Vés al contingut

Vida acel·lular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vida no cel·lular)
Infotaula d'ésser viuVida acel·lular
Acytota Modifica el valor a Wikidata
Període
Hadeà – recent
Taxonomia
Cap valorAcytota Modifica el valor a Wikidata
Dominis i Regnes

El terme acel·lular ('sense cèl·lules')[3] en biologia s'utilitza per referir-se a determinats tipus de vida que existeixen sense la presència d'una estructura cel·lular. Aquest terme comprèn la classificació filogenètica dels virus com a formes de vida.[4] Una vida artificial hipotètica, màquines auto-replicants, i molècules més simples capaces d'auto-replicació, com ara cristalls, no se solen considerar vida.

Alguns biòlegs es refereixen als organismes totalment sincitials com a organismes acel·lulars pel fet que els seus cossos contenen nuclis múltiples que no estan separades per parets cèl·lulars. En aquest cas es tracten d'organismes, teixits o òrgans constituïts per una massa protoplasmàtica no compartimentada per parets cel·lulars. S'aplica especialment a organismes unicel·lulars, com el gènere de les algues acetabulàries, per distingir-los d'altres organismes unicel·lulars més petits i no tan especialitzats. Així, les estructures acel·lulars són sovint multinucleades, com és ara l'endosperma d'algunes angiospermes i les algues sifonals.[3]

Un virus no és una cèl·lula

Afanobionts

[modifica]

Aphanobionta o també Acytota és un superdomini de vida proposat que descriu els virus i els agents subvirals en les classificacions biològiques. Actualment es construeix i es debat la classificació dels virus: s'han fet classificacions en què se'ls agrupa segons la mena d'ADN o d'ARN que tinguin i la mena de reproducció. Inclosos també en els virus, existeixen diversos agents subvirals, com els viroides i els virus satèl·lits. Els virus, juntament amb els agents virals, són classificats pel Comitè Internacional de Taxonomia de Virus.[5]

Diversos dels grups creats no estan gaire emparentats i hom creu que sols tenen com a característica comuna la manca de cèl·lules, condició plesiomórfica que indicaria que són un tàxon parafilètic.[6] Els primers acel·lulars van aparèixer durant l'Hadeà, ara fa 4.400 milions d'anys, època en què van sorgir les primeres biomolècules orgàniques. (Vegeu la hipòtesi del món d'ARN, la hipòtesi del món d'HAP i la teoria del món de ferro-sulfur). Es creu que alguns organismes acel·lulars antics han evolucionat fins als organismes cel·lulars (Cytota).[7]

Menes d'acel·lulars o entitats víriques

[modifica]
Virió Coronavirus.
Viròfag Sputnikvirus.
Dibuix d'un viroide de la família Pospiviroidae.

Els acel·lulars es classifiquen segons la mena de material genètic que tenen, però presenten diverses composicions genòmiques o biomoleculars:[8]

  • Virió o virus veritable: Compostos per material genètic que pot ser ADN o ARN, una càpsida proteica i un embolcall lipídic. S'especialitzen a infectar qualsevol mena d'organisme, com els bacteriòfags els bacteris.
  • Viroide: sols estan compostos per molècules d'ARN, no tenen càpsida proteica ni embolcall lipídic. Infecten exclusivament plantes.
  • Virus satèl·lit: Comparteixen les mateixes característiques que els virions o viroides, però se'n diferencien en el fet que són més petits i que han de menester un virus auxiliar (virió) per a la infecció. Per tant es consideren virus dependents d'altres virus. En els virus satèl·lit podem establir alguns subgrups:
    • Viròfag: Són virus satèl·lits d'ADN, que infecten a altres virus.
    • Virusoide: Són virus satèl·lits d'ARN, similars als viroides, però que els cal un virus auxiliar per a replicar-se.

En 2018 s'havien descrit més de 4.853 espècies d'acel·lulars,[9] però es creu que hi pot haver milions d'espècies que encara no s'han trobat.[10] La majoria de la diversitat acel·lular s'ha descrit exclusivament en els eucariotes, però falta per descriure més acel·lulars en els procariotes.

Filogènia

[modifica]

Estudis dels plecs de les proteïnes virals i els proteomes de diverses famílies virals i diverses soques cel·lulars van mostrar que els acel·lulars són un tàxon parafilètic complex. L'anàlisi va demostrar que els virus d'ARN van formar un grup parafilètic dels virus d'ADN, tal com ja s'havia suggerit anteriorment, però els organismes cel·lulars (Cytota) van sorgir dins els virus d'ADN. La família Mimiviridae és la que tenen més a prop. L'anàlisi també va revelar que molts grups de la classificació de Baltimore i alguns ordres establerts per l'ICTV són de fet polifilètics. Els virus retrotranscrits i els virus gegants no van formar grups monofilètics, cosa que implica que van evolucionar independentment en diferents línies evolutives. Generalment es considera que els virus no van ser ancestres dels organismes cel·lulars, perquè no tenen gaires de les característiques presents en els organismes cel·lulars, com l'existència de ribosomes, citoplasmes, membrana plasmàtica, etc, cosa que fa entendre que els virus van aparèixer diverses vegades en la Terra primitiva abans de l'aparició dels organismes cel·lulars. Els viroides i els virusoides no van formar part de l'anàlisi. La filogènia va ser la següent:[11][12][13][14][15]

