Vés al contingut

Virginia Torrecilla Reyes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Virginia Torrecilla)
Plantilla:Infotaula personaVirginia Torrecilla Reyes
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 setembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Cala Millor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes63 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata -
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2009–2011 Unió Esportiva Collera (femení)
2012–2015 FC Barcelona 85(7)
2015–2019 Montpellier HSC 74(7)
2019–2023 Atlético de Madrid Féminas 20(0)
2023–2023 Vila-real Club de Futbol 9(0)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2013–2020   Espanya 66(7)
Participà en
2019Copa Mundial Femenina de Futbol 2019 Modifica el valor a Wikidata
X: VirginiiiaTr Instagram: virginiatr6 FIFA: 387135 UEFA: 250041021 Modifica el valor a Wikidata

Virginia Torrecilla Reyes (Cala Millor, 4 de setembre de 1994) és una exfutbolista mallorquina, que jugava en la posició de centrecampista a diferents equips de Primera Divisió espanyola com el FC Barcelona o l'Atlètic de Madrid.[1] Des de l'octubre de 2019 fou capitana de la selecció espanyola amb la qual va debutar el 2013,[2] participant a l'Eurocopa de 2013 i la Copa del Món de 2015.[3] Amb les categories inferiors va ser subcampiona d'Eurocopa sub-19 de 2012.[4]

A la Lliga de Campions va arribar a quarts de final amb el FC Barcelona.[5]

Carrera de club

[modifica]

Inicis a Mallorca

[modifica]

Va començar a jugar a futbol al carrer amb els seus amics i es va apuntar als 9 anys amb un amic al Badia Cala Millor, amb el suport de la seva mare i sense que el seu pare ho sabés fins més tard,[6] i després va passar per les categories base del Club Esportiu Cerverí fins al primer any de cadets.[7] faltava un dia per complir l'edat mínima permesa de 15 anys.[6] La temporada 2009-10 la UE Collera va quedar enquadrat al grup "B" de la primera fase de la Superlliga, quedant en quarta posició de set equips. En la segona fase va quedar en segona posició del grup "B", després de l'Agrupació Esportiva Torrejón Club de Futbol i va obtenir un lloc per a la Copa de la Reina. Van ser eliminades als vuitens de final pel Futbol Club Barcelona, on malgrat guanyar per 2-1 al partit d'anada, van perdre per 2-0 al partit de tornada, quedant eliminades pel resultat global.

La temporada 2010-11 van tornar a quedar enquadrades en el grup "B", quedant en sisena posició de vuit equips quedant enquadrades a la segona fase al grup "C" per evitar el descens i classificar-se per a la Copa de la Reina. Van finalitzar en segona posició després del Llevant Unió Esportiva, classificant-se per a una nova edició de Copa de la Reina on van ser novament eliminades a vuitens de final per l'Atlètic de Madrid després de perdre a l'anada per 1-0 i a la volta per 1- 3.

El 2011 va decidir treballar en un bar i abandonar el futbol, però va rebre la trucada d'Ángel Vilda per jugar a la selecció espanyola Sub-19 i després de jugar un partit va acceptar una oferta de l'Sporting Ciutat de Palma de Segona Divisió per jugar una temporada.[6] Van quedar en segona posició després de la Unió Esportiva Tacuense, però a causa de problemes financers van renunciar a la seva plaça a Segona Divisió per a la següent temporada.[7]

FC Barcelona

[modifica]

El 2012 va fitxar pel campió de Lliga, el FC Barcelona,[8][9] amb què va guanyar la Lliga amb una remuntada davant l'Athletic que va culminar amb una victòria per 1-2 a San Mamés davant 26 000 espectadors en l'última jornada que els va donar el títol.[10][11] Aquesta temporada van aconseguir el triplet en haver guanyat la Copa Catalunya a l'inici de temporada i la Copa de la Reina, després de vèncer a la final el Prainsa Saragossa (4-0).[12][13] El 26 de setembre de 2012 va debutar a la Champions League, caient a vuitens de final davant l'Arsenal.[14] Aquest any va ser triada a l'Onze Ideal de Futbol Draft.[15]

La temporada 2013-14 van tornar a guanyar la Lliga amb un gran domini, acumulant 55 jornades sense perdre i proclamant-se campiones dues jornades abans de concloure el campionat.[16][17] Va ser titular habitual i va marcar un gol des del seu camp que va sortir a la premsa internacional.[18] També van aconseguir el doblet en guanyar la Copa de la Reina davant l'Athletic Club de Bilbao (1-1, 5-4 als penals).[19][20] En la Lliga de Campions van assolir els quarts de final en els quals van caure davant del Wolfsburg.[21] A nivell individual va tornar a ser elegida a l'Onze Ideal de Futbol Draft,[22] i va rebre la Bota d'Or per part de la Federació de Futbol de les Illes Balears.[23]

