Vés al contingut

Philippe Villiers de L'Isle-Adam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Villiers de l'Isle Adam)
Plantilla:Infotaula personaPhilippe Villiers de L'Isle-Adam
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Philippe de Villiers de L'Isle-Adam Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1464 Modifica el valor a Wikidata
Beauvais (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 1534 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Rabat (Malta) Modifica el valor a Wikidata
44è Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
1521 – 21 agost 1534
← Fabrizio del CarrettoPiero de Ponte → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo guerrer Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSetge de Rodes (1522) Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Joan de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJacques de Villiers de l'Isle-Adam Modifica el valor a Wikidata  i Jeanne de Clermont-Nesle Modifica el valor a Wikidata

Philippe de Villiers de L'Isle-Adam (Beauvais, 1464 - Malta, 1534), fou el darrer Gran Mestre que va regir l'orde a Rodes. Fou l'ideòleg d'una defensa sorprenent d'una petita ciutat davant de tot un imperi.

Presa de Malta el 1530 per Philippe de Villiers de L'Isle-Adam, Gran Mestre de l'Hospital

Va ser elegit Gran Mestre de l'Orde el 1521, fins llavors havia estat el prior de la Llengua d'Alvèrnia. El 1522 va haver de defensar amb 600 cavallers i 4500 homes l'illa de Rodes davant dels atacs d'un exèrcit de 200 mil homes del soldà Solimà el Magnífic. Traït, va haver d'acceptar el dia d'any nou de 1523 la capitulació de l'illa, amb les felicitacions per part de Solimà per la seva valentia i coratge. Primer va passar a Càndia i després a Messina, Viterbo i Niça (1527-1529) fins que va arribar a Malta cedida per l'emperador Carles V d'Alemanya i I de Castella el 1530. Quan el Mestre Villiers de l'Isle-Adam va morir, el 21 d'agost de 1534, Solimà el Magnífic va fer proclamar un dol general en el seu imperi en memòria del seu valent adversari.

Fou enterrat a la capella de Santa Anna, al Fort de Sant Àngel, de Birgu, fins que es va construir la nova església conventual de Sant Joan a La Valletta el 1577, quan s'hi va traslladar el seu cos a la cripta.



Precedit per:
Fabrizio del Carretto
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem

1521-1534
Succeït per:
Piero de Ponte