Andreu Hernández i Basilis
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1744  Maó (Menorca) |
| Mort | 24 abril 1817 (72/73 anys) Maó (Menorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | botànic, apotecari |
Andreu Hernández i Basilis (Maó, 1744 - Maó, 24 d'abril de 1817) va ser un apotecari i botànic menorquí.[1][2]
Fou un dels primers i el més important naturalista menorquí que aparegueren a les darreres dècades del segle xviii,[3] el qual l'any 1783 fou escollit per formar part del primer grup de corresponsals del Reial Jardí Botànic de Madrid. Sembla que creà a Maó un petit jardí botànic i que compongué, a partir de les seves herboritzacions, una Flora menorquina, que romangué inèdita i que, ampliada pel seu fill Rafael Hernández i Mercadal, fou publicada pòstumament l'any 1886. S'interessà també per la química i deixà inèdit un treball sobre els Espíritus ácidos minerales dulcificados.[1][4] Juntament amb altres membres de burgesia il·lustrada de Maó, com els germans Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Roig o Joan Roca i Vinent, fou un dels membres fundadors de la Societat Maonesa l'abril de 1778, durant el període de Menorca sota domini britànic, on es tractaven temes preferentment feien referència a les ciències naturals i a les ciències humanes.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Andreu Hernández i Basilis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Andrés Hernández Basilis». Diccionari biogràfic espanyol. Reial Acadèmia de la Història.
- ↑ Vidal Hernández, Josep Miquel «Les ciències naturals en la història de Menorca». Mètode: Revista de difusió de la investigació. Universitat de València, Núm. 58, 2008, pàg. 51-55. ISSN: 1133-3987 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Jurado, Laura «El evangelizador de la vacuna». El Mundo, 17-09-2013 [Consulta: 17 abril 2020].