Inositol
L'inositol o inosita (compost del qual la forma mio-inositol o cis-1,2,3,5-trans-4,6-ciclohexanhexol és la més abundant a la naturalesa) és un polialcohol cíclic de sis àtoms de carboni, cadascun amb un grup alcohol (-OH). Químicament és un derivat del grup dels glúcids, un alditol d'importància biològica, ja que està implicat amb diversos processos bioquímics i de comunicació cel·lular a més de formar part estructural de les membranes cel·lulars. Es troba als teixits animals formant part de fosfolípids anomenats genèricament glicerofosfolípids o fosfoglicèrids, com el fosfatidilinositol i el fosfatidilinositol fosfat. Sol trobar-se en el teixit muscular i cerebral. Pel que fa als aliments, es pot trobar a alguns cereals, llegums, fruita seca i fruites com les taronges. A més de l'isòmer més abundant, el mio-inositol, a la naturalesa es troben altres isòmers en quantitats menors: escil·lo-inositol, D-(+)-quiro-inositol i L-(-)-quiro-inositol, essent els dos darrers els únics que tenen activitat òptica. Altres isòmers addicionals són el cis-, epi-, al·lo-, muco- i el neo-inositol.
Estructura
[modifica]La fórmula química del mio-inositol és C₆H₁₂O₆. La forma més estable de l'anell de l'inositol és la conformació de cadira a la qual els hidroxils en posició 1, 3, 4, 5 i 6 són equatorials mentre que el que es troba en posició 2 és axial. El mio-inositol de vegades s'anomena també meso-inositol, fent referència al fet que es tracta d'un compost meso, és a dir, amb un pla de simetria que passa pels àtoms C-2 i C-5.
Isòmers
[modifica]Existeixen nou estereoisòmers de l'inositol, l'estructura dels quals apareix recollida a la taula següent:[1]
-
mio-inositol
-
escil·lo-inositol
-
D-(+)-quiro-inositol
-
L-(-)-quiro-inositol
-
al·lo-inositol
-
cis-inositol
-
epi-inositol
-
muco-inositol
-
neo-inositol
Síntesi
[modifica]El mio-inositol és sintetitzat a les cèl·lules a partir de la glucosa-6-fosfat (G-6-P) en dues reaccions: a la primera la G-6-P és isomeritzada per l'enzim ISYNA1 (ISYNA1 (mio-inositol-1-fosfat sintase A1)) a mio-inositol-1-fosfat, que és defosforilat per la IMPasa 1 (mio-inositol monofosfatasa) per donar finalment mio-inositol.
Referències
[modifica]- ↑ 'Vieira de Almeida, M., David da Silva, Adilson, Nora de Souza, M.V. i Alves Benício, A.A. (2003). "A cascada dos fosfoinositídeos". Quim Nova 26 (1): 105-111. ISSN 0100-4042. doi: 10.1590/S0100-40422003000100018