Anna Solà Galí

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnna Solà Galí
Biografia
Naixement6 gener 1906
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1995
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, col·leccionista d'art, mecenes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVíctor Maria d'Imbert Manero (1929–) Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrancesc d'Assís Galí i Solà (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Anna Solà Galí (Barcelona, 1906-1995), també coneguda amb el nom de casada Anita Solà d'Imbert,[1] fou una pintora, col·leccionista i mecenes catalana.[2]

Biografia[modifica]

Formació[modifica]

Anna Solà va mostrar inclinacions pel dibuix i la pintura de ben petita i el seu oncle, el pintor Francesc d’Assís Galí, va proposar al seus pares que rebés formació artística a la seva escola, fet que ells van denegar. En morir el seu pare, va haver de col·laborar en l’economia familiar pintant guardioles i pantalles per a llums. En casar-se l’any 1929 amb Víctor Maria d'Imbert va deixar la pràctica artística fins que, un cop els seus fills van ser grans, va poder instal·lar un taller l’any 1947.[3][4]

La seva formació va ser autodidacta, tot i que va tenir com a mestres a Ramón Rogent i Enric Planasdurá.[5]

Trajectòria artística[modifica]

Poc després exposaria a la Sala Stvdio de Bilbao. Amb els anys, exposaria a la Sala Gaspar (1952), Galeries Laietanes (1955) i a les Galeries Syra (1960 i 1965).[5]

La seva trajectòria artística es va iniciar tardament, quan ja tenia més de 40 anys, i Anna Solà va fer la seva primera exposició individual l’abril del 1948 a la Sala Vinçon de Barcelona, presentada pel crític Rafael Benet.[6] L’any següent va exposar a Bilbao, a la Sala Stvdio, i va participar en la tercera edició del Salons d’Octubre impulsat per ella mateixa i el seu marit, que es va fer a les Galeries Laietanes de Barcelona.[7] Igualment, consta entre els participants de la cinquena edició, al mateix espai, del 1952,[8] el mateix any que a la Sala Gaspar es van veure els seus olis de flors, natures mortes, figures i retrats de gran format, però també el projecte, la maqueta i una part de la pintura mural de l’ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant, que en aquell moment estava preparant[9] A través de l’empresari Francesc Gallifa Rifà, amic de Solà i el seu marit, va rebre l’encàrrec de pintar l’absis d’aquesta església amb escenes relatives a la vida dels dos sants patrons, seguint la tendència de l’època de renovació de l’art sacre i religiós.[10][11]

Malgrat que el 1953 va participar en l’Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona,[12] van passar tres anys fins que Anna Solà va tornar a exposar individualment. El març de 1955, any molt prolífic, mostrava de nou les seves obres a les Galeries Laietanes de Barcelona: natures mortes i paisatges de Barcelona, Cerdanyola i diverses poblacions de França, Itàlia i Suïssa.[13] Al setembre participava al Saló d’Octubre, que aquell any es va fer a Terol,[14] i aquell mateix 1955 l’Institut de Cultura Italiana la va convidar a exposar a Itàlia i va prendre part en la III Biennal Hispanoamericana d’Art que es va fer a Barcelona.[5] Posteriorment va rebre l’encàrrec de completar les pintures murals de l’església Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú iniciades per Eugeni d’Ors, però la mort del pintor va interrompre el projecte.[11]

Tot i els èxits d’aquells anys, va haver de renunciar a encàrrecs de pintura mural per atendre la seva família, com la decoració dels claustres del monestir de Samos, a Lugo, uns frescos per a una església barcelonina i la decoració d’un hotel a Sorrento.[11]

El 1957 prenia part del X Saló d’Octubre[15] i participava en el concurs extraordinari que va organitzar el Reial Cercle Artístic en el marc dels actes de commemoració del seu 75è aniversari.[16]

Després d’un temps sense exposar, durant el qual es va dedicar de manera més intensa a la pintura mural, el gener de 1960 ho feia de nou a les Galeries Syra, amb els seus temes tradicionals, però amb una línia més simplificada que en els següents anys aniria desenvolupant.[17] El maig d’aquell mateix any va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona, que es va fer al Palau Nacional, amb l’obra El Vallés.[18] Dos anys després va exposar novament les seves abstracccions a Barcelona, a la Galeria Jaimes del Passeig de Gràcia, aquesta vegada dotades d’un ritme més intens, tant en la línia com en el color.[19] Aquell mateix 1962 va prendre part al VI Saló de Maig que es va presentar a la capella de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i al qual participaria també l'any següent.[20][21]

Anna Solà va ser una de les més de seixanta artistes que van participar en la segona edició del Salón Femenino del Arte Actual del 1963.[22] L’any 1964 va exposar a la Sala del Prado de Madrid i el 1965 a l’Ateneo de la mateixa ciutat obres informalistes, que després va mostrar de nou a les Galeries Syra de Barcelona. Amb trets de pintura matèrica, hi enganxava sorra, conquilles o escorça. Eren obres a mig camí entre la figuració tradicional i l’informalisme fantàstic, amb formes orgàniques sobre un fons monocrom.[5][23] Dos anys més tard, va exposar altre cop a les Galeries Laietanes i el 1974 va presentar a la Galeria Mitre vint-i-dos olis fets els dos anys anteriors, acompanyats d’una presentació de Rafael Santos Torroella, que posaven de manifest plenament el pas cap a l’abstracció geomètrica, amb colors plans i predomini de la línia.[24]

Va fer la seva darrera exposició el 1979, però no va deixar de pintar fins a la seva mort el 1995.[2]

Col·leccionista i mecenes[modifica]

Més enllà de pintora, junt amb la seva parella va ser una destacada col·leccionista i promotora cultural catalana.[25] Al domicili familiar de la Casa Calvet van tenir lloc diverses reunions amb intel·lectuals com M. Humbert, R. i A. Opisso, Mercè Plantada, J. i F. Mompou, J. López-Picó, J. Clarà, J. M. de Segarra, i C. Soldevila, entre altres.

