Zogú I d'Albània
| |||
| Nom original | (sq) Ahmet Zogu  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 8 octubre 1895 Burgajet (Imperi Otomà) | ||
| Mort | 9 abril 1961 (65 anys) Suresnes (França) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Sepultura | cementiri parisenc de Thiais | ||
.svg){kind=small} Rei d'Albània | |||
| 1r setembre 1928 – 7 abril 1939 ← cap valor – Víctor Manuel III d'Itàlia → | |||
 1r President d'Albània | |||
| 1r febrer 1925 – 1r setembre 1928 ← cap valor – Supressió del càrrec → | |||
 Primer ministre d'Albània | |||
| 6 gener 1925 – 1r setembre 1928 ← Ilias Bey Vrioni – Kostaq Kota → | |||
| Primer ministre d'Albània | |||
| 26 desembre 1922 – 25 febrer 1924 ← Xhafer Bej Ypi – Shefqet Vërlaci → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Sunnisme i islam | ||
| Formació | Liceu de Galatasaray | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Tirana | ||
| Ocupació | polític, monarca | ||
| Partit | candidat independent | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | mariscal de camp | ||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei | ||
| Família | Casa de Zogú | ||
| Cònjuge | Queen Geraldine of Albania (1938–) | ||
| Parella | Tania Visirova | ||
| Fills | Leka Zogu (  ) Queen Geraldine of Albania | ||
| Pares | Xhemal Pasha Zogu i Sadije Toptani | ||
| Germans | Xhelal Bey Zogu Princess Senije Zogu | ||
| Premis | |||
Signatura .svg) | |||
 | |||
  | |||
Ahmed Bei Zogu, més conegut com a Zogú I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, França, 9 d'abril de 1961), fou un polític albanès, president d'Albània el 1925-1928 i després Mbret o rei d'Albània del 1928 al 1939.
Era fill gran de Djemal Paixà Zogu, cap de la família de governadors hereditaris de Mati, i de Sadia Toptani, parenta d'Essad Pasha Toptani. Fins a esdevenir rei d'Albània fou conegut amb el nom d'Ahmed Beg Zogu i succeí el seu pare com a governador el 1911.
Durant la Primera Guerra Mundial fou aliat d'Àustria i després de la guerra esdevingué líder del Partit Reformista Popular. El 1921 fou nomenat ministre de l'interior, i el 1922 president del consell de ministres. El 1924 es feu elegir president de la república, i el 1928 es proclamà rei. Uns anys després es casà amb la comtessa hongaresa Geraldina Apponyi, amb la que tindria un fill, el futur Leka I d'Albània.
Zogú va donar per acabat un llarg període d'inestabilitat política i el país va gaudir de relativa tranquil·litat sota el seu règim. Començà un apropament a Itàlia, que el va dur a signar un tractat d'amistat el 1925 i el 1927 un tractat d'aliança defensiva amb Benito Mussolini, pactes que deixaren Albània sota el control absolut d'Itàlia.[1]
El 1939 les tropes italianes envaïren Albània i proclamaren rei Víctor Manuel III d'Itàlia, i Zogu va fugir a l'exili,[2] refugiant-se a Grècia, després a Egipte i finalment (1955) a França. El 1945 fou proclamada la república a Albània, però Zogu mantingué el títol de rei a l'exili, reconegut per tots els albanesos exiliats, que a la seva mort proclamaren rei el seu fill Leka I d'Albània.
Referències
[modifica]- ↑ «Tiranë Pact» (en anglès). Enciclopèdia Britanica.
- ↑ Douglas Saltmarshe. Identity in a Post-Communist Balkan State: An Albanian Village Study (en anglès). Ashgate Pub Ltd, 2001, p. 56. ISBN 978-0754617273 [Consulta: 13 octubre 2011].
