Bombo legüero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalBombo legüero
Bombo legüero al Museu de la Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Tipusdirectly struck membranophone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs211 Modifica el valor a Wikidata

El bombo legüero és un popular instrument musical de percussió del folklore argentí, originari de la província de Santiago del Estero. Deu el nom a la característica que se li suposa, o sigui, la de poder ser escoltat fins i tot a una llegua de distància. El músic que s'especialitza en aquest instrument s'anomena bombisto.[1]

Descripció organològica[modifica]

El bombo pertany a la família dels membranòfons, consta de dues membranes de cuir amb pèl subjectes a una caixa o cilindre de fusta amb cintes de fusta. Es percudeixen tant les membranes com els cèrcols amb baquetes folrades de cuir anomenades palos o palillos.

Caixa, cos o carcassa[modifica]

Un lutier durant el procés de fabricació de l'instrument

Es fabrica a partir de troncs buidats. Generalment s'utilitza seibo sec, que li dona millor qualitat en el so i li assegura durabilitat. Molts fabricants utilitzen tronc verds que no són massa recomanats.[2]

Avui dia els bombos de seibo són els més buscats, però pel seu cost elevat (l'arbre tarda diversos anys en tenir el diàmetre necessari per a la construcció), són molt difícils d'aconseguir. Per aquesta raó, molts artesans recorren a làmines de guatambú o altres fustes, fent servir diverses capes per aconseguir un gruix similar al del tronc de seibo, tot i que el so ja no és el mateix.

Membrana de cuir[modifica]

Generalment s'utilitza el cuir adobat d'ovella, de cabra o cabra domèstica, i s'ha vist a zones d'interior alguns bombos fets amb cuir d'estómac d'ase, cuir de vedell, o de mazama mexicà.

És recomanable utilitzar una membrana de cabra i una d'ovella al mateix bombo per a aconseguir sonoritats diferents.

Cèrcols[modifica]

Els cèrcols es construeixen amb fustes dures com ‘’palo blanco’’ o guatambú, que li dona un volum més gran i més durabilitat respecte als cops de les baquetes amb les que es percudeix.

Referències[modifica]

  1. García, Marisol. «Bombo legüero, parte de Argentina». Músisca del mundo. Arxivat de l'original el 12 de juny 2015. [Consulta: 11 juny 2015].
  2. «Bombo legüero». TAKILLAKKTA. Arxivat de l'original el 12 de juny 2015. [Consulta: 11 juny 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bombo legüero