La temporada 2014-15 va guanyar novament la lliga, per quarta vegada i de manera consecutiva.[24][25] A la Lliga de Campions van ser eliminades a vuitens de final pel Bristol Academy WFC.[26] En la Copa de la Reina van caure eliminades a les semifinals pel València. Va tornar a ser elegida a l'Onze ideal de Futbol Draft el 2015.[27] Durant les tres temporades que va romandre al club va retrocedir la seva posició de mitjapunta a ser migcampista defensiu, sent considerada el cervell del centre del camp.[28]

França

[modifica]

El 2015 va fitxar pel Montpeller HSC de França, després de rebutjar ofertes de Washington Spirit i Bayern de Múnic.[29] El motiu del seu fitxatge va ser poder créixer i competir amb les millors jugadores del món, triant França per l'idioma semblant al català mallorquí i perquè el futbol femení estava molt més valorat que a Espanya.[30] Debutà el 30 d'agost de 2015 a la primera jornada de Lliga, sent titular en la victòria per 7-0 sobre el Nîmes.[31] Va jugar 22 partits de lliga donant una assistència i van aconseguir el tercer lloc a la competició. El 10 de gener de 2016 va marcar el seu primer gol amb l'equip als setzens de final de la Copa de França, en la victòria per 12-0 sobre el Véore Montoison.[32] Van aconseguir la final de la competició, en què va substituir Andressa Alves al minut 33 i van ser derrotades per l'Olympique de Lió.[33]

La temporada 2016-17 van aconseguir el subcampionat de Lliga,[34] en què va jugar 17 partits i va marcar un gol en la victòria per 5-0 sobre el Metz a la primera jornada[35] i va donar una assistència, classificant-se per a la següent edició de la Lliga de Campiones. En la Copa de França va jugar 4 partits i va marcar un gol, aconseguint els quarts de final en què van caure eliminades pel Saint-Étienne.

La temporada 2017-18 va marcar 4 gols i va donar 7 assistències en 18 de partits lliga, en què van quedar en tercera posició. A la Lliga de Campions va marcar un dels gols al Brescia Calcio en el partit de tornada dels vuitens de final,[36][37] i van aconseguir els quarts de final, en els quals van ser eliminades pel Chelsea.[38] A la Copa van caure eliminades per l'Olympique de Lió a semifinals.

La temporada 2018-19 van repetir tercer lloc en lliga, i Torrecilla va jugar 17 partits marcant un gol i donant dues assistències. A la Copa només van aconseguir els setzens de final, caient davant el París FC. En concloure la temporada va anunciar a les seves xarxes socials que deixava l'equip donant les gràcies als que van estar al seu costat aquestes quatre temporades.[39]

Atlètic de Madrid

[modifica]

El 12 de juliol del 2019 va fitxar per dues temporades per l'Atlètic de Madrid. En el comunicat oficial, el club la va considerar una de les millors centrecampistes d'Europa i va destacar la seva intel·ligència, treball, anticipació davant el rival i bona relació amb la pilota.[40] Els mitjans de comunicació van qualificar aquesta incorporació com un "fitxatge estrella" i van assenyalar com les seves habilitats més importants: el seu físic, visió, toc i capacitat organitzadora.[41][42] Debutà amb l'Atlètic el 7 de setembre de 2019 amb victòria per 0-1 sobre l'Sporting de Huelva a l'Estadi Nuevo Colombino, substituint Silvia Meseguer en la segona part.[43] Marcà el seu primer gol amb l'Atlètic davant l'Spartak Subotica el 12 de setembre de 2019, gol que va donar la victòria per 2-3 en el minut 90 de l'anada dels setzens de final de la Lliga de Campions.[44] Va jugar 20 partits de lliga i va donar 2 assistències abans que se suspengués amb motiu de la pandèmia del COVID-19 i va quedar subcampiona del torneig. Va disputar la semifinal de la Supercopa en què van caure derrotades pel FC Barcelona i el partit de vuitens de final de la Copa de la Reina davant el Betis en què van passar les sevillanes en vèncer a la tanda de penals.

Després de dos anys d'absència recuperant-se d'un tumor cerebral va tornar a jugar el 23 de gener de 2022 en la final de la Supercopa d'Espanya davant el Barça.[45] El seu següent any el seu paper dins l'equip és anecdòtic.

Vila-Real

[modifica]

L'estiu del 2023 fitxa pel Vila-real Club de Futbol[46] però el seus minuts són testimonials i el 4 de gener de 2024 anuncia la seva retirada dels camps de futbol. Diu que seguirà lligada al món del futbol.[47]

Estadístiques

[modifica]

Actualitzat fins al seu darrer partit jugat.

