Alter Reial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula cavallAlter Reial
País d'origenPortugal Modifica el valor a Wikidata

L'Alter Reial és una raça de cavall originària de Portugal. El seu nom prové de la localitat d'Alter do Chão i de la paraula reial, referida a la reialesa. L'Alter Reial és un cavall ibèric íntimament relacionat amb el cavall andalús i amb el cavall lusità i, igual que ells, és un cavall barroc.

Història[modifica]

L'Alter Reial es va crear el 1748 per la Casa de Bragança a Villa do Portel. El propòsit era proveir les Cavallerisses Reials de Lisboa de cavalls adequats per a l'equitació clàssica i per al tir de carruatges. Després de vuit anys, l'eugassada va ser traslladada a Alter, una ciutat coneguda per les seves bones pastures.

La raça es va iniciar amb 300 eugues andaluses, portades d'Espanya i amb sementals àrabs. Durant la Invasió Francesa de la península Ibèrica (1808-1814) la majoria dels exemplars van ser repartits entre les tropes napoleòniques. El 1834 es va produir el tancament de l'eugassada després de l'abdicació de Miquel I de Portugal. Hi va haver intents de revitalitzar la raça amb aportacions de Hannoverià, cavall normand, Pura Sang Anglès i cavall àrab sense obtenir bons resultats, sent particularment dolenta l'aportació de sang àrab. A finals del segle xix es va afegir sang andalusa, el que finalment va aconseguir millorar la cabana. Com a conseqüència de l'abolició de la monarquia a Portugal, l'eugassada hauria desaparegut si no ho hagués evitat Ruy d'Andrade, considerat la major autoritat eqüestre de Portugal, que va salvar una petita quantitat d'exemplars d'Alter i va organitzar dues línies de sang.

El 1932 l'eugassada va passar al Ministeri d'Agricultura, després d'això la raça ha estat millorada amb l'acurada selecció de femelles de ventre i sementals. Actualment el nombre d'Alter Reial no és molt elevat encara que no estan en perill d'extinció.

Descripció[modifica]

L'Alter Reial modern és similar als exemplars del segle xviii. La raça té un pas alt i una gran flexió de genolls. Un poderosa i ben situada sofraja contribueix a un bon moviment. L'alçada oscil·la entre els 150 i els 160 cm. Els colors més habituals són els castanys. El coll és arquejat, musculós, curt i alçat per naturalesa i el perfil del cap recorda al dels cavalls andalusos i lusitans. El cos és curt, la gropa arrodonida i la implantació de la cua és baixa.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  • Bennett, Deb (1998). Conquerors: The Roots of New World Horsemanship (1st ed.). Solvang, CA: Amigo Publications Inc. ISBN 0-9658533-0-6.
  • Bongianni, Maurizio (editor) (1988). Simon & Schuster's Guide to Horses and Ponies. New York, NY: Simon & Schuster, Inc.. ISBN 0671660683.
  • Draper, Judith (1998). The book of horses and horse care: an encyclopedia of horses, and a comprehensive guide to horse and pony care. Barnes & Noble. ISBN 0760707146.
  • Dutson, Judith (2005). Storey's Illustrated Guide to 96 Horse Breeds of North America. Storey Publishing. ISBN 1580176135.
  • Edwards, Elwyn Hartley (1994). The Encyclopedia of the Horse (1st American ed.). New York, NY: Dorling Kindersley. ISBN 1564586146.
  • Hendricks, Bonnie (2007). International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press. ISBN 9780806138848.
  • Loch, Sylvia (1986). The Royal Horse of Europe: The Story of the Andalusian and Lusitano. London: J. A. Allen. ISBN 0851314228.

Enllaços externs[modifica]