Visitador
Un visitador (del llatí visitator) en l'església catòlica és un clergue secular o regular carregat de visites d'inspecció o de reconeixement.[1] N'hi ha de dos tipus, els ordinaris que tenen una funció permanent d'inspector o els visitadors extraordinaris, carregats d'una missió particular.[2] Quan es tracta d'una missió d'inspecció ordenada pel papa es parla de visitador apostòlic.
Segons el dret canònic el visitator de monestirs té el dret i l'obligació de qüestionar les membres d'una comunitat religiosa que tenen l'obligació de respondre la veritat. Als superiors els és prohibit exercir qualsevol pressió o instrucció que pugui impedir una inspecció correcta.[3]
El terme també és utilitzat per a funcions d'inspecció d'administracions profanes. En la Generalitat de Catalunya històrica el visitador era l'oficial carregat de la missió d'examinar i vigilar tots els altres oficials. A l'inici de cada trienni s'elegien tres visitadors, un de cada braç.[4] A Irlanda, Anglaterra i el País de Gal·les es diu visitor per a l'inspector d'universitats, hospitals i col·legis.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Visitador». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Visitador». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pius PP. XII. «Postquam Apostolicis, Motu Proprio, De religiosis, de bonis Ecclesiae temporalibus et de Verborum significatione pro Ecclesiis Orientalibus, d. 9 m. Febvruarii a. 1952» (en llatí). w2.vatican.va. [Consulta: 7 febrer 2018].
- ↑ «Visitador». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «University Act» (en anglès). Irish Statute Book. www.irishstatutebook.ie, 1997. [Consulta: 7 febrer 2018].