Club Temporada Div. Lliga Copes (1) Internacional (2) Total (3)
Partits Gols Assist. Partits Gols Assist. Partits Gols Assist. Partits Gols Assist.
U.D. Collerense 2009-10 1a 24 4 - 2 1 - - - - 26 5 0+
2010-11 24 3 - - - - - - - 24 3 0+
Total club 48 7 0+ 2 1 0 0 0 0 50 8 0+
Sporting de Palma 2011-12 2.ª 18+ 13+ - - - - - - - 18+ 13+ 0+
FC Barcelona 2012-13 1a 30 3 - 5 - - 2 - - 37 3 0+
2013-14 28 3 - 5 - - 5 - - 38 3 0+
2014-15 27 0 - 2 - - 4 - - 33 0 0+
Total F.C. Barcelona 85 6 0+ 12 0 0+ 11 0 0 108 6 0+
Montpellier H. S. C. 2015-16 1a 22 - 1 6 1 - - - - 28 1 1
2016-17 17 1 1 4 1 - - - - 21 2 1
2017-18 18 5 5 3 - - 6 1 - 27 6 5
2018-19 17 1 2 1 - - - - - 18 1 2
Total Montpellier H.S.C. 74 7 9 14 2 0 6 1 0 94 10 9
Atlético de Madrid 2019-20 1a 20 - 2 2 - - 4 1 - 26 1 2
2020-21 - - - - - - - - -
2021-22 - - - 1 0 0 - - - 1 0 0
2022-23 7 - - - - - - - - 7 - -
Total Atlético de Madrid 27 0 0 3 0 0 4 1 0 34 1 2
Vila-real CF 2023-24 1a 8 - - 1 - - - - - 9 - -
Total carrera 260+ 33+ 11+ 32 3 0+ 21 2 0 313+ 38+ 11+
(1) Inclou dades de Copa de la Reina (2009-Act.), Supercopa (2019-Act.) / Copa de França (2015-19).
(2) Inclou dades de Lliga de Campions (2012-Act.)
(3) No inclou gols en partits amistosos.
Font: UEFA Arxivat 2017-01-09 a Wayback Machine. - LaLiga - FútbolBalear - LTA Agency - Foot o Femenin - FBREF - SoccerWay - FootballDatabase - Soccer Donna.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Virginia Torrecilla Reyes (Centrocampista)». Txapeldunak. [Consulta: 11 juliol 2020].
  2. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en castellà). Marca, 06-07-2013. [Consulta: 24 gener 2022].
  3. ↑ «List of players» (en anglès). FIFA. Arxivat de l'original el 10 d'abril 2016. [Consulta: 24 gener 2022].
  4. ↑ «Torrecilla says Spain will be back for more» (en anglès). UEFA. Arxivat de l'original el 30 novembre 2020. [Consulta: 24 gener 2022].
  5. ↑ Gascón, Javier. «3-0: Mucho Wolfsburgo para el Barça femenino» (en castellà). Mundo Deportivo, 23-03-2014. [Consulta: 24 gener 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Virginia Torrecilla y el gran porvenir del fútbol femenino español» (en castellà). martiperarnau.com. Arxivat de l'original el 16 maig 2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 «El Sp. At. Ciutat de Palma renuncia a la Segunda División Femenina - Femenino» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].
  8. ↑ «Virginia Torrecilla ficha por el Barça - Femenino» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].
  9. ↑ «'Tiqui-taca' en versión femenina». [Consulta: 24 gener 2022].
  10. ↑ «El FC Barcelona, campeón de la liga femenina de fútbol» (en castellà), 05-05-2013. [Consulta: 24 gener 2022].
  11. ↑ «1-2. El Barcelona arrebata el título al Athletic en San Mamés» (en castellà), 05-05-2013. [Consulta: 24 gener 2022].
  12. ↑ «El Barça gana la Copa de la Reina ante el Zaragoza» (en castellà), 16-06-2013. [Consulta: 24 gener 2022].
  13. ↑ «4-0: El Barça femenino, campeón de la Copa de la Reina» (en castellà), 16-06-2013. [Consulta: 24 gener 2022].
  14. ↑ «Virginia Torrecilla – UEFA.com» (en anglès). UEFA. Arxivat de l'original el 9 gener 2017.
  15. ↑ «Histórico 2013» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «Noticias Barça Femenino | Canal Oficial FC Barcelona» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].
  17. ↑ MARCA.com. «El Barcelona conquista su tercera Liga consecutiva» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].
  18. ↑ Drayton, John. «Female Barcelona star Virginia Torrecilla scores Beckham-esque goal», 06-05-2014. [Consulta: 24 gener 2022].
  19. ↑ «El FC Barcelona vuelve a conquistar el doblete al ganar la Copa en penaltis» (en castellà), 21-06-2014. [Consulta: 24 gener 2022].
