Zawzan

Zawzan
Tipus	poble, jaciment arqueològic i bé cultural
Localització
	34° 20′ 51″ N, 59° 52′ 10″ E / 34.3475°N,59.8694°E
Estat	Iran
Província	Razavi Khorasan
Xarestan a la província	Khwaf
Bakhsh	Jolgeh Zozan District (en)
Dehestan	Zozan Rural District (en)
Població humana
Població	2.677 (2016)
Geografia
Altitud	773 m
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	9 agost 2007
Identificador	5208
Patrimoni nacional de l'Iran
Data	21 setembre 1999
Identificador	2421

Zawzan o Zozan (farsi زوزن) és una històrica ciutat de l'Iran, modernament al districte de Khaf a la província de Razavi Khorasan, i antigament part del mateix districte (amb el nom de Khwaf o Khwab) o a la seva àrea d'influència. La ciutat principal del districte històric, que apareix esmentada com Khargard, Khargird, Khardjird o Khargid, està a 41 km de Zozan i avui dia a 60 km de la frontera de l'Afganistan. El 2006 tenia 2.183 habitants.^[1]

La ciutat compta amb un castell a la part sud; una gran mesquita fou construïda al període dels corasmis vers el començament del segle xiii, estant situada a l'oest de la ciutat. Allunyada de centres urbans rellevants, ha conservat el seu aspecte històric. El seu sistema de reg amb rescloses es considera únic. Està nominada com a Patrimoni de la Humanitat des del 9 d'agost de 2007,^[2] i podria incloure també la madrassa timúrida de Khargard i la gran mesquita de Gonabad. Les excavacions arqueològiques el 2000 mostren la colonització de l'arida plana de Zawzan per mitjà de sistemes de reg (els kanats).

Història

La tradició diu que Zawzan fou fundada a causa de l'establiment d'un temple del foc i hauria estat conquerida pels àrabs vers 651/652 quan Abd Allah ibn Amir va marxar sobre Nishapur. Durant els primers segles fou governada per potentats locals anomenats rais, poderosos fins i tot per revoltar-se algunes vegades (per exemple el 1052). Sota Ala al-Din Muhammad xa de Coràsmia, al segle xiii fou el centre d'un principat vassall governat pel Malik-i Muazam Abu Bakr ibn Ali al-Zawzani que dominava a l'est fins a Kabul i a l'oest fins a Fars, mentre al nord arribava a Nishapur i al sud a Ormuz i el golf Pèrsic; tot i el seu poder no va encunyar moneda i sempre va reconèixer els xas de Coràsmia. La seva residència era la Kala-i Kahira, una ciutadella a l'est de la ciutat, de 15 metres d'altura. L'assassinat d'Abu Bakr el gener del 1218 i la conquesta dels mongols tres anys després va posar fi a aquest estat;^[3] Zawzan va refusar refugi al xa de Coràsmia quan fugia dels mongols, i per això va evitar la destrucció per aquests; llavors va passar als mongols i va arribar al seu cim sota els ilkhànides però el 1336 va ser destruïda per un terratrèmol (que va matar unes 35.000 persones a la regió); el malik local Ghiyath al-Din Firuz va morir en l'ensorrament del palau. Zawzan ja no es va recuperar i es va despoblar; es va repoblar amb emigrats del sud al segle xviii. Vers 1940 només tenia 680 habitants i el 1966 eren 786. El 1991 hi havia hagut una explosió demogràfica i va arribar a 2.087 habitants.

Notes

↑ World Gazetteer^{[Enllaç no actiu]}
↑ World heritage: Tentative list
↑ Adle, Une contrée redécouverte: le pays de Zuzan à la veille de la conquête mongole, ed.Denise Aigle, Teheran, 1997

Referències

Adle, C. "Zawzan". Encyclopaedia of Islam, segona edició., 2012. 27 de març de 2012 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/zawzan-SIM_8134>

[1] World Gazetteer^{[Enllaç no actiu]}

[2] World heritage: Tentative list

[3] Adle, Une contrée redécouverte: le pays de Zuzan à la veille de la conquête mongole, ed.Denise Aigle, Teheran, 1997

[1]

[2]

[3]