Viquipèdia:Avaluació d'articles/Descens crioscòpic

Descens crioscòpic

Aquest article ha estat redactat amb l'objectiu de ser proposat com article de qualitat per dues raons. Una és que un bon grapat de viquipedistes creuen que és millor disposar d'articles de qualitat en comptes de tenir molts d'articles de baixa qualitat, la qual cosa em sembla correcte. L'altra raó és que en el camp de la química no hi ha a hores d'ara cap article de qualitat i es fa necessari omplir aquest buit.

Esper els vostres comentaris perquè després d'estar redactant un article, sense haver-lo traduït, cercant informació a diferents fonts, arriba un moment que no tens una visió objectiva de la tasca que fas. He fet un esforç per estructurar l'article de manera que pugui ser llegit per lectors amb diferents nivells. Així la introducció pot ser suficient per a nivells més baixos (també part de les aplicacions). Si es vol aprofundir es poden llegir d'altres apartats més tècnics com les deduccions que serien de nivell universitari. També he intentat explicar clarament el perquè es produeix el descens crioscòpic ja que no és habitual que s'expliqui. Les figures he hagudes de crear-les expressament per aquest article ja que no n'he trobades de disponibles.

Bé, esper els vostres comentaris per a disposar d'una valoració objectiva i millorar l'article. --Antoni Salvà (discussió) 09:28, 25 març 2009 (CET)

Vejam, espero que els meus comentaris et puguin ajudar. Quant a contingut, tinc la impressió que és un article molt complet.

• La introducció em sembla un xic complicada per algú que no sàpiga gaire cosa de química. La primera frase, "El descens crioscòpic és una de les propietats col·ligatives i és un fenòmen que s'observa en les temperatures de congelació de les dissolucions que són més baixos que les dels dissolvents líquids purs. no ajuda en res a entendre què és el descens crioscòpic. Sí, el DC és una de les propietats col·ligatives, però qué és? Després de mirar-m'ho una estona, he comprès que el DC és la diferència entre el punt de congelació del dissolvent pur i el de la dissolucio, però crec que un lector no hauria d'estar-se cinc minuts intentant treure l'entrellat de la introducció.

Estic d'acord amb en Leptictidium mira de reescriure almenys la primera frase sense introduir conceptes massa “esotèrics” com "propietats col·ligatives" que pots introduir en la segona o la tercera frase. Si vols introduir l'ús d'un acrònim o abreviatura per a usar-lo sistemàticament a l'article defineix-lo al principi de cada secció (si són molt llargues) usant les negretes.--Bestiasonica (discussió) 10:53, 25 març 2009 (CET)

Fet! He escrit una nova redacció de les primeres frases. Què vos sembla ara?--Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

Jo encara ho faria més simple: "En una dissolució, el descens crioscòpic és la diferència en la temperatura de congelació del dissolvent pur respecte a la de la dissolució, que sempre és inferior." Així queda tot condensat en una frase i DC apareix al principi. – Leptictidium (discussió) 10:21, 26 març 2009 (CET)

• Hi ha un ús excessiu de les negretes. No cal posar DC en negreta cada cop que apareix, i la paraula "entropia" que està en negreta estaria millor com a enllaç intern.

Fet! He llevat negretes perquè no fan falta. La paraula "entropia" en negreta era una errada.--Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

• Seria convenient la creació de l'article anticongelant per acompanyar l'article.
• Caldria una revisió de la llengua. Hi ha coses com fenòmen*, i s'alterna el passat simple amb el passat perifràstic, cosa que prohibeixen els llibres d'estil.

Fet! Sí, és cert que pos els dos passats mesclats en els mateixos paràgrafs. Si un altre no m'ho diu no els veig. Crec que els he corregits tots deixant-ho en passat simple. --Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

Vols dir que els has deixat tots en perifràstic, no? Perquè jo només veig perifràstics. – Leptictidium (discussió) 10:21, 26 març 2009 (CET)

Volia posar-los tots en passat simple però veig que en quedaren en perifràstic. Ara he corregit tots els que he vist. Si en trobes més digues-m'ho. Gràcies. --Antoni Salvà (discussió) 13:05, 26 març 2009 (CET)

• Crec que hi ha un excés d'enllaços interns. Només a la secció d'éssers vius amb anticongelants, he trobat tres enllaços a hivern i dos a glicerol en només dues frases. En altres seccions, he vist enllaços a aigua molt junts. Només cal enllaçar un cop a la mateixa paraula, a no ser que entre els enllaços hi hagi una certa distància (jo diria 2-3 paràgrafs, alguns recomanarien més). – Leptictidium (discussió) 10:04, 25 març 2009 (CET)

