Vés al contingut

Dues rosses amb pebrots

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: White Chicks)
Infotaula de pel·lículaDues rosses amb pebrots
White Chicks Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKeenen Ivory Wayans Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióKeenen Ivory Wayans, Shawn Wayans i Marlon Wayans Modifica el valor a Wikidata
GuióKeenen Ivory Wayans, Shawn Wayans i Marlon Wayans Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTeddy Castellucci Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSteven Bernstein Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJeff Gourson Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRevolution Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena7 octubre 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeVancouver Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerebuddy film, comèdia i buddy cop Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

Lloc websonypictures.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0381707 FilmAffinity: 772068 Allocine: 54456 Rottentomatoes: m/white_chicks Letterboxd: white-chicks Mojo: whitechicks Allmovie: v292771 TCM: 536056 Metacritic: movie/white-chicks TV.com: movies/white-chicks AFI: 63284 TMDB.org: 12153 Modifica el valor a Wikidata

Dues rosses amb pebrots (títol original: White Chicks) és una comèdia estatunidenca dirigida per Keenen Ivory Wayans, estrenada l'any 2004. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Kevin i Marcus Copeland són agents de l'FBI, com Gomez i Harper, que són els seus competidors. Els agents Copeland han fallat en diverses missions. Un dia demanen al cap d'ocupar-se de l'afer sobre el rapte de les germanes Wilson, les hereves de la fortuna Wilson. S'encarreguen d'acompanyar-les als Hamptons així com de seguir-les per assegurar-se de la seva seguretat. Desgraciadament, tenen un petit accident de trànsit i les germanes rebutgen anar als Hamptons amb un llavi i un nas amb una esgarrapada. Els agents Copeland decideixen llavors de fer-se passar per a les germanes Wilson gràcies a una mica de cirurgia estètica.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Shawn Wayans: Kevin Copeland
  • Marlon Wayans: Marcus Copeland
  • Busy Philipps: Karen Googlestein
  • Jessica Cauffiel: Tori
  • Jennifer Carpenter: Lisa
  • Lochlyn Munro: Agent Jake Harper
  • Eddie Velez: Agent Vincent Gomez
  • Terry Crews: Latrell Spencer
  • Frankie Faison: Cap Elliott Gordon
  • Brittany Daniel: Megan Vandergeld
  • Jaime King: Heather Vandergeld
  • Faune Chambers Watkins: Gina Copeland
  • John Heard: Warren Vandergeld
  • Rochelle Aytes: Denise Porter
  • Maitland Ward: Brittany Wilson
  • Anne Dudek: Tiffany Wilson
  • John Reardon: Heath
  • Steven Grayhm: Russ

Nominacions

[modifica]
  • Premis Razzie:
  • Razzie a la pitjor societat de producció per a Columbia Pictures
  • Razzie a la pitjor actriu per a Shawn Wayans i Marlon Wayans
  • Razzie a la pitjor parella per a Shawn Wayans i Marlon Wayans
  • Razzie al pitjor director per a Keenen Ivory Wayans
  • Razzie al pitjor guió per a Keenen Ivory Wayans, Shawn Wayans, Marlon Wayans, Andy McElfresh, Michael Anthony Snowden & Xavier Cook

Crítica

[modifica]
  • "La majoria de les pel·lícules requereixen alguna suspensió de la incredulitat. Però 'White Chicks' requereix una mica més radical: una completa lobotomia frontal seria un bon punt per començar" [2]
  • "Té més encerts que fallades" [3]
  • "Tediosa i estúpida" [4]

Referències

[modifica]
  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Dues rosses amb pebrots». [Consulta: 10 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Kehr, Dave «FILM REVIEW; F.B.I. Agents in Drag Enjoy Wild Hamptons Weekend» (en anglès). The New York Times.
  3. Rooney, David «White Chicks» (en anglès). Variety, 23-06-2004.
  4. Ogle, Connie «White Chicks». Miami Herald.

Enllaços externs

[modifica]