Azalai
L'Azalai o Azalay és una ruta feta pels comerciants tuaregs al desert del Sàhara dos cops a l'any. Es transporta sal gemma extreta de les mines de Taoudeni del nord de Mali i es recorren uns 1.000 km.
Història[modifica]
A principis del segle xx dues rutes de l'Àfrica occidental eren anomenades Azalai: una de Timbuktu i les mines de sal de Taoudenni a Mali i una altra d'Agadez (Níger) a l'oasi de Kaouar de Bilma, amb les seves fosses de condensació de sal. Són unes de les poques rutes de camells del Sàhara que encara funcionen.[1] Ambdues han estat parcialment reemplaçades, però per rutes de camions pavimentades.
Agadez-Bilma[modifica]
La ruta Agadez-Bilma passa pel desert Ténéré i la ciutat oasi de Fachi i es travessa en unes tres setmanes (en ambdós sentits). És una caravana que es duu a terme tradicionalment dos cops a l'any i que va des de la capital de la regió d'Aïr fins a les salines de natró a través d'una successió d'oasis formats pels precipicis de Kaouar. Es portaven des d'Agadez cada mes de novembre i març menjar i provisions i s'intercanviaven per blocs de sal, condensats en fosses de natró de les ciutats oasi, i menys comunament, per dàtils i hortalisses. Llavors, generalment es comerciava amb sal per a ús animal en les regions de l'Hausaland al sud.[2]
L'Azalai Agadez-Bilma ha sigut històricament un monopoli dels tuaregs, i consecutivament de les confederacions Kel Gress, Kel Owey i Kel Ayr, concretament. Molts comerciants tuaregs eren propietaris de les fosses de sal i de les plantacions de dàtils de Kaouar; mantenien estretes relacions amb els treballadors i viatjaven per l'Azalai per tal d'administrar les seves propietats. L'Azalai tuareg, amb 10.000 camells i una extensió de 25 km al principi del període colonial, està liderat pel representant dels Amenokal (líder de la confederació), seguit per cada subgrup.[3]
Història precolonial[modifica]
El camell es va introduir al Sàhara a finals del primer mil·lenni, i les tribus tuaregs es van traslladar cap al sud de la regió al segle xiii. Al segle xviii, les confederacions tuaregs van prendre els oasis de Kaouar a l'Imperi Kanem-Bornu i van començar a transportar béns d'Agadez.[4]
Història colonial i postcolonial[modifica]
La desaparició dels imperis colonials francesos durant els primers anys del segle xx va portar a rivalitats internes entre clans i, més tard, a l'increment del trànsit mecanitzat. El 1904, els invasors d'Ouled Sliman de l'actual Txad van destruir l'Azalai a Bilma, i una altra vegada l'any 1906 a Fachi. Els informes francesos diuen que en la caravana del 1906 hi havia 20.000 camells. Després de la revolta Kaocen, cap Azalai va travessar la ruta fins al 1925, i llavors ho van fer acompanyats per les forces colonials franceses. El 1948, les caravanes s'havien reduït a 800 camells, i van continuar reduint-se des de llavors. La carretera del nord, marcada per l'arbre de Ténéré, va substituir la majoria dels camells, però alguns Azalai encara els utilitzen cada novembre. A l'era postcolonial, alguns comerciants Hausa travessaven l'Azalai, anomenant-la, en la seva llengua, Taglem o Tagalem.
Timbuktu-Taoudenni[modifica]
La ruta de caravanes des de Timbuktu es va estendre a través de Taoudenni fins a Taghaza, una altra mina de sal, i fins a les terres del nord del Sàhara al mar Mediterrani. Caravanes amb fins a 10.000 camells portaven or i esclaus cap al nord, tornant amb béns manufacturats i sal de Taghaza i Taoudenni.[5] Fins als anys 40, les caravanes Taoudenni es feien amb milers de camells, sortint de Timbuktu a l'inici de l'època freda de novembre, i en menor nombre, sortint de Timbuktu al març.
Referències[modifica]
- ↑ Mali - Azalai - URL consultat el 6 de juliol, 2008
- ↑ Decalo, p.41, 133, 134
- ↑ Decalo, p.41.
- ↑ Decalo, p.133.
- ↑ de Villiers, Marq, and Seila Hirtle. (2007) "Space, Time, and Timbuktu Arxivat 2009-03-05 a Wayback Machine.". Natural History. 116:6. Juliol/Agost 2007. ISSN 0028-0712
Bibliografia[modifica]
- Pascal James Imperato. Historical Dictionary of Mali. Scarecrow Press/ Metuchen. NJ - London (1986) p. 91, ISBN 0-8108-1369-6.
- James Decalo. Historical Dictionary of Niger. Scarecrow Press/ Metuchen. NJ - London (1979) pp. 40-41, ISBN 0-8108-1229-0.
- Finn Fuglestad. A History of Niger: 1850-1960. Cambridge University Press (1983), ISBN 0-521-25268-7.