Fet! Tens raó, he abusat d'enllaços interns. Ja està solucionat. He intentat no repetir enllaços dins una mateixa secció i que dins cada secció hi hagi enllaços per a tots els termes importants. --Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

Comentaris d'en Bestiasonica

En general em sembla un bon article. Les referències estan aplicades amb bona mesura. L'estil és mitjanament neutre, però és consentible en el marc de la pedagogia de la termodinàmica, disciplina esotèrica on les hi hagi, potser una mica menys que la física quàntica, però més que la teoria de l'evolució de les espècies (opinable). L'article desenvolupa tots els aspectes generals de la matèria de la que és objecte sense excedir-se en cap vessant i l'estructura i ritme de la lectura és amena i les fórmules, taules i gràfics il·lustren determinats punts que poden resultar foscos sense ells. Tot i així, crec que l'article podria millorar encara en alguns aspectes menors, de format i estructura que no han estat encara esmentats i que tot seguit passo a detallar. --Bestiasonica (discussió) 10:53, 25 març 2009 (CET)

• La 1a imatge la posaria al capdamunt de l'article

Fet! Sí, està millor a damunt.--Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

• La taula del final la raonaria una mica (perquè es presenten aquestes diferències entre temperatures de fusió i calors en diferents substàncies?).

Fet! He ampliat la taula amb altres dades que permeten explicar els diferents valors. Mira si queda clar. --Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

• La plantilla de navegació que hi ha cap al final la posaria després de la secció d'enllaços externs.

Ho he posat així perquè els enllaços externs ja són llocs fora de la Viquipèdia mentre que la taula enllaça a articles de la Viquipèdia. M'ho pensaré. --Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

• El títol de l'apartat “El perquè del descens crioscòpic” miraria de canviar-lo per un de l'estil “Fonament teòric” i el mouria després de l'apartat d'història abans de les equacions.

He intentat cercar l'explicació més simple del descens crioscòpic i el títol crec que és adient perquè vol reflectir que l'explicació és senzilla, apta per a tots els públics. Jo crec que relacionant entropia amb desordre i amb la comparació amb les peres i les taronges es pot entendre si es tenen uns coneixaments de batxillerat. El títol que tu proposes crec que no facilitaria la lectura. Fet! L'he mogut, això sí. --Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

• Posaria també l'apartat d'“aplicacions” després del “descens crioscòpic a la natura”.

Fet! Potser millor perquè les aplicacions humanes són posteriors a les aplicacions de la natura. --Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

• A l'apartat de bibliografia si cada obra es refereix a alguna secció en concret solament s'hauria d'especificar si és possible.

Ho miraré. --Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

• Em sembla recordar que hi ha algunes espècies de Pseudomonas que es fan servir com a protectors contra les gelades negres. Aquests cultius de microorganismes es fan créixer en dissolució i es polvoritzada sobre les capçades de fruiters de manera que aquesta forma una pel·lícula sobre les fulles. Degut a l'especial conformació d'una proteïna (crec recordar) expressada aquesta afavoreix l'augment de la temperatura de congelació de l'aigua en la superfície on s'ha aplicat formant-se amb més facilitat una pel·lícula d'aigua congelada que protegeix els primordis i les fulles de la temuda congelació interna que produeix mermes en la producció agrícola. Suposo que això podria anar aquí, però no es tracta de descens criogènic pròpiament dit. En tot cas valora si es pot incloure a l'apartat d'“aplicacions”. En aquest punt et puc donar un cop de mà. --Bestiasonica (discussió) 10:53, 25 març 2009 (CET)

Hauria de tenir més informació. però he llegit que hi ha peixos amb prteïnes anticongelants que no actuen per descens crioscòpic. Per tant no s'han de posar aquí. --Antoni Salvà (discussió) 00:42, 26 març 2009 (CET)

Comentaris de Paucabot

Enhorabona Antoni, he pegat una ullada ràpida i hi he fet quatre correccions ortogràfiques i d'estil. Un molt bon article. Posats a trobar-hi coses:

• Apartat Descens crioscòpic#Anàlisis clíniques: Per a realitzar aquestes determinacions s'empren aparells automatitzats que s'anomenen crioscops o osmòmetres de punt de congelació, que permeten detectar en molt poc temps variacions de mil·lèsimes de descens crioscòpic. -> Per a realitzar aquestes determinacions s'empren aparells automatitzats que s'anomenen crioscops o osmòmetres de punt de congelació, que permeten detectar en molt poc temps variacions de mil·lèsimes de grau de descens crioscòpic. (No he estat segur de si era això el que volies dir)

