Alemanys de Romania
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Geografia | |
| Estat | Romania |
| Mapa de distribució | |
 | |
Els alemanys de Romania o Rumäniendeutsche constitueixen una minoria ètnica històrica dels països romanesos, especialment a Transsilvània. Segons una estimació demogràfica de 1989, constituïen una població d'uns 800.000 habitants (segons algunes fonts i estimacions que daten del 1939, a principis de la Segona Guerra Mundial),[1] xifra que posteriorment ha caigut fins al c. 36.000 (segons el cens del 2011) dins les fronteres de Romania.
Malgrat compartir una llengua comuna, no constituïen un grup cultural unificat, a causa dels seus diferents orígens històrics.
Classificació dels alemanys romenesos[modifica]
Els romanesos-alemanys) no són un grup unitari i homogeni, sinó una sèrie de diversos subgrups regionals, cadascun amb la seva cultura, tradicions, dialectes i història aferents.[2]
Aquesta afirmació prové del fet que diverses poblacions de parla alemanya havien arribat prèviament al territori de l'actual Romania en diferents onades o etapes d'assentament, inicialment començant per l'alta edat mitjana, en primer lloc fins al sud i nord-est de Transsilvània, Regne d'Hongria. Alguns d'ells fins i tot van creuar els Carpats exteriors fins a les veïnes Moldàvia i Valàquia. Posteriorment durant l'Edat Moderna en altres terres governades pels Habsburg (com Bucovina, a l'època part de Cisleitània o el Banat).[3] Posteriorment, l'Antic regne romanès també va ser colonitzat pels alemanys, primer a Dobruja i després gradualment a Moldàvia i Valàquia.
Per tant, donat el seu bagatge geogràfic bastant complex, a més de canvis fronterers importants van tenir lloc a la regió al llarg de la història, després de la Primera Guerra Mundial, Romania va ampliar el seu territori des dels 137.000 km² (abans de la Guerra) fins als 295.049 km². Per tal d’entendre la seva llengua, cultura, costums i història, els alemanys de Romania han de ser considerats com els següents subgrups independents:
- Saxons de Transsilvània: la comunitat alemanya més gran i més antiga del territori de l'actual Romania (sovint simplement equiparada a tots els alemanys romanesos)
- Landers transsilvans: protestants expulsats (luterans evangèlics) de la regió de Salzkammergut, Àustria contemporània al sud de Transsilvània durant el segle XVIII;
- La majoria dels sueus del Banat, així com la totalitat dels sueus de Sathmar [4]- representen tots dos subgrups dels sueus del Danubi (alemany: Donau Schwaben) a Romania.
- Alemanys de Bucovina: van tenir una presència demogràfica considerable o aclaparadora a tots els centres urbans de la regió històrica de Bucovina (més concretament Suceava, Gura Humorului, Siret, Rădăuți, Vatra Dornei i Câmpulung Moldovenesc) o algunes zones rurals del comtat de Suceava actualment nord-est de Romania; igualment a Cernăuți i a la província contemporània de Txernivts a l'oest d'Ucraïna entre els anys c. 1780–1940. D'altra banda, fins a aquesta data, el comtat de Suceava era un dels comtats romanesos amb una de les quantitats més importants d'ètnies alemanyes del país.[5][6]
- Alemanys zipser, majoritàriament de Maramureş (incloent Borșa i Vişeu), però també amb una menor presència al sud de Bucovina a partir del segle xviii.[7][8]
- Alemanys regat (incloent els alemanys de Dobrujan).[9]
- Alemanys de Bessarabia, ciutadans romanesos del període 1918–1940, indígenes de Budjak al sud de Bessarabia.[10]
- Alsacians, així com petits grups de viticultors de Walsers, que també es van establir al Banat provinents d’Alsàcia, Lorena i Suïssa per invitació de l'Imperi austrohongarès al segle xix (tot i que no només eren suïssos de parla alemanya, sinó també francesos i italians). ; Posteriorment, aquests colons van ser coneguts com a "Français du Banat".[11][12][13]
Contribucions a la cultura romanesa[modifica]
La comunitat alemanya de Romania ha contribuït de manera activa i constant a la cultura del país. Alguns exemples destacats són:
- Arquitectura romanesa (per exemple, les Esglésies fortificades de Transsilvània, coneguts en alemany com kirchenburgen), o alguns dels castells més reconeguts, així com diversos nuclis medievals amb mercats locals, tots ells atractius turístics molt populars.[14][15][16][17]
- Llengua romanesa: aproximadament el 3% de les paraules del lèxic romanès són d'origen alemany, principalment derivades de la influència dels saxons de Transsilvània i, més endavant, dels austríacs).[18][19][20]
- Literatura romanesa (la primera carta escrita en romanès es va dirigir a l'antic alcalde de Kronstadt a principis del segle xvi, Johannes Benkner, i el primer llibre en llengua romanesa es va imprimir a Hermannstadt).[21][22]
- Les col·leccions de catifes otomanes guardades a Transsilvània dins de diverses esglésies fortificades (conegudes com Catifes de Transsilvània) estan associades als luterans evangèlics saxons de Transilvania.[23]
Demografia[modifica]
El cens de 1948, dut a terme després de la Segona Guerra Mundial, va provocar l'èxode i expulsió de moltes de les poblacions germàniques assentades en els països d'Europa Central i Oriental, oferia una població de 343.913 ciutadans alemanys assentats a Romania, que representaven un 2,2% del total de la població romanesa.
