Victoria Kaspi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 juny 1967  (57 anys)Austin (Texas) | ||
| Formació | Universitat de Princeton - Philosophiæ doctor (–1993) Universitat McGill (–1989) Wagar High School | ||
| Director de tesi | Joseph Hooton Taylor | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Púlsar | ||
| Ocupació | astrònoma, física, astrofísica, professora d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat McGill (1999–) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Anne M. Archibald | ||
| Premis | |||
| |||
.jpg)
Victoria Kaspi (Austin, 30 de juny de 1967) (CC, FRS, FRSC) és una astrofísica canadenca d'origen estatunidenc i professora a la Universitat McGill. La seva investigació es refereix principalment a les estrelles de neutrons i els púlsars.[1]
Joventut i educació
[modifica]Kaspi va néixer a Austin (Texas, USA) però la seva família es va traslladar al Canadà quan ella tenia set anys d'edat.[1] Va completar els seus estudis de grau a la Universitat McGill el 1989, i va anar a la Universitat de Princeton per fer els seus estudis de postgrau, completant el seu doctorat el 1993 supervisat per l'astrofísic guanyador del Premi Nobel Joseph Taylor.[1]
Carrera professional i investigació
[modifica]Després de llocs a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, al Jet Propulsion Laboratory (JPL) i a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, va ocupar una posició de professora a la Universitat McGill el 1999.[1] A McGill, va ocupar una de les primeres Càtedres de Recerca del Canadà de McGill,[2] i el 2006 va ser nomenada. el professora Lorne Trottier d'astrofísica.[3] També és membre de l'Institut Canadenc d'Investigació Avançada (Canadian Institute for Advanced Research, CIFAR).[4]
Les observacions de Kaspi del púlsar associat amb el romanent de supernova G11.2–0.3 a la constel·lació de Sagitari, utilitzant l'Observatori de raigs X Chandra, van mostrar que el púlsar es trobava al centre precís de la supernova, que els xinesos havien observat l'any 386. Aquest púlsar va ser només el segon púlsar conegut que es va associar amb un romanent de supernova (el primer va ser el de la nebulosa del Cranc), i els seus estudis van reforçar molt la relació conjecturada entre els púlsars i les supernoves. A més, aquesta observació posa en dubte els mètodes anteriors de datar els púlsars per la seva velocitat de rotació; aquests mètodes van donar al púlsar una edat que era 12 vegades massa alta per coincidir amb la supernova.[5]
La investigació de Kaspi amb el Rossi X-ray Timing Explorer va demostrar que les flamarades de raigs gamma suaus, les fonts astronòmiques d'esclats de raigs gamma irregulars i els púlsar de raigs X anòmals (púlsars de rotació lent amb camps magnètics elevats), es podrien explicar com a magnetars.[4][6]
També va ajudar a descobrir el púlsar amb la velocitat de rotació més ràpida coneguda (PSR J1748-2446ad), cúmuls estel·lars amb una alta concentració de púlsars i (utilitzant el telescopi de Green Bank) el «reciclatge còsmic» d'un púlsar que gira lentament en un púlsar de mil·lisegons molt més ràpid.[7][8]
Premis i honors
[modifica]- 1989: Medalla d'Or Anne Molson en Matemàtiques i Filosofia Natural, Universitat McGill.
- 1998: Premi Annie J. Cannon en astronomia de la Societat Astronòmica Americana (AAS).
- 2004: Medalla Herzberg de l'Associació Canadenca de Físics (CAP).[4]
- 2006: Premi Steacie.[9]
- 2007: Medalla Memorial Rutherford de la Royal Society of Canada (RSC).[10]
- 2009: Premi Marie-Victorin, el màxim premi científic de la província de Québec.[1]
- 2010: Escollida membre de la Royal Society (FRS).[11]
- 2010: Escollida membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units d'Amèrica (NAS).[12]
- 2010: Premi John C. Polanyi del Consell d'Investigació en Ciències Naturals i Enginyeria (NSERC).[13]
- 2013: Premi Peter G. Martin de la Canadian Astronomical Society (CASCA).[14]
- 2013: Medalla del Jubileu de Diamants de la Reina Elisabet II.[15]
- 2014: Escollida membre de l'American Physical Society (APS).[16]
- 2015: Membre electe de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (AAA&S).[17][18]
- 2015: Premi Memorial Izaak Walton Killam.[19]
- 2016: Medalla d'or Gerhard-Herzberg en Ciències i Enginyeria del Canadà, la primera dona a rebre aquest premi.[20][21]
- 2016: Companya de l'Ordre del Canadà, el segon honor civil més alt del Canadà.[22]
- 2017: Fonds de recherche du Québec, Premi d'excelència.[23]
- 2019: Kaspi va ser reconeguda per Nature com una de les Nature's 10 pel seu treball per descobrir ràfegues ràpides de ràdio amb el radiotelescopi CHIME.[24]
- 2021: Medalla Bakeriana de la Royal Society.[25]
- 2021: Premi Shaw.[26]
Vida personal
[modifica]Kaspi és jueva.[27] El seu marit, David Langleben, és cardiòleg a la Universitat McGill[2] i a l'Hospital General Jueu Sir Mortimer B. Davis de Montreal.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «La lauréate Victoria Kaspi» (en francès). Les Prix du Québec.