Acytota

Fiersviridae




Cystoviridae




Sarthroviridae





Partitiviridae




Chrysoviridae




Quadriviridae




Narnaviridae




Tombusviridae




Marnaviridae




Luteoviridae




Nodaviridae




Totiviridae



Hepadnaviridae














Birnaviridae




Caulimoviridae




Picobirnaviridae




Barnaviridae



Endornaviridae







——> > > >













Metaviridae



Retroviridae






Pseudoviridae




Reoviridae




Orthomyxoviridae





Filoviridae



Paramyxoviridae





Arenaviridae



Hantaviridae












Betaflexiviridae



Closteroviridae







Flaviviridae




Togaviridae



Coronaviridae







Astroviridae



Potyviridae





Caliciviridae




Picornaviridae



Secoviridae













Hepeviridae




Dicistroviridae




Bromoviridae




Alphatetraviridae




Virgaviridae



Tymoviridae










Hypoviridae








Lipothrixviridae



Rudiviridae







Corticoviridae




Lavidaviridae



Alphasatellitidae






Globuloviridae



Fuselloviridae







Anelloviridae



Plasmaviridae





Polydnaviridae




Inoviridae





Parvoviridae




Polyomaviridae



Papillomaviridae






Circoviridae



Nanoviridae














Turriviridae




Tectiviridae



Adenoviridae







Bicaudaviridae



Baculoviridae




——> > > >











Nimaviridae




Herpesviridae




Myoviridae




Siphoviridae



Podoviridae






NCLDV


Asfarviridae



Poxviridae





Ascoviridae




Iridoviridae




Marseilleviridae




Phycodnaviridae




Pandoraviridae




Pithoviridae



Mimiviridae











    : Virus ARN.
    : Virus ADN.
    : Virus retrotranscrit.


Referències

[modifica]
  1. «Virus Taxonomy: 2019 Release» (html) (en anglès), 01-10-2019. Arxivat de l'original el 20 de març 2020. [Consulta: 13 octubre 2019].
  2. Chen, Irene A. «The Emergence of Cells During the Origin of Life». Science, 314, 5805, 08-12-2006, pàg. 1558–1559. DOI: 10.1126/science.1137541. PMID: 17158315.
  3. 3,0 3,1 «Acel·lular». GEC. [Consulta: 15 desembre 2023].
  4. «What is Non-Cellular Life?». Wise Geek. Conjecture Corporation, 2009. [Consulta: 2 agost 2009].
  5. «Virus Taxonomy: 2018 Release» (html) (en anglès), 01-10-2018. Arxivat de l'original el 20 de març 2020. [Consulta: 13 octubre 2019].
  6. Horizontal transfer - imperative mission of acellular life forms
  7. Boenigk, J., Wodniok, S., & Glücksman, E. (2015). Biodiversity and Earth history. Springer.
  8. Agents subvirals Sciencedirect
  9. {{ref-publicació |títol=Recent progress with taxonomic proposals |publicació=ICTV Newsletter |exemplar=15 |data=September 2018 |pàgines=4 |llengua=anglès |editor= International Committee on Taxonomy of Viruses
  10. «A Review on Viral Metagenomics in Extreme Environments». Frontiers in Microbiology, 10, 2019, pàg. 2403. DOI: 10.3389/fmicb.2019.02403. PMC: 6842933. PMID: 31749771.
  11. Arshan, Nasir; Caetano-Anollés, Gustavo «A phylogenomic data-driven exploration of viral origins and evolution». Science Advances, 1, 25-09-2015, pàg. e1500527. Bibcode: 2015SciA....1E0527N. DOI: 10.1126/sciadv.1500527. PMC: 4643759. PMID: 26601271.
  12. University of Illinois at Urbana–Champaign (25 setembre 2015). "Study adds to evidence that viruses are alive". Nota de premsa. Consulta: 2015-10-20. Arxivat de l'original a data de 19 novembre 2015.
  13. Giant viruses coexisted with the cellular ancestors and represent a distinct supergroup along with superkingdoms Archaea, Bacteria and Eukarya BMC
  14. The distribution and impact of viral lineages in domains of life. Frontiers.
  15. Rijja Hussain Bokhari, Nooreen Amirjan, Hyeonsoo Jeong, Kyung Mo Kim, Gustavo Caetano-Anollés, Arshan Nasir (2020). Bacterial Origin and Reductive Evolution of the CPR Group. Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/gbe/evaa024