Verònica bel·lidioide
Veronica bellidioides  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Veroniceae |
| Gènere | Veronica |
| Espècie | Veronica bellidioides L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La verònica bel·lidioide[1] (Veronica bellidioides), és una planta herbàcia del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És un oròfit centroeuropeu que a la península Ibèrica només es troba als Pirineus centrals i orientals.[2]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia perenne que pot assolir una alçada de poc més d’un pam, amb una tija pubescent, amb unes poques fulles petites, oposades i oblongues. La resta de les fulles, més grans (d’uns 20 x 12 mm), surten agrupades en una roseta basal. La inflorescència, en forma de raïm terminal, apareix al capdamunt de la tija.[3]
Ecologia i distribució
[modifica]És una espècie de l'alta muntanya, que es troba als Pirineus, en prats alpins de Festuca eskia, fins als 3.000 metres d’altitud, sobre sòls àcids poc o molt pedregosos i secs.[2]
Vegeu també
[modifica]Verònica alpina viu també en prats alpins àcids d'alta muntanya, però en indrets més humits on s’acumula la neu a l’hivern.
Referències
[modifica]- ↑ Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.. ISBN 9788492583249.
- ↑ 2,0 2,1 Mª Montserrat Martínez i José Ángel Sánchez. «19. Veronica L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.454. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).