Asociación Española de Mujeres Universitarias
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització femenina  |
| Història | |
| Creació | 1920 |
| Data de dissolució o abolició | 1989 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Maria de Maeztu Natacha Seseña Clara Campoamor Rodríguez Elisa Soriano Fisher |
L'Asociación de Mujeres Universitarias (AEMU), és una associació íntegrament femenina que neix en 1920, encara que en un primer moment va rebre el nom de Juventud Universitaria Femenina (JUF), i en la primera Junta estava María de Maeztu com a presidenta, qui ja havia fundat en 1915 la coneguda Residencia de Señoritas, amb l'ajuda de la Junta d'Ampliació d'Estudis.[1][2][3][4][5][6]
Història[modifica]
En 1920 a Espanya hi havia unes 345 dones matriculades a la Universitat, d'aquestes estudiants, més d'un 30 %, al voltant de 100, eren membres d'aquesta associació.[1][5]
L'associació inicial, la JUF es va integrar ràpidament en la Federació Internacional de Dones Universitàries (FIMU), que tenia seu a Londres, motiu pel qual, María de Maeztu va assistir a la I Conferència Internacional que es va realitzar l'esmentada ciutat, i va presentar un informe que va titular “Educación Superior para Mujeres”.[1][4][5]
Malgrat que els temps semblaven més propicis per a la incorporació de la dona als estudis universitaris, l'any 1922, quan es va dur a terme la II Conferència Internacional a París, l'informe de María no presentava millorances, sinó que més aviat posava en relleu un empitjorament de la situació.[1]
En 1928 va tenir lloc la XII Conferència que es va organitzar a Espanya, que en aquest moment ja comptava amb gairebé 1700 dones matriculades a la Universitat.[1]
Els objectius de l'associació consistien en la defensa dels drets de les dones per accedir als estudis universitaris i un canvi en la llei que evités les discriminacions existents que impedien una incorporació femenina a l'educació superior en igualtat de condicions que els homes.[1][6]
La JUF es va a poc a poc, entre els anys 1929 i 1936, a comprometre més amb problemes que transcendeixen la lluita igualitària en l'àmbit de l'educació, i abasten més problemes polítics i socials de les dones. Aquest canvi d'actitud i objectius poden tenir relació, d'una banda, amb la situació que es viu en aquest moment a Espanya i per un altre, amb el canvi de presidenta, que en aquest moment és Clara Campoamor.[1]
L'esclat de la Guerra Civil va suposar la parada total del projecte associatiu inicial, i encara que l'any 1953 es va tractar de reiniciar el moviment, amb el nou nom d'Asociación de Mujeres Universitarias (AEMU), calia tenir molta cura per evitar enfrontaments amb el nou estat de poder.[1][5][6]
La Junta Directiva d'aquesta nova associació estava formada, entre altres per María Teresa Bermejo (la primera presidenta d'aquesta nova etapa), o Justina Ruiz Malaxechevarría, qui va contactar amb dones americanes i amb exiliades espanyoles. Així dos anys després, en 1955, l'associació tenia més de cent associades, entre les quals destaquen: Isabel García Lorca, Pilar Llac de Lapesa, Jimena Menéndez Pidal, Dolores Franco, María Teresa Bermejo, Elena Gómez, i Soledad Ortega.[1][5]
Els objectius de l'associació es mantenien en la defensa del dret de les dones a accediré en igualtat d'oportunitats als estudis universitaris i al seu posterior desenvolupament com a estudiants; i al temps es tracta de crear un ambient de “enteniment i germanor” amb dones d'altres països, sense deixar de costat l'intent seguir defensant una mentalitat més liberal, d'acord amb els inicis de l'associació.[1]
La faceta feminista de l'associació no pren arrelament i s'estén fins als anys 70. Entre 1970 i 1973 es produeixen molts canvis i situacions tibants, en part a una crisi d'identitat de l'associació en veure's molt influïda per corrents feministes i de pensament d'esquerres que començaven a prendre molta més força en la societat espanyola d'aquest moment. La presidència de l'associació requeia en Natacha Seseña, que considera era el moment d'obrir l'Associació a les joves universitàries. Quan la presidència recau en Jimena Alonso (entre 1973 i 1976) es produeix el veritable canvi generacional i el caire feminista queda totalment arrelat en l'associació.[1][5]
L'arribada de la democràcia a Espanya i tots els canvis que la societat va sofrir al llarg dels anys 80 del segle xx, suposen un moment de declivi de l'associació que no sap canalitzar els seus objectius en aquesta nova societat, a la qual cosa s'uneix una difícil situació econòmica, que porta a la desaparició de l'associació en 1989, sent la seva última presidenta Helena Araluce.[1][5][6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Asociacion española de mujeres universitarias (AEMU) | artehistoria.com» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-06-29. [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ «Las pioneras de la igualdad educativa - Stecyl-i» (en espanyol europeu). [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ «La educación femenina, María de Maeztu (1881-1948)». [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ 4,0 4,1 Zapata Garrido, , Arantxa «El papel que jugaron las mujeres en la educación en España: María de Maeztu y María Goyri». PublicacionesDidacticas Nº79 | Febrero 2017 | Páginas: 34 a 52. ISSN: 1989-7073.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 País, Ediciones El «Tribuna | 70 años de labor seria y libre a favor de la mujer» (en castellà). , 13-11-1990 [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 March, Fundación Juan. «Índice: Instituciones. Detalle del término: Asociación Española de Mujeres Universitarias» (en castellà). [Consulta: 12 març 2018].