A títol individual, l’any 1957 va donar 150 pessetes per a l’homenatge a Brunet i la creu de Vilabertran, que se sumaven a les altres 150 que havia donat el seu marit.[26] Anna Solà va ser una dels 160 artistes que l’any 1972 van oferir les seves obres per a aconseguir fons per al nou Hospital de Sant Joan de Déu.[27]

Obra[modifica]

Com a pintora, es va especialitzar en pintura figurativa, afegint alguns arabescos que l'allunyaven d'un realisme, influenciada per la pintura francesa, fent unes sobres de tipus essencialista, segons va definir-la Sebastià Gasch.[2]

Durant els anys 60 va apropar-se a l'informalisme, i durant els 70 va treballar el camp de l'abstracció,[1] fent una sèrie de composicions lineals anomenades Ritmes dinàmics.[2]

Exposicions[modifica]

Exposicions individuals[modifica]

  • 1948. Sala Vinçon, Barcelona
  • 1949. Sala Stvdio, Bilbao
  • 1952. Sala Gaspar, Barcelona
  • 1955. Galeries Laietanes
  • 1960. Galeries Syra, Barcelona
  • 1962. Galeria Jaimes, Barcelona
  • 1964. Sala del Prado, Madrid
  • 1965. Galeries Syra, Barcelona
  • 1967. Galeries Laietanes, Barcelona
  • 1974. Mitre Gallery, Barcelona
  • 1979. Sala Gaudí, Barcelona

Exposicions col·lectives[modifica]

  • 1950. III Salón de Octubre, Galeries Laietanes, Barcelona
  • 1952. V Salón de Octubre, Galeries Laietanes, Barcelona
  • 1953. Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona
  • 1955. Saló d’Octubre, Terol
  • 1955. III Bienal Hispanoamericana de Arte, Barcelona
  • 1957. X Saló d’Octubre
  • 1960. Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona
  • 1962. VI Saló de Maig, Barcelona
  • 1963. II Salón Femenino de Arte Actual, Barcelona
  • 1963. VII Saló de Maig, Barcelona

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Anna Solà i Galí | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juliol 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Anna Solà Galí. Real Academia de la Historia». [Consulta: 11 juliol 2022].
  3. ↑ «Mylos En el taller de los artistas. Con Anita Solá de Imbert». Destino, núm. 977, 28-04-1956, p. 41.
  4. ↑ «Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 11 juliol 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «L'empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 11 juliol 2022].
  6. ↑ Destino, núm. 558, 17-04-1948, p. 15.
  7. ↑ Destino, núm. 687, 07-10-1950, p. 16.
  8. ↑ El Noticiero universal, núm. 20670, 11-10-1952, p. 2.
  9. ↑ Destino, núm. 767, 19-04-1952, p. 18.
  10. ↑ Rustullet Noguer, Miquel «L’església de Merlant, relíquies i pintures». El Pla de l’Estany Revista del Consell Comarcal, núm. 73, març 2013, p. 34-37.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Destino: Año XX, Núm. 977 (28 abr. 1956). Barcelona: Destino, 1956-04-28. 
  12. ↑ Monreal Tejada, Luís «La Exposición Municipal de Bellas Artes. Reseña crítica de la Exposición». El Noticiero universal, núm. 20897, 06-07-1953, p. 3-4.
  13. ↑ Destino, núm. 918, 12-03-1955, p. 29 i 30.
  14. ↑ El Noticiero universal, núm. 21574, 09-09-1955, p. 14.
  15. ↑ Destino, núm. 1053, 12-10-1957, p. 40.
  16. ↑ Cortés, Juan «La exposición del concurso extraordinario del Real Círculo Artístico». Destino, núm. 1059, 23-11-1957, p. 37-38.
  17. ↑ Destino, núm. 1171, 16-01-1960, p. 32.
  18. ↑ Exposición Nacional de Bellas Artes. Catálogo (en castellà). Barcelona: Ministerio de Educación Nacional. Dirección General de Bellas Artes, 1960, p. 25, cat. 82. 
  19. ↑ El Noticiero universal, núm. 23606, 21-03-1962, p. 10 i 11.
  20. ↑ El Noticiero universal, núm. 23653, 16-05-1962, p. 8.
  21. ↑ del Castillo, José «El VII Salón de Mayo. Las constantes superaciones y su continuidad». El Noticiero universal, núm. 23959, 10-05-1963, p. 18.
  22. ↑ RST «El II Salón Femenino del Arte Actual». El Noticiero universal, núm. 23928, 03-04-1963, p. 13.
  23. ↑ Destino, núm. 1451, 29-05-1965, p. 48.
  24. ↑ Destino, núm. 1916, 22-06-1974, p. 57.
  25. ↑ Universidad de Cantabria. La "Rosa Vera catalana" en la colección UC de arte gráfico Paraninfo de la Universidad de Cantabria, 1 octubre-14 noviembre 2009. [Santander]: Universidad de Cantabria, D.L. 2009. ISBN 978-84-8102-545-3. 
  26. ↑ Destino, núm. 1026, 06-04-1957, p. 23.
  27. ↑ Destino, núm. 1838, 23-12-1972, p. 74.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Solà_Galí&oldid=33468916»