Adam Ondra

Adam Ondra
	;
Biografia
Naixement	5 febrer 1993 (31 anys); Brno (Txèquia)
Dades personals
Formació	Facultat d'Economia i Administració de la Universitat Massarik
Alçada	185 cm
Activitat
Camp de treball	Escalada i escalada esportiva
Ocupació	escalador en roca, alpinista
Nacionalitat esportiva	Txèquia
Esport	escalada de roques ; escalada en bloc ; escalada esportiva ; Big wall
Participà en
5 agost 2020	escalada als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - masculí–competition combined climbing (en) (6è)
Família
Cònjuge	Iva Ondra (en) (2021–)
Parella	Iva Ondra (en) (2013–)
Cronologia
febrer 2021	esposalles
3 setembre 2017	first free ascent (en)
7 febrer 2013	first free ascent (en)
4 octubre 2012	first free ascent (en)
	Premis (2020) Premi Ciutat de Brno; (2017) Bronze medal of Masaryk University (en) ; (2017) Premi Jiří Guth-Jarkovský, per l'obra Silence (en) ; (2015) La Sportiva Competition Award (en) ; (2014) Athlete of the year IWGA (en) ; (2014) Athlete of the Month IWGA (en) ; (2008, 2010, 2011, 2013, 2018) Wild Country Rock Award ;
Lloc web	adamondra.com

Adam Ondra (Brno, 5 de febrer de 1993) és un escalador professional txec que competeix en les proves de dificultat i bloc.^[1]

Va guanyar onze medalles al Campionat del Món d'Escalada entre els anys 2009 i 2019, i sis medalles al Campionat d'Europa d'Escalada entre els anys 2010 i 2019.^[2]

Biografia[modifica]

Ondra va començar a escalar als 6 anys. Als 13 anys va escalar el seu primer recorregut de dificultat 9a (5.14d).^[3] El novembre de 2018, Ondra havia escalat 1550 rutes entre els graus 8a (5.13b) i 9c (5.15d), una de les quals 9c (5.15d), tres 9b+ (5.15c) i tres 9a (5.14d).^[4]

El 2013, fou considerat «un prodigi i el principal escalador de la seva generació».^[3] Ondra és l'únic atleta masculí que ha guanyat títols del Campionat del Món en ambdues disciplines el mateix any (2014). Té un rècord anàleg a la Copa del Món, essent l'únic atleta masculí que ha guanyat la sèrie de la Copa del Món en ambdues disciplines (dificultat el 2009, 2015 i 2019 i bouldering el 2010).

Ondra és l'únic escalador que ha graduat una via com a 9c (5.15d) (Silence, a Flatanger, el 3 de setembre de 2017).^[5] The Economist, va considerar-lo «possiblement el millor escalador que mai hagi escalat en roca».^[6]

Palmarès internacional[modifica]

Campionat del Món
Any	Lloc	Medalla	Prova
2009	Xining ( R.P. de la Xina)	2	Dificultat
2011	Arco ( Itàlia)	2	Bloc
2011	Arco ( Itàlia)	3	Dificultat
2012	París ( França)	3	Dificultat
2014	Gijón ( Espanya)	1	Dificultat
2014	Múnic ( Alemanya)	1	Bloc
2016	París ( França)	1	Dificultat
2016	París ( França)	2	Bloc
2018	Innsbruck ( Àustria)	2	Dificultat
2018	Innsbruck ( Àustria)	2	Combinada
2019	Hachiōji ( Japó)	1	Dificultat
Campionat d'Europa
Any	Lloc	Medalla	Prova
2010	Imst ( Àustria)	2	Dificultat
2010	Innsbruck ( Àustria)	2	Bloc
2015	Chamonix ( França)	2	Dificultat
2015	Innsbruck ( Àustria)	2	Bloc
2017	Campitello di Fassa ( Itàlia)	2	Dificultat
2019	Edimburg ( Regne Unit)	1	Dificultat

Fites assolides[modifica]

9c (5.15d):

Silence - Flatanger (NOR) - 2017 - 1a ascensió de dificultat 9c (el grau roman per confirmar).

9b+ (5.15c):

Vasil Vasil - Sloup (CZE) - 2013 - 1a ascensió
La Dura Dura (CAT) - Oliana - 2013 - 1a ascensió
Change - Flatanger (NOR) - 2012 - 1a ascensió de dificultat 9b+ (el grau roman per confirmar).

9b (5.15b):

Neanderthal - Santa Linya (CAT) - 2019
Disbelief - Acephale (CAN) - 2018 - 1a ascensió
Eagle-4 - Sant Laugier d'Aurenja (FRA) - 2018 - 1a ascensió
One Slap - Arco (ITA) - 2017 - 1a ascensió
Move Hard - Flatanger (NOR) - 2017 - 1a ascensió
Lapsus - Andonno (ITA) - 2017 - 2a ascensió
Queen Line - Laghel (Arco, ITA) - 2017 - 1a ascensió
Mamichula - Oliana (CAT) - 2017 - 1a ascensió
Robin Ud - Alternativna stena (SVK) - 2016 - 1a ascensió
Stoking the Fire - Santa Linya (CAT) - 2016 - 2a ascensió després de Chris Sharma
C.R.S. - Molan (FRA) - 2015 - 1a ascensió
First Round First Minute - Margalef (CAT) - 2014 - 2a ascensió després de Chris Sharma
Move - Flatanger (NOR) - 2013 - 1a ascensió
Iron Curtain - Flatanger (NOR) - 2013 - 1a ascensió
Fight or flight - Oliana (CAT) - 2013 - 2a ascensió després de Chris Sharma
La planta de Shiva - Villanueva del Rosario (ESP) - 2011 - 1a ascensió
Chilam Balam - Villanueva del Rosario (ESP) - 2011 - 2a ascensió
Chaxi Raxi - Oliana (CAT) - 2011 - 1a ascensió
La Capella - Siurana (CAT) - 2011 - 1a ascensió
Golpe de Estado - Siurana (CAT) - 2010 - 2a ascensió després de Chris Sharma

