Alfred Morel-Fatio

Alfred Morel-Fatio

Biografia
Naixement	9 gener 1850 Estrasburg (França)
Mort	10 octubre 1924 (74 anys) Versalles (França)
Dades personals
Formació	École des chartes
Tesi acadèmica	Recherches sur le texte et les sources du Libro de Alexandre (en)
Activitat
Camp de treball	Filologia, paleografia, filologia romànica, hispanisme, arqueologia, història de la literatura i traducció del castellà
Ocupació	lingüista, romanista, bibliotecari, filòleg, arqueòleg, hispanista, biògraf, historiador, traductor, catedràtic, historiador de la literatura
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1907–1924) École pratique des hautes études
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1910–1924) Reial Acadèmia Espanyola Societat d'Història de París i de l'Illa de França
Alumnes	Amadeu Pagès
Família
Parents	Arnold Morel-Fatio (oncle) Antoine Léon Morel-Fatio (oncle)
Premis (1891)  Premi Marcelin Guérin  Cavaller de la Legió d'Honor  Taylorian Lecture (en)
Signatura

Alfred Paul Victor Morel-Fatio (Estrasburg, 9 de gener de 1850 - Versalles, 10 d'octubre de 1924) fou un hispanista, catalanista i romanista francès.

Vida i obra

De 1869 a 1874 va estudiar a París a l'École Nationale des Chartes, on va rebre el mestratge de Paul Meyer i va fer amistat amb Gaston Paris, amistat que duraria tota la vida. Després de lluitar en la Guerra francoprussiana, va concloure els estudis a l'École des Chartes amb la tesi Recherches sur le texte et les sources du «Libro de Alexandre» 1875 (Publicada a Romania 4, 1875).

Com a arxiver va treballar a la secció de manuscrits de la Bibliothèque Nationale de France de 1875 a 1880, on va elaborar el catàleg de manuscrits espanyols i portuguesos; ja aleshores viatjà a Barcelona on estudià documents del rei Jaume I a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. De 1880 a 1885 va fer classes a l'École Supérieure des Lettres d'Alger, des d'on feu viatges de recerca a Catalunya, les illes Balears i València, on estudià Jaume Roig. A partir de 1885 fou professor a l'École Pratique des Hautes Études, càrrec que també combinà amb el de secretari de l'École des Chartes.

Va substituir Paul Meyer en el Collège de France com a professor de «Langues et littératures de l'Europe méridionale», particularment iberoromàniques.

El 1899, amb Ernest Mérimée (1846-1924) i Georges Cirot (1870-1946), fou un dels fundadors de la revista Bulletin Hispanique. Fou el primer president, el 1900, de l'aleshores acabada de crear «agregació» d'espanyol i italià.

Des de 1902 fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1910 va ser fet membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Fou també membre corresponent de la Real Academia Española, cavaller de l'orde de Carles III i oficial de la Legió d'Honor francesa.

Pel que fa a la catalanística, cal assenyalar que fou responsable dels capítols de català del Grundriss de Gustav Gröber. Fou també un dels participats al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Publicacions

Com a autor

• Catalogue des manuscrits espagnols et portugais. Imprimerie Nationale, París 1881/1892, 2 vol.
• Études sur l'Espagne. París 1888-1925, 4 vol.
• Das Katalanische. In: Gustav Gröber (ed.): Grundriss der romanischen Philologie, vol. 1. Estrasburg 1888, p. 669-688 (i reedició amb Jean-Joseph Saroïhandy)
• Katalanische Literatur. In: Gustav Gröber (ed.): Grundriss der romanischen Philologie, vol. 2. Estrasburg 1897, p. 70-128
• Mémoires de la cour d'Espagne, de 1679 à 1681. París 1893
• Ambrosio de Salazar et l'étude de l'espagnol en France sous Louis XIII. París 1900
• Historiographie de Charles-Quint, Suivie des Mémoires de Charles-Quint. París 1913
• L'Espagne et la guerre. L'esprit public, la situation politique. Bloud & Gay, París 1916

Com a editor

• Pedro Calderón de la Barca: El Mágico prodigioso. Comedia famosa. Henninger, Heilbronn 1877.
• L'Espagne au XVIe et au XVIIe siècle. Documents historiques et littéraires. Henninger, Heilbronn 1878.
• Jean Muret: Lettres écrites de Madrid, en 1666 et 1667. Paris 1879.
• Enrique Cock: Jornada de Tarazona hecha por Felipe II en 1592. Madrid 1879.
• El Libro de Alixandre. Halle an der Saale 1906 (reeditat Olms, Hildesheim 1978)

Bibliografia

• François Delaborde: Nota necrològica. In: Bibliothèque de l'Ecole des chartes, vol. 85 (1924), p. 423–426.
• Bibliographie de Alfred Morel-Fatio. In: Revue hispanique, vol. 63 (1925)
• Charles Hirschauer: Nota necrològica. In: Bulletin hispanique, vol. 30 (1928), p. 5–25
• Camille Enlart, Notice sur la vie et les travaux de M. Alfred Morel-Fatio lue dans la séance du 4 février 1927, in: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres vol. 71, núm. 4 (1927), pp. 356-375 (amb una foto)

Enllaços externs

• «Alfred Morel-Fatio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Fitxa al Comité des travaux historiques et scientifiques