Yahya al-Qàdir
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1038  |
| Mort | 28 octubre 1092 (53/54 anys) València |
| Causa de mort | homicidi |
| Emir de Balànsiya emirat de Balànsiya | |
| 1086 – 1092 | |
Emir of Tulaytula (en)  Emirat de Tulàytula | |
| 1075 – 1085 ← Yahya ibn Ismaïl al-Mamun – Supressió del càrrec → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Família | |
| Família | Banu Dhi-n-Nun |
| Parents | Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, avi |
Yahya ibn Hixam ibn Dhi-n-Nun al-Qàdir bi-L·lah (àrab: يحيى بن هشام بن ذي النون القادر بالله, Yaḥya b. Hixām b. Ḏi n-Nūn al-Qādir bi-Llāh), més conegut simplement com Yahya al-Qàdir o al-Qàdir, va ser l'últim rei de l'emirat de Tulàytula. Va donar protecció a Alfons VI, quan va fugir del seu germà Sanç II. Sanç havia empresonat a Alfons perquè volia aconseguir les terres que el seu pare (Ferran I) havia entregat als seus germans (Sanç, Alfons, García, Elvira i Urraca).
Posteriorment, va anar a governar a l'emirat de Balànsiya, ja que el seu poble de Toledo estava dividit en dues parts: els simpatitzants del seu poder i els que estaven en contra, ell patia per la seva vida i va ser llavors quan Alfons va tornar-li el favor de ser refugiat: Alfons va conquerir València amb les tropes d'Álvar Fáñez el febrer de 1086,[1] i es quedà encarregat de la defensa perquè al-Qàdir hi pogués governar i així Alfons quedar-se amb la ciutat de Tulàytula.
Quan els almoràvits van iniciar la conquesta de la península i derrotaren als castellans a la batalla de Sagrajas, Álvar Fáñez va deixar la ciutat i al-Qàdir va creure que la seva ciutat estava en perill de caure en mans d'Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, emir de Saraqusta i d'al-Múndir Imad-ad-Dawla, de l'emirat de Turtuixa i Dàniyya[2] i dels almoràvits. L'expedició d'al-Múndhir Imad-ad-Dawla va fracassar i Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín i Rodrigo Díaz de Vivar van enviar una expedició conjunta, que es va apoderar de la ciutat, i com els cristians eren superiors en nombre, l'emir de Saraqusta es va retirar i el Cid va establir un protectorat sobre la ciutat.
El novembre de 1092, Abu-Issa Lubbun ibn Lubbun, visir de Yahya al-Qàdir, es va revoltar a Morvedre en desacord amb la seva política d'acords amb els cristians i cedeix la seva ciutat a Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, l'emir d'Albarrasí a canvi d'una pensió i el dret de viure en Albarrasí.[3] Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, per a no molestar el Cid el va prestar vassallatge immediatament. El Cid va poder avituallar les seves tropes en els pobles i castells d'Albarrasí mentre respectava els dominis d'Abd-al-Màlik ibn Hudhayl.
| Precedit per: Yahya ibn Ismaïl al-Mamun |
Emir de Tulaytula 1075-1085 |
Succeït per: Alfons VI de Lleó Rei de Lleó i Castella |
| Precedit per: Uthman ibn Abi-Bakr |
Emir de Balànsiya 1086-1092 |
Succeït per: Jàfar ibn Abd-Al·lah ibn Jahhaf |
Referències
[modifica]- ↑ Coscollá, Vicente. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, 2003, p.35. ISBN 8487398758.
- ↑ Guichard, Pierre. Al-Andalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de València (en castellà). Universitat de València, 2001, p.66. ISBN 8470308521.
- ↑ Guichard, Pierre. Al-Andalus Frente a la Conquista Cristiana: Los Musulmanes de Valencia, Siglos XI-XIII (en castellà). Universitat de València, 2001, p.443. ISBN 8470308521.
Enllaços externs
[modifica]- Biografia d'Al-Qadir (castellà)