Durant la dictadura comunista la població alemanya va romandre més o menys estable, però des de la caiguda del dictador Nicolae Ceauşescu i l'obertura de Romania a Occident, gran part de la població alemanya ha emigrat fora del seu país, especialment a Alemanya.
- 1930 -- 745.000
- 1989 -- 1.000.000
- 2009 -- 135.088
.png)
Casa Reial de Hohenzollern-Sigmaringen a Romania[modifica]
En el moment de la transició de Romania d'un principat de mida mitjana a un regne més gran, els membres de la Dinastia dels Hohenzollern (procedents del Principat de Suàbia de Hohenzollern-Sigmaringen, part del Baden-Württemberg contemporani) van regnar inicialment sobre els principats units danubians de Moldàvia. i Valàquia (Principat de Romania) i, finalment, també sobre el Regne unificat de Romania, durant els segles XIX i XX. En conseqüència, els monarques romanesos governants que formaven part d'aquesta branca dinàstica eren els següents:
| Rei | Regnat | Origen | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nº | Retrat | Nom (Naixement–Mort) |
Inici regnat | Final regnat | Durada | |
| 1 | 
|
Carles I de Romania (1839–1914) |
15 Març 1881 | 10 Octubre 1914 | 33 anys, 209 dies | Governat prèviament com Domnitor (és a dir, "Príncep") (1866–1881) (1866–1881) |
| 2 | 
|
Ferran I de Romania (1865–1927) |
10 Octubre 1914 | 20 Juliol 1927 | 12 anys, 283 dies | Nebot de Carol I |
| 3 | .jpg)
|
Miquel I de Romania (1921–2017) |
20 Juliol 1927 | 8 Juny 1930 (Deposat) |
2 anys, 323 dies | Net Ferran I |
| — | 
|
Nicolau de Romania (1903–1978) |
20 Juliol 1927 | 8 Juny 1930 (Deposat) |
2 anys, 323 dies | Fill de Ferran I |
| 4 | 
|
Carles II de Romania (1893–1953) |
8 Juny 1930 | 6 Setembre 1940 (Abdicat) |
10 anys, 90 dies | Fill de Ferran I |
| (3) | 
|
Miquel I de Romania (1921–2017) |
6 Setembre 1940 | 30 Decembre 1947 (Abdicatat) |
7 anys, 115 dies | Fill de Carol II |
Pretendents al tron de Romania (després de 1947, quan el rei Miquel I va ser forçat a abdicar):
| Nº | Retrat | Pretendent | Pretendent de | Pretendent fins |
|---|---|---|---|---|
| 1 |  |
Miquel I de Romania | 30 Decembre 1947 | 1 Març 2016 |
| 2 |  |
Margarida de Romania | 1 Març 2016 | 2018 |
| 3 |  |
Elena de Romania | 2018 | present |
Referències[modifica]
- ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Romania's ethnic Germans get their day in the spotlight | DW | 18.11.2014» (en anglès britànic). [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Daniel Ursprung (2015). "The German Minority in Romania: a Historical Overview" (PDF). University of Zürich. Retrieved 21 June 2020.