  20. ↑ «Los penaltis coronan al Barcelona como campeonas de Copa - MARCA.com», 21-06-2014. [Consulta: 24 gener 2022].
  21. ↑ «[https://www.marca.com/2014/03/23/futbol/futbol_femenino/1395597812.html Las reinas de Europa despiertan del sue�o al Barcelona - MARCA.com]», 23-03-2014. [Consulta: 24 gener 2022].
  22. ↑ «Histórico 2014» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].[Enllaç no actiu]
  23. ↑ «Virginia Torrecilla recibirá la «Bota de oro» otorgada por la FFIB - Federación, Femenino» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].
  24. ↑ MARCA.com. «El Barcelona gana su cuarta Liga consecutiva» (en castellà), 18-04-2015. [Consulta: 24 gener 2022].
  25. ↑ Sport. «El FC Barcelona femenino, campeón de liga por cuarta vez consecutiva» (en castellà), 18-04-2015. [Consulta: 24 gener 2022].
  26. ↑ MARCA.com. «El 'Spanish Bristol' despierta al Barcelona del sueño de la Champions League» (en castellà), 13-11-2014. [Consulta: 24 gener 2022].
  27. ↑ «Histórico 2015» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ Trillo, Marta «Toda una revolución en el Barça femenino» (en castellà). El País [Madrid], 01-07-2015. ISSN: 1134-6582.
  29. ↑ MARCA.com. «Virginia Torrecilla ficha por el Montpellier» (en castellà), 28-04-2015. [Consulta: 24 gener 2022].
  30. ↑ «Virginia: “Para triunfar en el fútbol hay que salir de España”» (en castellà), 17-12-2015. [Consulta: 24 gener 2022].
  31. ↑ «Footofeminin.fr - Championnat de France de D1 2015-2016 - 1re journée - Nîmes-Montpellier 0-7». [Consulta: 24 gener 2022].
  32. ↑ «Footofeminin.fr - Coupe de France 2015-2016 - Deuxième tour fédéral - Montpellier (D1)-Véore Montoison (D2) 12-0». [Consulta: 24 gener 2022].
  33. ↑ «Footofeminin.fr - Coupe de France 2015-2016 - Finale - Montpellier (D1)-Lyon (D1) 1-2». [Consulta: 24 gener 2022].
  34. ↑ «D1 FÉMININE 2016-2017» (en francès). Fédération Française de Football. Arxivat de l'original el 29 agost 2019. [Consulta: 24 gener 2022].
  35. ↑ «Championnat de France de D1 2016-2017 - 1re journee - Metz-Montpellier 0-5» (en francès). Arxivat de l'original el 29 agost 2019. [Consulta: 24 gener 2022].
  36. ↑ AS, Diario. «Golazo de Virginia Torrecilla en la victoria del Montpellier» (en castellà), 15-11-2017. [Consulta: 24 gener 2022].
  37. ↑ UEFA.com. «Montpellier-Brescia | UEFA Women's Champions League» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].
  38. ↑ UEFA.com. «Chelsea-Montpellier | UEFA Women's Champions League» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].
  39. ↑ «Torrecilla deja el Montepellier y podría volver a España» (en castellà), 09-05-2019. [Consulta: 24 gener 2022].
  40. ↑ «Club Atlético de Madrid - Virginia Torrecilla, nueva jugadora rojiblanca» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].
  41. ↑ «Torrecilla-Meseguer, la nueva sala de máquinas del Atlético» (en castellà), 12-07-2019. [Consulta: 24 gener 2022].
  42. ↑ «Torrecilla, calidad y músculo para la medular del Atlético» (en castellà), 18-07-2019. [Consulta: 24 gener 2022].
  43. ↑ «Club Atlético de Madrid - Estreno triunfal» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2022].
  44. ↑ UEFA.com. «Spartak Subotica-Atlético de Madrid | UEFA Women's Champions League» (en anglès). [Consulta: 24 gener 2022].
  45. ↑ esport3. «Virginia Torrecilla torna a jugar 683 dies després», 23-01-2022. [Consulta: 24 gener 2022].
  46. ↑ «Virginia Torrecilla ficha por el Villarreal femenino» (en castellà). [Marca], 13-07-2023. [Consulta: 4 gener 2024].
  47. ↑ «L'exblaugrana Virginia Torrecilla anuncia la seva retirada amb 29 anys». [Esport3], 04-01-2024. [Consulta: 4 gener 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Virginia_Torrecilla_Reyes&oldid=34255269»