Gràcies Pau pels teus comentaris. Sí volia dir això però m'ha passat. --Antoni Salvà (discussió) 17:57, 27 març 2009 (CET)

• He mirat els articles en anglès i en castellà (tenc el tema molt rovellat) i xerren de temes que podria ser interessant citar: la relació amb l'ebullioscòpia (quin dels dos mètodes és més usat?) (en), més exemples a éssers vius del fenomen (a :en citen un peix i una altra granota, per exemple) i la relació entre aquest fenomen i la formació de la banquisa (es). Pau Cabot · Discussió 18:19, 26 març 2009 (CET)

Sí podria mirar de posar alguna cosa sobre l'augment ebullioscòpic. En quan a l'altra part, en els peixos hem d'anar alerta perquè n'hi ha que tenen proteïnes anticongelants però no actuen per descens crioscòpic, sinó que ho fan d'una manera més sofisticada, impedint la formació de nuclis de cristal·lització del gel. Pots llegir més informació a les pàgines 241 i 242 de Pörtner, H.O. Cold ocean physiology. Cambridge University Press, 1998.  Com que hi ha d'altres viquipedistes que m'han parlat del mateix tema potser convendria posar-ho a l'article per deixar-ho clar als lectors. --Antoni Salvà (discussió) 17:57, 27 març 2009 (CET)

Comentaris de'n Gomà

Començo a mirar-ho a petició de l'autor. Ara mateix estic força enfeinat i no puc prometre res pel que fa a terminis. El tema de la entropia s'ha de mirar bé. De moment aporto els meus coneixements des de uns altres tipus de dissolucions però com que la termodinàmica és universal els resultats també ho haurien de ser:

En les substàncies pures existeix una temperatura, si abans no es descomponen químicament, en la que canvien de fase sòlida a líquida, aquesta temperatura només depèn de la substància i de la pressió. Aquesta temperatura a una atmosfera de pressió s’anomena indistintament temperatura de solidificació o temperatura de fusió. Normalment es té tendència a parlar de temperatura de solidificació en les substàncies en les que aquesta temperatura és inferior a la temperatura ambient i de temperatura de fusió en aquelles en les que és superior. Però des del punt de vista de la física això és indiferent.

En les dissolucions, en general, el concepte de temperatura de fusió o solidificació canvia. Tret de les dissolucions eutèctiques, no hi ha una temperatura única a la que tot el producte canviï de fase. Per cada % de solut en el dissolvent hi ha dues temperatures: una és a la que el líquid comença a solidificar (temperatura de liquidus) i l’altre és a la que el sòlid comença a fondre (temperatura de solidus). En general aquestes temperatures varien entre la temperatura de solidificació del dissolvent pur si la dissolució és 100% dissolvent i la del solut si la dissolució és 100% solut. El concepte de dissolvent i de solut és relatiu, però hi ha substàncies que permeten totes les combinacions possibles, per exemple níquel i el coure, per tant, parlant estrictament en passar del 50% de solut aquest passa a ser dissolvent i viceversa. En el cas del níquel i el coure les temperatures de liquidus i solidus són sempre diferents entre elles però estan sempre totes dues per damunt de 1083ºC (temperatura de fusió del coure) i per davall dels 2651ºC (temperatura de fusió del níquel).

En alguns cassos hi ha un % de dissolvent que fa que la dissolució es comporti com si fos una substància pura. Aquesta composició es diu solució eutèctica en aquests cassos el punt de fusió és sempre més baix que el de qualsevol de les dues substàncies que intervenen en la dissolució. Per exemple una dissolució del 39,1% d’estany en plom fon a 183ºC mentre que l’estany pur fon a 232ºC i el plom pur a 327ºC.

De fet eutèctica ve del grec ευτεκτωσ que vol dir fàcil de fondre.

Entenc que l'objecte de l'article és precisament aquest fenomen, perquè i en quina magnitud quant dos productes formen un eutèctic aquest té una temperatura de fusió més baixa que la de qualsevol de les dues substàncies. I entenc que la definició de descens crioscòpic es refereix a la diferència entre la temperatura de fusió de l'eutèctic i la del component que la te més baixa.

