Edo (Japó)
|
Aquest article tracta sobre la ciutat del Japó. Vegeu-ne altres significats a «Edo». |
江戸 (ja)  | |||||
| |||||
| Tipus | antic assentament, jōkamachi (en)  , capital del Japó i entitat territorial administrativa desapareguda | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Circuit | Tōsandō | ||||
| Província | Província de Musashi | ||||
| Antic districte | districte de Toshima | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | valor desconegut | ||||
| Llengua utilitzada | dialecte d'Edo | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Banyat per | badia d'Edo, gola de Hibiya i Edomae | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dissolució | 1868 | ||||
| Següent | Tòquio | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Edo (japonès: 江戸, que significa 'estuari') és el nom que tenia Tòquio abans de la restauració Meiji del 1868. Aquest nom també va ser pronunciat antigament en llengües occidentals Yedo o Yeddo.[1] Encara que hi va haver assentaments als turons de la badia de Tòquio durant diversos segles, la primera gran fita de la història d'Edo va ser la construcció del castell d'Edo el 1457 per Ōta Dōkan.
El shogunat Tokugawa s'hi va establir el 1603, amb Edo com a seu del govern (capital de facto), mentre que la residència de l'emperador romania a Kyoto, capital oficial del Japó. El 1868, quan el shogunat va arribar a la seva fi amb la Restauració Meiji, la ciutat va ser reanomenada Tòquio (東京), que significa 'capital de l'Est'.[2] Durant la Restauració l'emperador es va mudar a Tòquio, i així la ciutat es va convertir en la capital formal, alhora que la capital de facto del Japó.[3]
Final del shogunat: Edo esdevé Tòquio
[modifica]El malestar de les faccions contràries a Tokugawa es va accentuar i aquest fet va ser l'inici dels darrers anys del Període Edo, anomenat també Bakumatsu (幕末, literalment: final de la cortina), caracteritzada per una sèrie de conflictes interns que van culminar en la guerra Boshin (1868-1869). Aquesta guerra civil va posar fi a la dictadura militar del shogunat i va donar pas a la restauració del poder imperial, després d'encoronar l'emperador Meiji, efectuada el 12 d'octubre del 1868.[4]
El període Edo va finalitzar amb la rendició shogun el gener de 1868, i la caiguda de la ciutat entre el maig i el juliol següent, la resta del conflicte va viure la lluita entre les forces a favor de l'imperi derrotar els darrers lleials del shogunat refugiats a Hokkaido. La ciutat esdevé així la nova capital, situada a l'est de l'antiga capital Kyoto i rebatejada com a Tòquio (東京, Tōkyō, capital oriental) el 3 de setembre de 1868. Poc després Meiji va transferir de Kyoto el vell castell d'Edo, convertit des d'aleshores el palat imperial.[4] D'aquesta manera es va iniciar el Període Meiji, decretant la sortida del Japó medieval i iniciant una temporada d'obertura i de profunda modernització del país, coneguda com a Restauració Meiji.
Govern i administració
[modifica]L'administració d'Edo estava a càrrec de dos magistrats de la ciutat (町奉行, Machi-bugyō), cadascun d'ells estava al mateix temps a càrrec d'una de les meitats del nucli urbà.[5] Aquests magistrats estaven a càrrec directament de la policia i d'un servei de bombers (町火消, Machibikeshi). També existien altres alts funcionaris a càrrec de diverses matèries relacionades amb l'administració: construcció, edificis, terrenys urbans, abastiments, infraestructures, avituallament militar, etc.[6]
Referències
[modifica]- ↑ US Department of State. (1906). A digest of international law as embodied in diplomatic discussions, treaties and other international agreements (John Bassett Moore, ed.), Vol. 5, p. 759; excerpt, "The Mikado, on assuming the exercise of power at Yedo, changed the name of the city to Tokio".
- ↑ Ponsonby-Fane, Richard. (1956). Kyoto: the Old Capital, 794–1869, p. 327.
- ↑ Ponsonby-Fane, p. 328.
- ↑ 4,0 4,1 (anglès) Ponsonby-Fane, Richard. Kyoto: the Old Capital, 794–1869, 1956, p. 327, 328.
- ↑ John Whitney Hall (1973). El imperio japonés, Ed. Siglo XXI, pág. 160
- ↑ John Whitney Hall (1973). El imperio japonés, Ed. Siglo XXI, pág. 161
Bibliografia
[modifica]- Forbes, Andrew; Henley, David (2014). 100 Famous Views of Edo. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B00HR3RHUY
- Gordon, Andrew. (2003). A Modern History of Japan from Tokugawa Times to the Present. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-511060-9/ISBN 978-0-19-511060-9; ISBN 0-19-511061-7/ISBN 978-0-19-511061-6.
- Ponsonby-Fane, Richard. (1956). Kyoto: the Old Capital, 794–1869. Kyoto: Ponsonby Memorial Society.
- Sansom, George. (1963). A History of Japan: 1615–1867. Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-0527-5/ISBN 978-0-8047-0527-1.
- Akira Naito (Author), Kazuo Hozumi. Edo, the City that Became Tokyo: An Illustrated History. Kodansha International, Tokyo (2003). ISBN 4-7700-2757-5
- Alternate spelling from 1911 Encyclopædia Britannica article.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- A Trip to Old Edo (Un viatge a l'antiga Edo) Arxivat 2010-02-06 a Wayback Machine. (anglès)
- Fukagawa Edo Museum Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (japonès)