- ↑ Dr. Hans Georg Franchy, Horst Göbbel, Heide Wellmann, Annemarie Wagner, Werner Reschner (2010). "Wir Nösner, Beiträge zur Geschichte und Kultur der Stadt Bistritz und des Nösnerlandes" (PDF). HOG Bistritz-Nösen e.V. (en alemany). Retrieved 27 June 2020.
- ↑ Monica Barcan, Adalbert Millitz, The German Nationality in Romania (1978), page 42: "Els sueus de Satu Mare són autèntics suecs, el seu lloc d'origen és Württemberg, a la terra de Baden-Württemberg. Van ser colonitzats entre 1712 i 1815. Els seus assentaments més importants són Satu Mare (alemany: Sathmar) i Petrești (alemany: Petrifeld) al nord-oest de Romania.
- ↑ Ministry of Foreign Affairs of Romania. «The 16th session of the Romanian-German Joint Governmental Commission on the problems of German ethnics in Romania | Ministry of Foreign Affairs». [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Nägler, Thomas. «The Germans In Romania». Institul Cultural Român (ICR). [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Ingrao, Charles W.; Szabo, Franz A. J.. The Germans and the East (en anglès). Purdue University Press, 2008, p. 4. ISBN 978-1-55753-443-9.
- ↑ Cercel, Cristian. Romania and the Quest for European Identity: Philo-Germanism without Germans (en anglès). Routledge, 2019-03-15, p. 19. ISBN 978-1-317-06172-4.
- ↑ Forumul Democrat al Germanilor din Constanța. «On The Germans Of Dobrogea». Institutul Cultural Român, 2003. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Merten, Ulrich. Voices from the Gulag: The Oppression of the German Minority in the Soviet Union (en anglès). American Historical Society of Germans from Russia, 2016-02, p. 151-157. ISBN 978-0-692-60337-6.
- ↑ Creţan, Remus; Turnock, David; Woudstra, Jaco «Identity and multiculturalism in the Romanian Banat» (en anglès). Méditerranée. Revue géographique des pays méditerranéens / Journal of Mediterranean geography, 110, 01-01-2008, pàg. 17–26. DOI: 10.4000/mediterranee.523. ISSN: 0025-8296.
- ↑ «The French in Banat». Genealogy.ro. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Aspera. «De l'Ouest à l'Est et de l'Est à l'Ouest : les avatars identitaires des Français du Banat». Memoria.ro. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Rouă, Victor. «The History Of The Medieval Saxon Fortified Churches In Transylvania» (en anglès britànic). The Dockyards, 27-05-2017. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Rouă, Victor. «Top 5 Transylvanian Saxon Fortified Churches You Should Visit» (en anglès britànic). The Dockyards., 22-09-2015. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Rouă, Victor. «10 Mesmerising Medieval Landmarks of Transylvania» (en anglès britànic). The Dockyards., 14-10-2015. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Rouă, Victor. «Top Five Transylvanian Saxon Fortified Cities You Should Visit In Romania» (en anglès britànic). The Dockyards, 04-09-2015. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Macrea, Dimitrie. Probleme ale structurii și evoluției limbii române (en romanès). Editura Științifică și Enciclopedică, 1982, p. 32.
- ↑ Dindelegan, Gabriela Panã; Maiden, Martin. The Grammar of Romanian (en anglès). OUP Oxford, 2013-04-25, p. 3. ISBN 978-0-19-964492-6.
- ↑ Strazny, Philipp. Encyclopedia of Linguistics (en anglès). Routledge, 2013-02-01, p. 907. ISBN 978-1-135-45522-4.
- ↑ Keul, István. Early Modern Religious Communities in East-Central Europe: Ethnic Diversity, Denominational Plurality, and Corporative Politics in the Principality of Transylvania (1526-1691) (en anglès). BRILL, 2009, p. 76. ISBN 978-90-04-17652-2.
- ↑ Ring, Trudy; Watson, Noelle; Schellinger, Paul. Northern Europe: International Dictionary of Historic Places (en anglès). Routledge, 2013-10-28, p. 684. ISBN 978-1-136-63944-9.
- ↑ Ionescu, Stefano (2005). Antique Ottoman Rugs in Transylvania(PDF) (1st ed.). Rome: Verduci Editore.