Arzen (ciutat)

Arzen
Localització
	37° 58′ 41″ N, 41° 23′ 02″ E / 37.978°N,41.384°E
Estat	Turquia
Províncies	Província de Siirt

Arzen (àrab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, siríac Arzon) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la riba del riu Arzan Su (clàssic Nikephorion, modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom també Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.^[1]

Fou capital de l'Arzanene.^[1] A l'alta edat mitjana era seu d'un bisbat sirià. El 640 fou ocupada per Iyad ibn Ghanm i el territori va formar part de la província califal de Djazira, i més tard de la del Diyar Bakr. Era administrada juntament amb Mayafarikkin situada una mica a l'oest, i el producte de les dues comarques sota els abbàssides era de 4.100.000 dinars.

Als segles VIII i IX fou capital de l'emirat d'Arzen (813-898) vinculat a la dinastia armènia per enllaços matrimonials i sovint per vassallatge. Va passar llavors als shaybànides del Diyar Bakr (898-899) i va retornar al govern de la província sota governadors dels califes; els hamdànides, com a governadors quasi permanents després del 905, en van assolir el control total excepte per breus períodes (especialment 929-939 i 935-936). Vers el 940 fou residència dels hamdànides Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan i Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan durant la seva expedició contra Armènia i en aquest temps fou amenaçada pels ikhxídides d'Egipte. El 942 la van ocupar els romans d'Orient i la van saquejar però els hamdànides la van recuperar. A la segona meitat del segle x va passar als marwànides. A finals del segle xi un cap turcman es va crear una senyoria o emirat que al cap d'uns anys estava en l'òrbita dels ortúkides. A finals del segle xii estava en poder dels Shah-i-Armin; ocupada breument pel xa de Coràsmia Djalal al Din Manguberti vers el 1225, el 1231 va passar als mongols i fou destruïda i finalment inclosa en l'imperi Il-kan quan sembla que ja estava en runes. Va passar al segle xiv als Kara Koyunlu, i a Tamerlà, i al segle xv als Ak Koyunlu i després als otomans; encara forma part de Turquia. Les seves ruïnes foren identificades el per J. G. Taylos el 1865.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Frye, R.N.. P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Arzan (Encyclopaedia of Islam, Second Edition).

Bibliografia

M. Canard, Histoire de la dynastie des Hamdánides, Alger 1951
Comfort, Anthony Martin. University of Exeter. Roads on the frontier between Rome and Persia: Euphratesia, Osrhoene and Mesopotamia from AD 363 to 602 (Tesi), 14 maig 2009.
Hübschmann, H. «Die altarmenischen Ortsnamen. Mit Beiträgen zur historischen Topographie Armeniens und einer Karte». Indogermanische Forschungen, 16, 1904, pàg. 197–490. DOI: 10.1515/9783110242584.197.
Marquart, Joseph. Ērānšahr nach der Geographie des Ps. Moses Xoranacʽi (en alemany). Berlin: Weidmannsche Buchhandlung, 1901.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Frye, R.N.. P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Arzan (Encyclopaedia of Islam, Second Edition).

[1]