Vés al contingut

Venancio Pérez García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Venancio Pérez)
Plantilla:Infotaula personaVenancio
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVenancio Pérez García
22 d'abril de 1921
Sestao, País Basc
Mort28 de novembre de 1994(1994-11-28) (als 73 anys)
Sant Sebastià, País Basc
Alçada1,81 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip
1943–1945 Erandio
1945–1955 Athletic Club[1] 167 (68)
1947–1949Barakaldo CF (cedit) 43 (29)
1955–1956 Barakaldo CF 12 (8)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1949–1954 Espanya Espanya 11 (4)

BDFutbol: 9912
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1943–1945 Sociedad Deportiva Erandio Club
1945–1955 Athletic Club 167(68)
1947–1949 cessió Barakaldo CF
1955–1956 Barakaldo CF 12(8)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1949–1954   Espanya 11(4)

Venancio Pérez García, més conegut com a Venancio, (Sestao, 22 d'abril de 1921 - Sant Sebastià, 28 novembre de 1994) va ser un futbolista basc. La seva demarcació més habitual va ser la d'extrem dret i els seus equips professionals van ser l'Erandio Club, el Barakaldo CF i l'Athletic Club de Bilbao, on va jugar deu temporades entre 1945 i 1955 i va formar part de l'anomenada «segona davantera històrica» del club bilbaí.

Trajectòria

[modifica]

Procedent d'una família humil, Venancio va començar a treballar a una edat primerenca als Altos Hornos de Vizcaya. Alt i de complexió atlètica, en la seva joventut va practicar pilota mà (una modalitat de la pilota basca), i no es va introduir en la pràctica del futbol professional fins als 24 anys.[2] Estant en el XXV Regiment d'Artilleria a Vitòria, va començar a jugar com passatemps, i el 1944 es va incorporar a la Sociedad Deportiva Erandio Club. Aquest mateix any es va proclamar campió de la tercera divisió espanyola amb l'equip erandiotarra i va percebre una prima de 700 pessetes.

A la meitat de la temporada 1944/45 va fitxar per l'Athletic Club (llavors anomenat «Atlético de Bilbao» per imposició franquista), equip que li va pagar una fitxa de 25.000 pessetes. Va debutar a primera divisió amb l'equip bilbaí a San Mamés el 8 d'abril de 1945 enfront del Reial Oviedo, amb victòria dels visitants per 0-1.

Malgrat que el 1945 l'equip va guanyar la copa del Generalísimo, en les seves tres primeres campanyes com blanc-i-vermell Venancio només va disputar 22 partits. El club va decidir cedir-lo al Barakaldo CF de la segona divisió. Mentre va durar la cessió, el seu lloc en l'onze bilbaí el va ocupar el veterà José Iraragorri.

Però tot just després d'una temporada i mitja al conjunt groc-i-vermell, l'Athletic va repescar Venancio a la temporada 1948/49. En el primer partit de la seva nova etapa com a blanc-i-vermell va marcar 2 gols (Athletic 2 - CE Alcoià 0). Venancio es va fer un lloc en l'equip titular i va passar a ser integrant de la «segona davantera històrica» del club bilbaí, juntament amb Zarra, Gaínza, Iriondo i Panizo. En aquesta segona etapa de Venancio l'Athletic va guanyar la copa del Generalísimo de 1950 i la de 1955, així com la copa Eva Duarte (precursora de la Supercopa d'Espanya) el 1950. Amb el pas dels anys va anar endarrerint la seva posició en el camp fins a acabar jugant de defensa central.

Al final de la temporada 1954-1955, Venancio es va retirar com a jugador de l'Athletic Club. En total va disputar 167 partits a primera divisió, en què va marcar 68 gols, i 39 de copa, en què va marcar-ne 21.

Venancio va jugar encara una temporada més al Barakaldo CF a la segona divisió.

A més, Venancio va jugar 11 partits amb la selecció espanyola: 8 amistosos i 3 partits oficials de classificació per a la Copa del Món 1954. El seu debut va tenir lloc el 12 de juny de 1949 davant Irlanda al Dalymount Park de Dublín.[3] Va acabar amb el resultat d'1 a 4 a favor d'Espanya. El seu primer gol com a internacional el va marcar a Bèlgica el 19 de març de 1953.

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Venancio Pérez García». BDFutbol. [Consulta: 9 juny 2017].
  2. «Ha muerto Venancio, el fruto más tardio de la "delantera de fuego" de Athletic» (en castellà). ABC, 29-11-1994. [Consulta: 9 juny 2017].
  3. «La selección española de fútbol venció, en Dublin, a Irlanda, por cuatro goles a uno» (en castellà). ABC - Hemeroteca, 14-06-1949. [Consulta: 9 juny 2017].