Iàkov Estrin

Iàkov Estrin
Nom original	(ru) Я́ков Бори́сович Эстрин
Biografia
Naixement	21 abril 1923 ; Moscou (Rússia)
Mort	2 febrer 1987 (63 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Donskoi
Nacionalitat	Unió Soviètica
Activitat
Ocupació	jugador d'escacs, jugador d'escacs per correspondència
Nacionalitat esportiva	Unió Soviètica
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1949); Mestre Internacional d'escacs per correspondència (1965); Gran Mestre Internacional d'escacs per correspondència (1966); Mestre Internacional d'escacs (1975)
Altres
Títol	Campió del Món d'escacs per correspondència (1972–1976); Gran Mestre d'escacs per correspondència (1966) ; Mestre Internacional (1975)

Iàkov Boríssovitx Estrin (en rus: Яков Борисович Эстрин, 21 d'abril de 1923 – 2 de febrer de 1987) fou un jugador d'escacs, escriptor, i teòric dels escacs soviètic, que tenia els títols de Mestre Internacional, Gran Mestre d'escacs per correspondència, disciplina en la qual fou Campió del Món en el període 1972-1976.

Biografia

Després d'haver començat a jugar a escacs sobre el tauler, va canviar als escacs per correspondència a començaments dels 1960s amb un èxit immediat (va empatar al primer lloc al Campionat per Correspondència de la URSS de 1962). Va esdevenir Gran Mestre d'escacs per correspondència el 1966, i es classificaria per la final del campionat del món d'escacs per correspondència cinc cops. És conegut pel fet d'haver estat el setè Campió del Mòn de la ICCF, (1972–1976).

En escacs sobre el tauler, obtingué el títol de Mestre Internacional el 1975.^[1]^{[note 1]}

Estrin va escriure diversos llibres d'escacs, i era una autoritat en la defensa dels dos cavalls. La seva partida contra Hans Berliner en la qual Berliner va jugar la defensa dels dos cavalls i va derrotar Estrin és una de les més importants i famoses partides d'escacs per correspondència.^[2]^[3]

Llibres

The Two Knights' Defence per Iàkov Estrin, Chess Ltd.; edició en anglès (1971). (sense ISBN ni LOC)
The Two Knights' Defence per Iàkov Estrin, B.T.Batsford Ltd. (1983). ISBN 0-7134-3991-2.
Three Double King Pawn Openings per Iàkov Estrin, Chess Enterprises; primera edició (juny 1982). ISBN 0-931462-19-3
Gambits per Yakov B. Estrin, Chess Enterprises (juny 1983). ISBN 0-931462-20-7
The United States Correspondence Chess Championship per Iàkov Estrin, Correspondence Chess League of America (1978)
Wilkes-Barre Variation, Two Knights Defense per Iàkov Estrin, Chess Enterprises (juny 1978). ISBN 0-931462-00-2
Comprehensive Chess Openings, per Iàkov Estrin i Vasily Panov, en tres volums, Pergamon, 1980. ISBN 0-08-024113-1
малая дебютная знциклопедия (Traducció= Enciclopèdia Concisa d'Obertures), per Iàkov Estrin, иэдательство физкультура и спорт (Traducció = Cultura Física i Esports), 1985. (sense ISBN ni LOC)

Notes

↑ Alguns autors indiquen que Estrin fou guardonat amb el títol de Gran Mestre d'escacs el 1984 (Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 111. ISBN 978-0-7864-2353-8. ; Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2. Oxford University Press, 1992, p. 126. ISBN 978-0-19-280049-7. ). Nogensmenys, el llibre de 1988 coescrit per Estrin diu només que és MI i ICGM (The King's Gambit, Igor Glazkov i Jakov Ėstrin, Korolevskij gambit, Moskva, Fizkultura i Sport, 1988, p. 4). Altres fonts, incloent Chess: an encyclopedic dictionary, Sovyetskaya encyclopediya, Anatoly Karpov, Moscou 1990, pàg. 511, ISBN 978-5-85270-005-6 (en rus) i FIDE Golden book 1924–2002, Willy Iclicki, Euroadria, Eslovènia, 2002, S. 92, també diuen que Estrin era MI i ICGM. Tots els títols de GM donats el 1984 ho foren al 55è Congrés de la FIDE Congress a Salònica. L'article de Nikolai Krogius de 1985, "At the FIDE Congress", 64 – Chess Review, 2/85, pp. 2–3, llista tots els jugadors soviètics guardonats amb títols en aquell congrés, i Estrin no hi surt. Una altra notícia del Congress menciona títols de GM honorífics només per a Stojan Puc i Eero Böök (BCM, abril 1985, pàg. 159). Addicionalment, les llistes d'Elo de la FIDE reproduïdes a l'Informador escaquístic durant el període 1984–1988 indiquen que el títol d'Estrin sobre el tauler era d'MI.

Referències

↑ Brace, Edward (1977) An Illustrated Dictionary of Chess, Chartwell, ISBN 978-1-55521-394-7
↑ Burgess, Graham; Nunn, John; Emms, John. The Mammoth Book of the World's Greatest Chess Games. Carroll & Graf, 2004, p. 309–15. ISBN 978-0-7867-1411-7.
↑ Evans, Larry. Modern Chess Brilliancies. Fireside, 1970, p. 217–21. ISBN 978-0-671-22420-2.

Títols
Precedit per: Horst Rittner	Campió del Món d'escacs per correspondència 1972–1976	Succeït per: Jørn Sloth

[2] Alguns autors indiquen que Estrin fou guardonat amb el títol de Gran Mestre d'escacs el 1984 (Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 111. ISBN 978-0-7864-2353-8. ; Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2. Oxford University Press, 1992, p. 126. ISBN 978-0-19-280049-7. ). Nogensmenys, el llibre de 1988 coescrit per Estrin diu només que és MI i ICGM (The King's Gambit, Igor Glazkov i Jakov Ėstrin, Korolevskij gambit, Moskva, Fizkultura i Sport, 1988, p. 4). Altres fonts, incloent Chess: an encyclopedic dictionary, Sovyetskaya encyclopediya, Anatoly Karpov, Moscou 1990, pàg. 511, ISBN 978-5-85270-005-6 (en rus) i FIDE Golden book 1924–2002, Willy Iclicki, Euroadria, Eslovènia, 2002, S. 92, també diuen que Estrin era MI i ICGM. Tots els títols de GM donats el 1984 ho foren al 55è Congrés de la FIDE Congress a Salònica. L'article de Nikolai Krogius de 1985, "At the FIDE Congress", 64 – Chess Review, 2/85, pp. 2–3, llista tots els jugadors soviètics guardonats amb títols en aquell congrés, i Estrin no hi surt. Una altra notícia del Congress menciona títols de GM honorífics només per a Stojan Puc i Eero Böök (BCM, abril 1985, pàg. 159). Addicionalment, les llistes d'Elo de la FIDE reproduïdes a l'Informador escaquístic durant el període 1984–1988 indiquen que el títol d'Estrin sobre el tauler era d'MI.

[1] Brace, Edward (1977) An Illustrated Dictionary of Chess, Chartwell, ISBN 978-1-55521-394-7

[3] Burgess, Graham; Nunn, John; Emms, John. The Mammoth Book of the World's Greatest Chess Games. Carroll & Graf, 2004, p. 309–15. ISBN 978-0-7867-1411-7.

[4] Evans, Larry. Modern Chess Brilliancies. Fireside, 1970, p. 217–21. ISBN 978-0-671-22420-2.

[1]

[note 1]

[2]

[3]