Yahya (III) ibn al-Qàssim
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX  |
| Mort | 904 (Gregorià) |
| Cap d'estat sultanat | |
| 880 (Gregorià) – 904 (Gregorià) ← Alí II ibn Úmar – Yahya IV ibn Idrís ibn Úmar → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Soldà |
| Família | Idríssides |
Yahya (III) ibn al-Qàssim fou emir de la dinastia idríssida del Magrib. Era fill d'al-Kasim ibn Idris II i el va succeir en data desconeguda en el que restava del feu de Tànger (la zona d'Arzila) a la segona meitat del segle ix.[1]
Quan el sufrita Abd al-Razzak es va revoltar al sud de Fes vers el 880 i va acabar derrotant el seu cosí Ali II ibn Umar, que va fugir de Fes (883), el barri de Karawiyyin es va negar a reconèixer al cap sufrita (que si que fou reconegut al barri d'Àndalus) i els notables locals van demanar ajut a Yahya ibn al-Kasim. Aquest va venir amb algunes forces i va ocupar el barri d'Àndalus, obligant al cap rebel a fugir, sent llavors aclamat emir a tota la ciutat.
Durant uns anys va haver de combatre als rebels sufrites i això el va debilitar; llavors va haver de fer front a l'aixecament d'un nebot d'Ali II ibn Umar, de nom tanmateix Yahya, un general del qual, de nom Rabi ibn Sulayman, finalment va derrotar i matar a Yahya III (905) i el seu senyor es va proclamar emir (Yahya IV ibn Idris ben Umar).[1]