Vegueria episcopal
La vegueria episcopal (dita algun cop vegueria mitrada) és la representació que des del 1346 històricament tenia el bisbe d'Urgell a Andorra, com a cosenyor d'aquest país. L'altre cosenyoriu, el del rei de França o president de la República Francesa, era representat per la vegueria francesa. Amb la Constitució andorrana (1993) aquesta figura institucional va ser suprimida, i actualment hi ha una simple representació del bisbat.
Veguers
[modifica]Tradicionalment, el bisbe d'Urgell nomenava una mateixa persona per els càrrecs de veguer episcopal i de batlle de la Seu d'Urgell, de manera que sovint s'esmentava l'elegit com a Veguer de la Seu i d'Andorra. El decret de Nova Planta modificà la forma d'elecció dels alcaldes i li llevà al bisbe la capacitat de designar-los; en conseqüència, el càrrec de veguer episcopal, que havia de ser una persona de confiança del bisbe, ja no es vinculava necessàriament amb el del batlle de la Seu. Tot i això, ambdós càrrecs també coincidiren freqüentment d'aleshores endavant.[1][2]
| « | El bisbe d'Urgell, senyor jurisdiccional de la Seu i cosenyor d'Andorra entre altres indrets, nomenava el veguer episcopal d'Andorra i també el batlle de la Seu d'Urgell. Segurament, per la proximitat geogràfica i per una qüestió eminentment pràctica, els bisbes acostumaven a nomenar la mateixa persona per als dos càrrecs. Aquesta pràctica, que ja trobem documentada al segle xiv, va perdurar fins a l'aplicació del Decret de Nova Planta, que modificava el sistema d'elecció del batlle de la Seu. | » |
| — Lluís Obiols i Climent Miró Batlles, veguers i síndics [1] | ||
| Inici | Fi | Nom | Notes |
|---|---|---|---|
| (1372) | Huguet d'Areny | batlle de la Seu | |
| (1393) | Francesc Guillem de Navès | batlle de la Seu[3] | |
| (1442) | Joan Sulla | batlle de la Seu | |
| (1447) | Guillem de Campa | ||
| 10.3.1463 | (1473) | Pere de Paüls | batlle de la Seu [4] |
| (1505) | Josep de Riba | ||
| (1516) | (1516) | Damià Simon | [4] |
| (1554) | Joan de Sulla | batlle de la Seu [4] | |
| (1571) | Joanot Ribot | [5] | |
| 1580 | 1582 | Joan Roig i de Castellví | [5][1] |
| (1587) | Boquet | veguer de la Seu | |
| 1602 | Isidor d'Aguilar | ||
| 3.2.1628 | Alexandre de Taverner i de Montornés | [2] | |
| (1679) | Anton Pera i de Tord | batlle de la Seu | |
| (1705) | (1715) | Francesc Carreu | batlle de la Seu |
| 1736? | 1737? | Antoni Peguera? | batlle de la Seu |
| 1737 | 1748 | Antoni Fiter i Rossell | |
| 1748 | (1754) | Pere Fiter i Rossell | |
| 1756 | 1777 | Guillem Moles i Rossell | |
| 1770 | 1780 | Pere Mateu Moles | |
| 1777 | Guillem d'Areny i Montargull (1730-1806) | batlle de la Seu | |
| 1780 | Pere Mateu Moles | ||
| 1845 | 1858 | Bonaventura Riba | |
| 1858 | (1860) | Guillem Torres | |
| (1863) | Rossell | ||
| Manuel Arnalot | |||
| 9.8.1868 | 1881 | Pere Dalleres i Sucrana | |
| 22.1.1881 | Pere Canturri | ||
| 1.7.1881 | 1882 | Josep Oriol Dodero i Ponte | |
| 27.7.1882 | 1885 | Francesc Pallerola i Gabriel | |
| 16.4.1885 | 1886 | Antoni Cerqueda | |
| 8.11.1886 | 1915 | Francesc Pallerola i Gabriel | |
| 17.5.1915 | 1924 | Josep Riba | |
| agost 1924 | 1934 | Enric de Llorens i Ribas | advocat a la Seu |
| 3.2.1934 | 1972 | Jaume Sansa i Nequí | |
| 19.4.1972 | 1993 | Francesc Badia i Batalla | Amb la constitució andorrana del 1993, desapareix la figura del veguer |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Obiols i Perearnau, Lluís; Miró i Tuset, Climent «Batlles, veguers i síndics. Els càrrecs de govern de la ciutat d'Urgell i Andorra en el procés de consolidació de la nacionalitat». La nacionalitat andorrana, 26a. Diada Andorrana, 2014, pàg. 201-205. DOI: 10.2436/15.8060.02.1.
- ↑ 2,0 2,1 Obiols i Perearnau, Lluís «La documentació municipal de la Seu d'Urgell en els estudis històrics referents a Andorra». Papers de recerca històrica, 7, 2013, pàg. 35-43. DOI: 10.2436/20.0110.03.52.
- ↑ Creus, Laia «Els límits dels termes i dels emprius de les poblacions de Sant Julià de Lòria i d'Arcavell als segles XIV-XV». Quaderns d'Estudis Andorrans, núm. 9, 2012, pàg. 81. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 20 abril 2018]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Castell Granados, Pau. Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-SVI). Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013.
- ↑ 5,0 5,1 Luengo, A «La Inquisició i els Ribot: crònica d'una...¿obsessió?». Bondia, 19-12-2016.