Antoni Folch de Cardona
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 9 novembre 1657 |
| Mort | 21 juliol 1724 (66 anys) Viena |
 Arquebisbe de València | |
| 18 abril 1700 – ← Joan Tomàs de Rocabertí – Andrés de Orbe y Larreátegui → Diòcesi: arquebisbat de València | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | arquebisbe |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
| Consagració | Giuseppe Archinto |
Antoni Folch de Cardona (València, 1657 - Viena, 1724), fill de Felip de Cardona i Palafox, marquès de Guadalest, i de Luisa María de Sotomayor, va ordenar-se de ben jove com a frare franciscà i va progressar ràpidament en la carrera eclesiàstica fins a ser nomenat arquebisbe de València.[1] Va posicionar-se contra els excessos borbònics durant la Guerra de Successió Espanyola.
Al morir el seu pare, amb quinze anys, es traslladà a Madrid, sent ben acollit per la cort de Carles II. Després ingressà en la milícia, i serví com a capità d'infanteria a Galícia i en les fronteres de Portugal.
Sense que se'n sàpiga el motiu, abandonà la milícia i ingressà en l'orde franciscà, prenent l'hàbit a Palència. Successivament, fou col·legiat major del de San Pedro i San Pablo de la Universitat d'Alcalá de Henares, lector de filosofia i teologia, guardià dels convents de Palència i Àvila, comissari general d'Índies, etc. Finalment, per butlla del 3 de febrer de 1696, fou designat arquebisbe de València.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, prengué part per l'arxiduc d'Àustria (Carles III). Després de l'ocupació de València per part dels borbònics, emigrà a Viena, on fou acollit per l'arxiduc, ja convertit en l'emperador Carles VI (1710). L'emperador el nomenà conseller àulic i president del Consell d'Espanya i Itàlia.
Obres[modifica]
- Abstractum valentini manualis
- Cartas pastorales
- Representación al Sumo Pontifice Clemente XI sobre beatificación del V. P. Francisco Jerónimo Simó[2]
Enllaços externs[modifica]
- Soler Balaguer, Carles. «La vinculació de l'arquebisbe de València Antoni Folch de Cardona Borja i Sotomayor al castell de Guadalest», 22-09-2013. [Consulta: 23 desembre 2022].
- Josep Rexach Fumanya, "Així va ser l'espoliació de documents en català que va originar la Biblioteca Nacional d'Espanya" (Vilaweb, 17/04/2021)
Referències[modifica]
- ↑ Serra i Sellarés, Francesc. Els herois de 1714. Barcelona: Base, 2013, p. 213 [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 248 ISBN 84-239-4524-3