La victòria fou pel lituà Ramūnas Navardauskas (Garmin-Sharp), que s'imposà amb set segons de diferència sobre el gran grup, després d'atacar a manca de 13 quilòmetres per l'arribada. En segona posició, donant temps al gran grup, acabà l'alemany John Degenkolb (Giant-Shimano), mentre el noruec Alexander Kristoff (Team Katusha) acabà tercer. No hi hagué cap canvi en les diferents classificacions.[2][3]
Etapa de transició entre l'alta muntanya dels Pirineus i l'única contrarellotge individual de la present edició. Una sola cota de muntanya han de superar els ciclistes, la cota de Monbazillac, que es corona a tan sols 13 quilòmetres per l'arribada. L'únic esprint del dia es troba a Tonens, al quilòmetre 130,5.[1]
En el segon quilòmetre Cyril Gautier (Team Europcar) llençà un atac, al qual s'anirien sumant, fins al quilòmetre 16, Martin Elmiger (IAM Cycling), Arnaud Gérard (Bretagne-Séché Environnement), Tom-Jelte Slagter (Garmin-Sharp) i Rein Taaramae (Cofidis). La màxima diferència dels escapats fou de 3' 45" al quilòmetre 38, quan els equips dels esprintadors passaren a controlar la cursa per evitar que la diferència augmentés massa. A manca de 32 quilòmetre sols disposaven d'un minut i vint segons, moment que aprofità Slagter per atacar i marxar en solitari. Poc després de coronar l'única cota del dia fou neutralitzat, moment que aprofità el seu company d'equip Ramūnas Navardauskas per atacar. Amb poca diferència sobre el gran grup, es veié beneficiat per una caiguda a manca de 3 quilòmetres en què Peter Sagan fou un dels que anà a terra. Finalment, aconseguí guanyar l'etapa en solitari amb set segons sobre John Degenkolb (Giant-Shimano) i Alexander Kristoff (Team Katusha).[2][3]