Vés al contingut

Itrotungstita-(Y)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Yttrotungstita-(Y))
Infotaula de mineralItrotungstita-(Y)
Fórmula químicaYW₂O₆(OH)₃
Epònimitri, tungstè i composició química Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Kramat Pulai, Kramat Pulai, Districte de Kinta, Perak, Malàisia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.FD.20
Nickel-Strunz 9a ed.4.FD.20 Modifica el valor a Wikidata
Dana49.3.3.2
Heys27.4.6
Propietats
Sistema cristal·lísistema monoclínic Modifica el valor a Wikidata
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colortaronja-groc
Duresa1
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,890 nβ = 1,980 nγ = 2,020
Birefringènciaδ = 0,130
Angle 2Vmesurat: 68°, calculat: 64°
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolYtgs-Y Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La itrotungstita-(Y) és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per la seva composició química que conté itri i tungstè.

Característiques

[modifica]

La itrotungstita-(Y) és un òxid de fórmula química YW₂O₆(OH)₃. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la itrotungstita-(Y) pertany a «04.FD - Hidròxids amb OH, sense H₂O; cadenes d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: spertiniïta, bracewel·lita, diàspor, goethita, groutita, guyanaïta, montroseïta, tsumgallita, manganita, itrotungstita-(Ce), sense nom (anàleg de neodimi de la itrotungstita-(Ce)), frankhawthorneïta, khinita i parakhinita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Kramat Pulai, situada al districte de Kinta, a l'estat de Perak, Malàisia. També ha estat descrita a la localitat de Tapah, al mateix estat malai que la localitat tipus del mineral. Es tracta dels dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Yttrotungstite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 desembre 2017].