Vladímir Xúkhov
Aparença
(S'ha redirigit des de: Vladímir Xukhov)
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 agost 1853 Gràivoron (Rússia) |
Mort | 2 febrer 1939 (85 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Residència | Nauchnye Rabotniki Cooperative Apartment Building (en) (1934–1939) |
Formació | Universitat Tècnica Estatal Bàuman Imperial Moscow Technical School (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Enginyeria civil, indústria del petroli, oleoducte, terminal petrolífer, craqueig catalític, construcció i construcció |
Ocupació | inventor, enginyer militar, físic, enginyer, arquitecte, fotògraf, científic |
Ocupador | Warsaw–Vienna railway (en) Branobel (en) |
Membre de | |
Moviment | Constructivist architecture (en) |
Professors | Pafnuti Txebixev |
Company professional | Alexandre Bari |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
Lloc web | shukhov.ru |
Vladímir Grigórievitx Xúkhov (Влади́мир Григо́рьевич Шу́хов) (1853- 1939) fou un dels més importants enginyers europeus de la seva època. Va liderar, juntament amb Buckminster Fuller, Frei Otto i Frank Gehry l'avantguarda en arquitectura de formes orgàniques.
Xúkhov primer utilitzava en l'arquitectura la construcció en la forma de l'hiperboloide. Entre els seus projectes es poden citar la Torre de Xúkhov per a l'estació radiofònica Xàbolovskaia a Moscou, ponts, estacions, torres hiperbòliques, pavellons per a exposicions, entre d'altres.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Ingegnere rivoluzionario : Vladimir Grigorevich Shújov, 1853-1939 Arxivat 2008-03-28 a Wayback Machine.
- Elizabeth Cooper English: “Arkhitektura i mnimosti”: The origins of Soviet avant-garde rationalist architecture in the Russian mystical-philosophical and mathematical intellectual tradition”, a dissertation in architecture, 264 p., University of Pennsylvania, 2000.
- L'art de l'ingenieur Arxivat 2006-10-04 a Wayback Machine. : d'Antoine Picon. PP. 123–4. Paris : Centre Georges Pompidou : Le Moniteur, c1997. Publication associated with the exhibition : L'art de l'ingenieur, at the Centre national d'art et de culture Georges Pompidou, 25 June-29 setembre 1997. Includes bibliographical references and index. Loeb Design: Ref TA9.A771997. ISBN 2-85850-911-5.
- "Fausto Giovannardi:Vladimir G. Shukhov e la leggerezza dell'acciaio" Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., Borgo San Lorenzo, 2007.
- Rainer Graefe Arxivat 2007-11-22 a Wayback Machine.: “Vladimir G. Šuchov 1853-1939 - Die Kunst der sparsamen Konstruktion.”, S.192, Stuttgart, DVA, 1990, ISBN 3-421-02984-9. [1]
- Peter Gössel, Gabriele Leuthäuser, Eva Schickler: “Architecture in the 20th century”, Taschen Verlag; 1990, ISBN 3-8228-1162-9 and ISBN 3-8228-0550-5
- Karl-Eugen Kurrer, "The History of the Theory of Structures: From Arch Analysis to Computational Mechanics", 2008, ISBN 978-3-433-01838-5