303 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 303 aC (ccciii aC) |
Islàmic | 953 aH – 952 aH |
Xinès | 2394 – 2395 |
Hebreu | 3458 – 3459 |
Calendaris hindús | -247 – -246 (Vikram Samvat) 2799 – 2800 (Kali Yuga) |
Persa | 924 BP – 923 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -52 |
Ab urbe condita | 451 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC | |
Anys | |
306 aC 305 aC 304 aC - 303 aC - 302 aC 301 aC 300 aC |
El 303 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lèntul i Aventinensis (o també any 451 ab urbe condita). La denominació «303 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Seleuc I Nicàtor estén el seu regne per tota Pèrsia arribant per l'est fins a l'Índia, però el seu avanç acaba detingut per Chandragupta Maurya, el fundador de l'Imperi Màuria de l'Índia. En un pacte conclòs pels dos monarques, Seleuc està d'acord amb les concessions territorials a canvi de 500 elefants preparats per a la guerra.[2]
- Seleuc I refunda la ciutat d'Osroene, al nord de Mesopotàmia com una colònia militar on hi barreja colons grecs amb població oriental. L'anomena Edessa en memòria de l'antiga capital de Macedònia.[3]
- Cassandre i Lisímac de Tràcia convencen Seleuc i Ptolemeu I de fer una unió per intentar vèncer Antígon Monoftalm.[4]
- Demetri Poliorceta ocupa Corint, Sició i Argos al Peloponès, i Acaia, Elis i gairebé tota Arcàdia es situa al seu costat.[5]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Servi Corneli Lèntul i Luci Genuci Aventinensis.[6]
- És un període de pau, perquè la Segona Guerra Samnita s'havia acabat l'any anterior. Es funden les colònies de Sora al país dels volscs i Alba al país dels eqües. Els cònsols castiguen la ciutat de Frusino, després d'una investigació, i li prenen un terç del territori per haver donat suport a la revolta dels hèrnics l'any anterior.[7]
- Els ciutadans de Tarentum busquen l'ajuda dels espartans. Un exèrcit mercenari dirigit per Cleònim, oncle del rei d'Esparta arriba a la ciutat. Els lucans i els messapis demanen la pau.[8]
Necrològiques
[modifica]- Polipercont, general macedoni, que governava alguna ciutat del Peloponnès i cooperava amb Cassandre i Prepelau contra Demetri Poliorceta.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, V, 6
- ↑ Apià. Història de Roma: Siríaca, XI, 57
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 103
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 102
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 1
- ↑ 7,0 7,1 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 103
- ↑ Apià. Història de Roma, III, 7