Vés al contingut

Werner Forssmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWerner Forssmann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1904 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1979 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Schopfheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCardiologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Frankfurt de l'Oder Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge militar, cardiòleg, fisiòleg, uròleg, cirurgià, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Magúncia Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1932–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
Diploma del Premi Nobel concedit a Werner Forssmann

Werner Forssmann (Berlín, Alemanya, 1904 - Schopfheim, 1979) fou un metge i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1956.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 29 d'agost de 1904 a la ciutat de Berlín. Va estudiar medicina a la Universitat de Berlín, on es graduà el 1929, ampliant els seus estudis en anatomia i cirurgia.

Morí l'1 de juny de 1979 a la ciutat de Schopfheim, situada a l'estat alemany de Baden-Württemberg.

Recerca científica

[modifica]

Forssmann està acreditat com el primer a utilitzar la tècnica del catèter en una intervenció quirúrgica al cor durant la seva estada a l'August Victoria Home d'Eberswalde. L'any 1929 realitzà una incisió a la seva vena antecubital introduint un catèter de 65 cm a l'aurícula dreta del seu propi cor. Posteriorment realitzà una radiografia mitjançant raigs X, demostrant així la presència del catèter dins el cor. Per aquesta intervenció tan arriscada, però, el feren fora de l'hospital.

Després de participar en la Segona Guerra Mundial i esdevenir presoner de guerra es dedicà, a partir de la dècada del 1950, a la urologia.

L'any 1956 li fou concedit, juntament amb el francès André Frédéric Cournand i el nord-americà Dickinson W. Richards, el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel desenvolupament de l'ús del catèter cardíac.

Enllaços externs

[modifica]