- ↑ 2,0 2,1 Chester, 2001.
- ↑ 3,0 3,1 «Reaching for stars: juggling ambition, angst» (en anglès). Montreal Gazette, 06-02-2007. Arxivat de l'original el 2011-06-04 [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «2004 CAP Herzberg Medal will be awarded to Dr. Victoria Kaspi» (en anglès). Canadian Association of Physicists (CAP), 16-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ Wildford, 2001.
- ↑ Britt, Robert Roy. «Evidence Helps Confirm Existence of Powerful Magnetars» (en anglès). Space, 11-09-2002.
- ↑ «Scientists witness cosmic recycling first» (en anglès). Adelaide Now, 22-05-2009.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Researchers catch nature in the act of "recycling" a star» (en anglès). Space Daily, 22-05-2009.
- ↑ «McGill professor Vicky Kaspi awarded coveted Steacie Prize» (en anglès). McGill University, 14-12-2006.
- ↑ «Past Award Winners» (en anglès). The Royal Society of Canada.
- ↑ «Victoria Kaspi» (en anglès). Royal Society.
- ↑ «Victoria Kaspi» (en anglès). NASA.
- ↑ «John C. Polanyi Award – Past Winners» (en anglès). Natural Sciences and Engineering Research Council of Canada (NSERC), Government of Canada, 28-06-2016.
- ↑ «Martin Award» (en anglès). Canadian Astronomical Society.
- ↑ «Queen Elizabeth II Diamond Jubilee Medal» (en anglès). Board of Governors.
- ↑ «APS Fellow Archive» (en anglès). American Physical Society (APS).
- ↑ «Kaspi, Lock elected to American Academy» (en anglès). McGill Reporter, 28-04-2015.
- ↑ «Member Directory» (en anglès). American Academy of Arts and Sciences (AMACAD).
- ↑ «The 2015 Killam Prize» (en anglès). CBC News, 15-05-2015.
- ↑ «Victoria Kaspi, neutron star researcher at McGill, wins $1M Herzberg medal» (en anglès). CBC News, 16-02-2016.
- ↑ Mehta, 2016.
- ↑ «Governor General Announces 100 New Appointments to the Order of Canada as Canada Turns 150» (en anglès). The Governor General of Canada His Excellency the Right Honourable David Johnston.
- ↑ «Victoria Kaspi and Gilbert Laporte receive the 2017 Prix d'excellence FRQNT» (en anglès). Fonds Nature et technologies.
- ↑ Cyranoski et al., Maxmen, p. 361-372.
- ↑ «Bakerian Medal and Lecture winner 2021» (en anglès). Royal Society.
- ↑ «Shaw Prize 2021» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-02-16. [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ Arnold, 2016.
Bibliografia
[modifica]- Arnold, Janice «Jewish McGill Prof First Woman to Win Coveted Gerhard Herzberg Medal» (en anglès). Canadian Jewish News, juny 2016.
- Chester, Bronwyn «Victoria Kaspi» (en anglès). McGill Reporter, gener 2001.
- Cyranoski, David; Gaind, Nisha; Gibney, Elizabeth; Masood, Ehsan; Maxmen, Amy «Nature's 10: Ten people who mattered in science in 2019» (en francès). Nature, 576(7787), 2019. DOI: 10.1038/d41586-019-03749-0. ISSN: 0028-0836. PMID: 31848484.
- Mehta, Diana «Une scientifique de McGill est la première femme à recevoir la médaille Herzberg» (en francès). La Presse Canadienne, febrer 2016.
- Wilford, John Noble «Scientists Find Second Pulsar and Link It to Ancient Supernova» (en anglès). New York Times, gener 2001.