Zarafxan
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Euràsia | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ghur (Afganistan) | |||
| Localització | Amudarià | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 877 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 41.860 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 162 m³/s | |||
Zarafxan o Zerafxan (també Zarafshan o Zarafshon, tadjik Дарёи Зарафшон, uzbek Zarafshon, del mot persa زرافشان zar-afshān, que significa "el que ruixa l'or") és un riu i una vall de l'Àsia central, avui dia a Tadjikistan i l'Uzbekistan. Antigament fou anomenat riu de Sogdiana i pels àrabs Nahr Sughd, i també riu de Bukharà. El nom Zarafxan apareix a partir del segle xviii.
El riu neix a les muntanyes Buttaman (avui dia muntanyes del Turquestan que separen la vall del Zarafshan de la vall del Sirdarià) i corre cap a l'oest. Les muntanyes d'Hissar separaven la vall dels rius que corrien cap al sud a través del Čaghaniyan cap a l'Amudarià superior. L'aigua del riu era emprada pel reg per diverses viles incloent Panjakent, Samarcanda i Bukharà (o més exactament els terrenys agrícoles que les envolten). Actualment el riu desapareix al final del seu curs a les maresmes i al desert abans d'arribar al Amudarià mitjà.
Referències
[modifica]
- Enciclopèdia de l'Islam, XI, 496