(sinònim:sinclinal penjat) (en hanging/upstanding valley; es valle suspendido/colgado; fr vallée perchée).[1][2]
Formació
[modifica]Una petita glacera de muntanya pot unir-se a una glacera de vall més gran, de la mateixa manera que un rierol pot unir-se a un riu més gran. La glacera més petita, però, pot no ser tan profunda com la principal, i la seva base pot ser més alta en elevació que la base de la glacera principal. Quan les glaceres es retiren de la zona on es trobaven abans, el sòl de la vall en forma d'U formada per la glacera més petita pot quedar molts metres per damunt de la vall principal. Les cascades sovint es formen en aquest punt quan els rius comencen a fluir per les valls glacials.[3]
Valls penjades
[modifica]Als Pirineus, la vall de Gerber (Val d'Aran) i la vall del Madriu (Andorra) entre moltes, són un bon exemple de valls penjades.[4][5]
A Europa les valls penjades dels fiords noruecs produeixen cascades de gran alçada que cauen directament al mar, a l'interior dels fiords. Són conegudes pel seu atractiu turístic. En altres llocs, les antigues valls penjades s'associen a llacs i comes formats en episodis glacials/iinterglacials que es van aprofundir i engorjar després de Würm.[6]
A diferència de les glaceres i valls glacials, que es caracteritzen per tenir un perfil en "U", les valls penjades sovint presenten un perfil en "V", com els rius. Hi ha valls suspeses amb englaçament inexistent o reduït i valls suspeses dissimètriques.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «vall penjada». Diccionari de Geologia. Institut d'Estudis Catalans, 1997. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ «vall penjada». UBTERM, Universitat de Barcelona, 2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ «U-Shaped Valleys, Fjords, and Hanging Valleys» (en anglès). U.S. National Park Service, 2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ Rodríguez, R. (dir. coor.) et al.. «Gerber, la vall penjada». A: Parc natural d'Aigües Tortes i Estany de Sant maurici. Guia geològica (PDF). Everest; Instituto Geológico y Minero de España, 2011, p. 100-107 (Guias Geológicas de Parques Nacionales). ISBN 978-84-8014-804-7.
- ↑ «la geomorfologia-Vall del Madriu-Perafita-Claror». Candidatura Vall del madriu-Perafita-Claror, UNESCO, 2004. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ «Banquette Interglaciaire et Vallées Perchées du Gresivaudan» (PDF) (en francès). RHA/Publication/GEOLOGIE, Id : RHA-38357, (Rhône Alpes 38 Isère), 2022. [Consulta: 1r desembre 2022].
Bibliografia
[modifica]Emmanuel de Martonne. L'Érosion glaciaire et la formation des vallées alpines (en francès). 109. Annales de Géographie, 15-01-1911, p. 1-29.