Xavier Bassas Vila

Xavier Bassas Vila
Biografia
Naixement	1978 (45/46 anys); Barcelona
Nacionalitat	Catalunya
Formació	La Sorbona ; Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Estudis francesos
Ocupació	filòsof, traductor, editor
Ocupador	Universitat de Barcelona

Xavier Bassas Vila (Barcelona, 1978) és un filòsof, traductor i editor català. Doctor en Filologia francesa i Filosofia per la Universitat de la Sorbona-París IV i per la Universitat de Barcelona, on ensenya actualment en el departament d'Estudis Francesos.^[1]

Els seus treballs es concentren en l'estudi de la fenomenologia i la seva relació amb el llenguatge, les traduccions del pensament francès contemporani (especialitzant-se en l'obra de Jacques Rancière, Jacques Derrida i Jean-Luc Marion, dels quals ha traduït moltes obres i ha escrit abastament). En la seva vessant editora, ha tingut cura d'edicions literàries, artístiques i de caràcter polític (El espectador emancipado, Jacques Rancière; ¿Qué representa el nombre de Sarkozy?, Alain Badiou; Democracia en suspenso, Giorgio Agamben, Jacques Rancière et alii; El tiempo de la igualdad i Las distancias del cine, Jacques Rancière; ¿Qué es el pueblo? Alain Badiou, Jacques Rancière et alii; El hilo perdido, Jacques Rancière, entre molts d'altres).^[2]

Va ser el co-director de les Jornades Filosòfiques de Barcelona durant les seves vuit edicions (2010-2017) amb l'Arts Santa Mònica, el CCCB i l'Institut francès de Barcelona. Amb l'Institut francès, també va coordinar la Nuit des Idées 2018 sobre el Maig del ‘68 i, l'any 2021, sobre el cos i la pandèmia. Va co-dirigir la col·lecció “Ensayo” a Ellago editores i, actualment, dirigeix la col·lecció “Pensamiento Atiempo” a Casus Belli ediciones.^[3] Amb l'artista Raquel Friera, ha fundat l'Institut del Temps Suspès al MUSAC de León, un projecte interdisciplinari d'art contemporani, filosofia, literatura i reflexió política.^[4]

Recentment, ha publicat el monogràfic Jacques Rancière. L'assaig de la igualtat (Gedisa, 2017, també en castellà el 2019)^[5] i un diàleg amb el mateix J. Rancière titulat El litigio de las palabras. Diálogo sobre la política del lenguaje (NED ediciones, 2019, traduït en diverses llengües).^[6]

Referències

↑ «Xavier Bassas». Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 24 juny 2019].
↑ «Xavier Bassas». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
↑ «Colección Atiempo archivos» (en castellà). [Consulta: 2 desembre 2021].
↑ «Inicio» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2021].
↑ «La nostra política de cada dia és policial». Ara, 24-02-2018. [Consulta: 24 juny 2019].
↑ «El litigio de las palabras» (en castellà). [Consulta: 19 febrer 2022].

Enllaços externs

Articles, presentacions, epílegs a la pàgina acadèmica: https://www.researchgate.net/profile/Javier_Bassas_Vila/contributions
Seminari amb Jacques Rancière a La Virreina - Centre de la Imatge a Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina/ca/recursos/politica-del-sentit-litigis-de-la-imatge-i-el-llenguatge-2-versio-doblada-al-castella/284
Entrevista a Xavier Bassas i Laura Llevadot al 3/24, presentació del llibre sobre Jacques Rancière i la col·lecció Pensament polític postfundacional a Editorial Gedisa
Entrevista de Joan Barril a Xavier Bassas al Cafè de la República

[1] «Xavier Bassas». Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 24 juny 2019].

[2] «Xavier Bassas». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].

[3] «Colección Atiempo archivos» (en castellà). [Consulta: 2 desembre 2021].

[4] «Inicio» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2021].

[5] «La nostra política de cada dia és policial». Ara, 24-02-2018. [Consulta: 24 juny 2019].

[6] «El litigio de las palabras» (en castellà). [Consulta: 19 febrer 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]