Vés al contingut

Amy Sequenzia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmy Sequenzia
Biografia
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora, activista pels drets dels discapacitats Modifica el valor a Wikidata

Amy Sequenzia () és una estatunidenca autista no-verbal i amb discapacitat múltiple. Activista pels drets de les persones amb discapacitat, pels drets civils i pels drets humans, també té epilèpsia, paràlisi cerebral, dispràxia[1] i insomni.[2]

Sequenzia és coeditora del llibre Typed Words, Loud Voices, dedicat a la comunicació millorada i alternativa.[3] Col·labora sovint a l'Autism Women's Network (xarxa de dones autistes)[4] i a Ollibean.com.[5] També és membre de la junta d'administració de l'Autistic Self Advocacy Network (Xarxa d'autodefensa dels autistes)[6] i de la Florida Alliance for Assistive Services and Technology (Aliança de Florida per als serveis d'assistència i tecnologia).[7]

Ella escriu poesia.[8] Ha participat en diverses conferències als Estats Units d'Amèrica i altres països, inclosa Reclaiming our Bodies and Minds (Recuperant nostres cossos i ments) a la Universitat Ryerson de Toronto.[4]

Drets de les persones amb discapacitat i activisme en l'autisme

[modifica]

Sequenzia participa en els moviments autistes de drets humans i neurodiversitat. Critica el model mèdic de l'autisme.[1][9] Sequenzia s'oposa als intents de curar l'autisme, creient que l'autisme és una part inseparable de la persona i de la seva personalitat.[10] Està a favor de qualsevol mètode escollit per una persona amb discapacitat per a la seva comunicació i ella mateixa utilitza especialment la comunicació facilitada.[1][3][11]

Dona suport a la investigació per curar l'epilèpsia.[12][13]

Sequenzia no utilitza l'expressió «amb autisme»[Nota 1][9] (destinada a posar el diagnòstic en segon lloc).[Nota 2] Va manifestar-se en contra d'utilitzar el concepte d'«autisme de baix nivell» o «autisme deficient».[1] Sequenzia creu que jutjar les persones pel que «no poden fer» fa que altres jutgin les persones amb autisme de manera injusta i negativa.[14]

Notes

[modifica]
  1. Tal com explica la periodista Sydney Parker: «Sequenzia prefereix identificar-se com a Autista, amb A majúscula, en lloc de com una persona amb autisme.»
  2. Tipus de prescripció lingüística que posa una persona abans d'un diagnòstic, que descriu el que «té» una persona en lloc d'afirmar què és una persona.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Zurcher, Ariane «An interview with Amy Sequenzia, a non-speaking autistic writer and poet» (en anglès). The Huffington Post, 09-11-2012.
  2. Sequenzia, Amy. «My Uncooperative Body» (en anglès). Autism Women's Network, 28-10-2013.
  3. 3,0 3,1 Sequenzia i Grace, 2015.
  4. 4,0 4,1 «Amy Sequenzia» (en anglès). Autism Women's Network. Arxivat de l'original el 2016-02-12. [Consulta: 7 octubre 2020].
  5. Sequenzia, Amy. «About Amy Sequenzia» (en anglès). Ollibean.
  6. «Leadership» (en anglès). Autistic Self Advocacy Network. Arxivat de l'original el 2015-05-03. [Consulta: 7 octubre 2020].
  7. «Board Members» (en anglès). Florida Alliance for Assistive Services and Technology. Arxivat de l'original el 2018-10-29. [Consulta: 7 octubre 2020].
  8. Sequenzia, Amy. «My Voice, My Life : A Poem by Amy Sequenzia» (en anglès). Ollibean. Arxivat de l'original el 2016-03-23. [Consulta: 7 octubre 2020].
  9. 9,0 9,1 Parker, Sydney «Autism: does ABA therapy open society's doors to children, or impose conformity?» (en anglès). The Guardian, 20-03-2015.
  10. Perry, David M «Fix the Charity That Wants To 'Fix' Autism» (en anglès). Al Jazeera America, 09-10-2015.
  11. Des Roches Rosa, Shannon. «Interview: Amy Sequenzia on Facilitated Communication» (en anglès). Thinking Person's Guide to Autism, 07-11-2012.
  12. Sequenzia, Amy. «Celebrating My Life» (en anglès). Ollibean, 17-04-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 7 octubre 2020].
  13. Sequenzia, Amy. «Pain in My Brain» (en anglès). Ollibean, 28 març des 2013. Arxivat de l'original el 2016-03-18. [Consulta: 7 octubre 2020].
  14. Bakan, 2016, p. 29-30.

Bibliografia

[modifica]