Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | AMSMB  |
| Tipus | arxiu històric |
| Camp de treball | noblesa, Corona d'Aragó, mar Mediterrània i història medieval d'Espanya |
| Història | |
| Creació | 1985 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Propietat de | Marquesat de Santa Maria de Barberà |
| Lloc web | arxiumarquesosdebarbera.cat |
L'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) és el patrimonial més important de Catalunya. Es creà com a tal al segle xix, al Palau Solterra-Barberà a Barcelona, i al segle xx es va traslladar al Castell de Vilassar, a Vilassar de Dalt (Maresme).[1] Actualment és propietat de Ramon de Sarriera i Fernández de Muniaín i la seva esposa Marcela Bernat Valenzuela, marquesos de Santa Maria de Barberà, que varen dur a terme la rehabilitació del castell amb els jardins, el mobiliari, l'arxiu i les obres d'art.
La documentació històrica comença el 858 i pertany a diverses cases aristocràtiques incorporades per les vies de l'herència i la política matrimonial: Baronies de Vilassar, Cervelló i Santa Pau; els dels llinatges Llull, Pinós, Sureda-Santmartí, Sarriera, Santcliment, Solterra, Boixadors, Copons, Ivorra, Babau i Alentorn. S'hi troben pergamins, patriciat urbà de Barcelona, plànols, mapes i genealogies, i llibres impresos.[2] En el fons Llull hi ha més de 300 pergamins, documentació en paper de tota mena, manuscrits i llibres impresos, així com també d'altres documents relatius a l'Escola lul·liana de Barcelona (segle xv). També s'hi conserva el testament atorgat el 26 d'abril del 1313, que va ser donat a conèixer per Francesc de Bofarull i Sans (director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó del 1893 al 1991) en la seva memòria del 15 de gener del 1894, llegida a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[3]
Els fons de l'arxiu conserven uns 11.257 pergamins, més de 2.000 manuscrits i 457,2 metres lineals de lligalls. La primera catalogació i informatització de la col·lecció de pergamins es va fer sota la direcció de Coral Cuadrada, continuant amb la conservació i preservació dels fons de manuscrits i lligalls, realitzada gràcies a un conveni amb la Universitat de Colúmbia i després amb la Universitat de Texas. Amb la tercera fase s'està duent a terme una digitalització i descripció arxivística, bolcant les dades obtingudes a un programa de gestió documental.
Referències[modifica]
- ↑ «Castell de Vilassar». Catalunya.com. [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ Márquez, Teresa «Vilassar de Dalt treu a la llum pública l'últim Ramon Llull». El Punt Avui, 03-07-2016 [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «L'Arxiu de Vilassar de Dalt fa públic l'únic testament conservat de Ramon Llull». Nació, 06-07-2016 [Consulta: 20 març 2023].
Bibliografia[modifica]
- Cuadrada, Coral; Duran Duelt, Daniel; Martínez-Giralt, Alejandro. El fons Llull de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà. Publicacions URV, 2018.
- Cuadrada Majó, Coral; Garriga Pujals, Montserrat. El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve. Agrupació Cultural de Vila-seca i Publicacions URV, 2018 (Monografies de Vila-seca, 23).