Vlorë
Vlorа (sq)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Albània | |||
| Comtat | comtat de Vlorë | |||
| Districte | Districte de Vlorë | |||
| Bashkia | municipi de Vlorë | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 130.827 (2015) (10.902,25 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 12 km² | |||
| Banyat per | mar Adriàtica i badia de Vlorë | |||
| Altitud | 0 m | |||
| Patrocini | Dànat de Vlorë | |||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Dritan Leli (en)  | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 9401–9494 | |||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | vlora.gov.al | |||
Vlorë (en albanès Vlorë o Vlora, en italià i antigament en català Valona), és una ciutat portuària d'Albània situada a la badia de Vlorë (amb la famosa illa de Sazan, o Saseno, a l'entrada).
És la capital del districte de Vlorë i del comtat de Vlorë. És un dels punts importants de la coneguda ribera albanesa i el segon port del país després de Durrës, amb 124.000 habitants (dades del 2006). El port de Vlorë és el punt més proper al port italià de Bari i de la costa de Salento, de la que està separada pel canal d'Òtranto.
Economia
[modifica]Vlorë és un port comercial, pesquer i un centre industrial. A la regió de la rodalia es produeix petroli, gas natural, betum i sal. Hi ha una base naval de la marina albanesa. Com a centre agrícola produeix oli i fruites i la zona a l'entorn produeix productes agrícoles i ramaders sovint per a l'exportació. Darrerament molta activitat deriva del turisme i s'han creat diversos hotels i condicionar algunes platges.
Història
[modifica]És una de les ciutats més antigues del país. En el període antic es coneixia com a Auló (Αυλών) i en el medieval com a Aulones (Αυλώνας), forma de la qual deriva el nom llatí Aulona i, a través d'aquest, el nom Valona en diverses llengües romàniques.
Al segle v fou seu d'un bisbat i es coneixen alguns bisbes com Nazarius, el 458, i Soter, el 553 (Daniele Farlati, Illyricum sacrum, VII, 397-401). El 733 tota la Il·líria oriental fou annexionada al Patriarcat de Constantinoble, després de pertànyer durant tres segles al de Roma, i com que no apareix a les Notitiae episcopatuum d'aquesta església se suposa que el bisbat fou suprimit coincidint amb les invasions dels búlgars (tampoc és esmentat a les Notitiae episcopatuum de l'església d'Ocrida.
Als segles xi i xii va tenir un paper als conflictes entre els reis normands de Sicília i l'Imperi Romà d'Orient. Al començament del segle xiii es va establir una església llatina, i una llista dels seus bisbes l'esmenta Eubel (Hierarchia catholica medii aevi, I, 124), però hi ha discrepàncies amb Le Quien (Oriens christianus, III, 855-8), i els bisbes que aquest esmenta a Valona, Eubel els fa bisbes de Valanea a Síria; també podrien correspondre a Aulon a Grècia (moderna Salona).
Sèrbia va ocupar Aulones, el 1345 i la va perdre davant els otomans el 1417 que al mateix temps van ocupar Berat i Janina; el general Hamza Beg fou nomenat governador militar; el 1418 els venecians van intentar ocupar la ciutat per comte de la seva antiga sobirana, Rugina, viuda del duc Mrksa, que era ciutadana veneciana, però sense èxit. Fou utilitzada com a base per Mehmet II per la seva expedició contra Òtranto.[1] Era governada per persones escollides pel mateix sultà com Gefik Ahmad Paixà; al segle xvii era un kada del sandjak de Berat al wilayat de Janina, i tenia uns deu mil habitants. Al segle xviii fou incorporada a l'arxidiòcesi de Durrës (Durazzo). Va patir un terratrèmol el 1851 que la va damnar força.
Ismail Qemali va declarar la independència d'Albània a Vlorë el 28 de novembre de 1912, a la Primera Guerra Balcànica. Fou capital d'Albània fins al 1914; llavors fou ocupada per Itàlia fins al 1920 i capital de la República albanesa proclamada pels italians. A la pau de Rapallo la va haver d'entregar al govern d'Albània però va conservar l'illa de Saseno. L'abril de 1939 Itàlia la va tornar a ocupar i la va conservar fins a la tardor del 1943 quan fou ocupada pels alemanys que la van conservar fins al 1944.
Després de la Segona Guerra Mundial el govern comunista albanès la va cedir a la Unió Soviètica com a base de submarins. El 1960 els albanesos van expulsar els soviètics acusats de revisionistes i Khrusxov exigia reparacions per les grans inversions fetes. Tropes soviètiques van planejar ocupar Vlorë l'abril de 1961 mentre que l'ajut econòmic i militar soviètic a Albània seria bloquejat, però al mateix temps la crisi dels míssils va impedir portar a terme el projecte. Enver Hoxha va fer construir milers de búnquers a tot el país per fer front a una eventual invasió soviètica.
Esports
[modifica]La ciutat compta amb l'equip de futbol Klubi Sportiv Flamurtari Vlorë. A nivell nacional, l'equip és conegut per haver guanyat una lliga albanesa (1991) i quatre copes nacionals (1985, 1988, 2009 i 2014), a part d'altres competicions menors.
Internacionalment, l'equip és recordat pels seus enfrontaments amb el Futbol Club Barcelona en la competició de la UEFA dels anys 1986-87 i 1987-88. Històricament, va aconseguir una victòria, dos empats i una derrota contra els blaugrana, tot i que en cap de les dues temporades aconseguí passar a la següent fase de classificació, a pesar que, si bé la temporada 1986-87 es va trobar a l'equip blaugrana a primera ronda, a la 1987-88 l'equip roig i negre havia arribat a setzens de final, eliminant el Partizan de Belgrad iugoslau i el Wismut Aue de l'Est d'Alemanya.
Diversos
[modifica]La ciutat disposa d'universitat. Prop de la ciutat hi ha un petit aeroport (codi ICAO: LAVL).
Personatges
[modifica]Ciutats germanes
[modifica]
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Catòlica
- Enciclopedia Britànica (1911)
- "Vlorë." Encyclopædia Britannica, 2005
- "Vlorë." The Columbia Encyclopedia, 2004
- "Vlorë or Vlora, Ital. Valona, ancient Aulon." Crystal Reference Encyclopedia, 2001
- Tourism Informació de Vlorë, Albania, 2002).
Notes
[modifica]- ↑ Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990, p.321. ISBN 0299107442.
Enllaços externs
[modifica]
- Municipi de Vlorë, lloc oficial
- Fotos de Vlorë (albanès)
- Galeria de Vlorë Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. (anglès)