192 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 192 aC (cxcii aC) |
| Islàmic | 838 aH – 837 aH |
| Xinès | 2505 – 2506 |
| Hebreu | 3569 – 3570 |
| Calendaris hindús | -136 – -135 (Vikram Samvat) 2910 – 2911 (Kali Yuga) |
| Persa | 813 BP – 812 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 59 |
| Ab urbe condita | 562 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC | |
| Anys | |
| 195 aC 194 aC 193 aC - 192 aC - 191 aC 190 aC 189 aC | |
El 192 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Flaminí i Ahenobarb (o també any 562 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «192 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Àsia Menor[modifica]
- Antíoc III, rei selèucida, estableix una aliança amb la Lliga Etòlia, per fer front a la pujança de Roma. Inici de la Guerra Romano-Síria. Antíoc III condueix un exèrcit a través de l'Hel·lespont amb l'objectiu d'«alliberar-lo» de l'opressió romana. Antíoc i Etòlia fracassen en l'intent d'unir la seva coalició a Filip V i a la Lliga Aquea.[2]
Antiga Grècia[modifica]
- Nabis, tirà d'Esparta fa una crida d'assistència militar a Etòlia a causa del seu progressiu debilitament. Els etolis envien un destacament de 1.000 genets, que quan arriben a territori espartà, assassinen Nabis i intenten sense èxit prendre el control del territori.[3]
- Alexamen, estrateg de la Lliga Etòlia, dirigeix les forces del seu país per ocupar Lacedemònia en l'anomenada Guerra contra Nabis. Mata Nabis, però els espartans es revolten i maten Alexamen i a bona part dels seus soldats.[4][5]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Luci Quinti Flaminí i Gneu Domici Ahenobarb.[6]
- Flaminí rep la Gàl·lia com a província. De camí és atacat pels lígurs prop de Pisa, però els derrota i en mata nou mil. Assetja el camp lígur, però s'escapen de nit i l'endemà els romans ocupen sense lluita un camp buit. Flaminí avança cap al territori dels bois que assola en part.[7]
- Ahenobarb és enviat pel Senat contra els bois als que derrota. Es queda al territori dels bois fins a l'any següent (191 aC) quan arriba el nou cònsol Publi Corneli Escipió Nasica.[8]
Hispània[modifica]
- Marc Fulvi Nobílior, pretor a l'Hispània Ulterior, s'enfronta a un exèrcit dels vetons que l'ataquen mentre assetja la ciutat de Toletum, capital dels carpetans, i els rebutja. Finalment ocupa la ciutat, que es menciona per primera vegada a la història.[9]
Necrològiques[modifica]
- Nabis, tirà d'Esparta, per l'atac de la Lliga Etòlia, dirigit per Alexamen, que també mor per una rebel·lió dels lacedemonis.[5]
- Aristòmenes d'Acarnània, és un oficial d'Agàtocles, el regent d'Egipte durant la minoria d'edat de Ptolemeu V Epífanes. Quan Ptolemeu és rei, Aristòmenes mostra la seva eficàcia i du a terme una gestió molt ben acceptada pel poble. Ptolemeu, al veure la seva popularitat, ordena que se suïcidi o el mana matar.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Apià. Història de Roma: Síria, IX, 4-5
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 35
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 34
- ↑ 5,0 5,1 Polibi. Història, XVIII, 26
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 10
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVI, 1-2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 20
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 22
- ↑ Polibi. Història, XV, 31