9a+ (5.15a):

Catxasa - Santa Linya (CAT) - 2019
Czech trip - Mavrovi Anovi (MAK) - 2018 - 1a ascensió
Sacrifice - Echo Canyon (CAN) - 2018 - 1a ascensió
Stone Butterfly - Băile Herculane (ROM) - 2018 - 1a ascensió
Underground Dreaming - Arco (ITA) - 2018 - 1a ascensió
Super Crackinette - Sant Laugier d'Aurenja (FRA) - 2018
Naturalmente - Camaiore (ITA) - 2017 - 1a ascensió
Ultimatum - Massone (Arco, (ITA) - 2017 - 3a ascensió
Predator - Bohemian Karst (CZE) - 2015 - 1a ascensió
Three Degrees of Separation - Céüse (FRA) - 2015 - 2a ascensió després de Chris Sharma
Realization - Céüse (FRA) - 2014 - 3a ascensió
Ini Ameriketan - Baltzola (EUS) - 2014
Hell Racer - Hell (NOR) - 2013 - 1a ascensió
Kangaroo's Limb - Flatanger (NOR) - 2013 - 1a ascensió
Torture Physique Integrale - Gastlosen (CHE) - 2013 - 1a ascensió
Power Inverter - Oliana (CAT) - 2013 - 2a ascensió després de Chris Sharma
Thor's Hammer - Flatanger (NOR) - 2012 - 1a ascensió
Jungle Boogie - Céüse (FRA) - 2012 - 1a ascensió
Perlorodka - Holstejn (Moravsky Kras, CZE) - 2011 - 1a ascensió
Overshadow - Malham Cove (GBR) - 2011 - 2a ascensió
Chaxi - Oliana (CAT) - 2011 - 1a ascensió
Obrint el sistema - Santa Ana (CAT) - 2011 - 1a ascensió
L'étrange ivresse des lenteurs - Céüse (FRA) - 2010 - 1a ascensió
Goldrake - Cornalba (ITA) - 2010 - 1a ascensió
Marina Superstar - Domusnovas (ITA) - 2009 - 1a ascensió
Corona - Frankenjura (DEU) - 2009 - 2a ascensió
Papichulo - Oliana (CAT) - 2009 - 2a ascensió
Open Air - Schleierwasserfall (AUT) - 2008 - 2a ascensió
La Rambla - Siurana (CAT) - 2008 - 6a ascensió

A vista[modifica]

9a (5.14d):

TCT - Gravere (ITA) - 2014
Il Domani - Baltzola (EUS) - 2014
Cabane au Canada - Rawyl (CHE) - 2013 -

Referències[modifica]

↑ Gogorza, Óscar «Adam Ondra y la revolución de la escalada». El País [Madrid], 24-11-2019. ISSN: 1134-6582.
↑ «IFSC Climbing». [Consulta: 30 març 2020].
↑ ^3,0 ^3,1 «Perfect Play: What It Took to Climb La Dura Dura (5.15c) - The World's Hardest Route» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-03-09. [Consulta: 30 març 2020].
↑ «Adam Ondra repite la olvidada ‘Qui’ y la reevalúa como posible primer 9a+ de la historia». Desnivel, 20-09-2019. [Consulta: 30 març 2020].
↑ «Adam Ondra climbs Silence, world's first 9c at Flatanger in Norway» (en anglès). [Consulta: 30 març 2020].
↑ «Climbing without ropes». The Economist. ISSN: 0013-0613.

Bibliografia[modifica]

JAROS, Martin; ONDRA, Adam. Adam Ondra: lezec telem i dusi. Albatros, 2019. 200 p.
ONDRA, Adam; GIMENEZ, Bernardo; BIBA, Lukas. Adam Ondra Book. AO Production, 2019. 223 p.

[1] Gogorza, Óscar «Adam Ondra y la revolución de la escalada». El País [Madrid], 24-11-2019. ISSN: 1134-6582.

[2] «IFSC Climbing». [Consulta: 30 març 2020].

[:0-3] 3,0 ^3,1 «Perfect Play: What It Took to Climb La Dura Dura (5.15c) - The World's Hardest Route» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-03-09. [Consulta: 30 març 2020].

[4] «Adam Ondra repite la olvidada ‘Qui’ y la reevalúa como posible primer 9a+ de la historia». Desnivel, 20-09-2019. [Consulta: 30 març 2020].

[5] «Adam Ondra climbs Silence, world's first 9c at Flatanger in Norway» (en anglès). [Consulta: 30 març 2020].

[6] «Climbing without ropes». The Economist. ISSN: 0013-0613.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]