--Gomà (discussió) 18:50, 9 abr 2009 (CEST)

El descens crioscòpic es refereix a la diferència de temperatura de solidificació del dissolvent pur i d'una dissolució seva, de qualsevol concentració, no la del punt eutèctic. Es veu clarament al primer gràfic de l'article en qüestió. --Antoni Salvà (discussió) 12:21, 12 abr 2009 (CEST)

No entenc la afirmació inicial:

«

Totes les dissolucions que, en refredar-se, el dissolvent solidifica pur sense el solut, tenen una temperatura de congelació inferior a la del dissolvent pur. I la magnitud el descens crioscòpic, ∆Tc, ve donada per la diferència de temperatures de congelació (o de fusió) del dissolvent pur i de la dissolució, Tf*, i Tf, respectivament:

»

Si el dissolvent solidifica pur, llavors la seva temperatura de fusió ha de ser la del element pur (la massa del sòlid no pot “saber” si al costat hi ha dissolució o no hi ha res). La temperatura de fusió i la de solidificació dels elements purs és la mateixa. Llavors el descens crioscòpic seria sempre zero.

Estic repassant el tema de l'entropia i ja ho entenc. SI es fa tot seguint processos reversibles. Per passar de dissolució a sòlid pur (o a sòlid amb menys % de solut) cal extraure energia (calor latent de solidificació) a una temperatura més baixa que a la que cal aportar la mateixa energia (calor latent de fusió) per fondre desprès el sòlid, de forma que s'ha d'extraure entropia del sistema. Aquesta ha de ser exactament la mateixa entropia que s'hi afegeix en tornar a barrejar el dissolvent pur (o una dissolució més diluïda) amb el solut (o una dissolució més concentrada) i tornar el sistema al estat inicial.

De totes formes no cal exigir que el dissolvent solidifiqui pur, n'hi ha prou amb que ho faci amb menys concentració de solut que a la dissolució líquida. El fenomen quedaria així: algunes dissolucions, en refredar-se comencen a solidificar a una determinada temperatura que és funció de la concentració de solut. El sòlid que es forma també és una dissolució, quan té una concentració de solut més petita que en la fase líquida, la solidificació provoca un augment de concentració de la dissolució (perquè detreu més dissolvent que no pas solut). Llavors la frase hauria de ser:

«

Totes les dissolucions que, en refredar-se, s’inicia la solidificació obtenint una sòlid amb menys concentració de solut que en la dissolució original, tenen una temperatura de inici de congelació inferior a la del dissolvent pur...

»

He buscat bibliografia i no veig que hi estigui explicat prou clar:

Augment ebullioscòpic i descens crioscòpic Conceptes de termodinàmica química i cinètica. Enric Brillas, Edicions Universitat Barcelona, 2004 ISBN 8447528421, 9788447528424

El llibre diu que el solut ha de ser un sòlid "no volàtil" dissolt en un líquid (el concepte de no volàtil no l'acabo de veure del tot clar i el de líquid i sòlid tampoc).

El fet que la concentració de la fracció sòlida sigui més petia que a la fracció líquida ha de ser clau, altrament és contradictori amb la bibliografia que tinc sobre al·leacions metàl·liques. En alguns cassos, la dissolució té una temperatura d'inici de solidificació superior a la del dissolvent. Per exemple, el coure (que a 1.300ºC és líquid) si se li dissol un 26% de niquel (que a 1.300ºC és sòlid i no crec que es pugui qualificar de volàtil) la temperatura de solidificació puja de 1.083ºC a 1.260 ºC en comptes de baixar. En solidificar, la fracció sòlida té una concentració de niquel del 62% (més gran que la de la fracció líquida).

En canvi amb la redacció proposada encaixen perfectament els dos fenòmens i el raonament termodinàmic. --Gomà (discussió) 13:25, 18 abr 2009 (CEST)

Veig que has fet un treball exhaustiu d'avaluació de l'article, però no coincidesc amb les teves apreciacions. Totes les referències que hi ha a l'article coincideixen en descriure el fenomen. Hi ha moltes dissolucions que en solidificar-se se separa el dissolvent pur, per exemple, l'aigua de la mar en congelar-se forma gel format exclussivament per aigua sòlida, les sals no s'adapten a l'estructura cristal·lina del gel. És cert que hi ha mescles que en solidificar formen una mescla sòlida, però són menys abundants i menys importants, que les que no la formen, com per exemple les dissolucions aquoses. Hi ha dissolucions que augmenten el punt de congelació, d'altres que formen composts intermitjos, etc. Totes aquestes situacions no s'estudien a la bibliografia quan es parla de descens crioscòpic perquè no es pot generalitzar. En les dissolucions on el dissolvent se separa del solut en solidificar sí que és general el descens crioscòpic i és en aquests casos en que són vàlides les equacions plantejades, els raonaments fets, les aplicacions pràctiques, etc. I és així com apareix a tota la bibliografia i és així com s'aconsella posar-ho a la Viquipèdia. --Antoni Salvà (discussió) 12:32, 21 abr 2009 (CEST)